(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Catral, Baix Segura, segle XVII)
Historiador. Beneficiat de la seu d’Oriola i rector de Catral.
És autor d’un mapa d’Oriola i els seus voltants, d’uns Anales de Orihuela (1241-1523), escrits el 1622, editats entre el 1954 i el 1956, d’un tractat sobre les Germanies i d’un altre sobre bandositats i desafiaments.
(València, 1896 – 1971)
Metge i químic. Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi.
Fou catedràtic de terapèutica de la universitat de Valladolid (1925) i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vice-rector.
És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.
(Barcelona, segle XV)
Argenter. Al Llibre de Passanties del seu gremi hom pot veure el projecte d’una de les seves joies.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX – 1901)
Eclesiàstic i teòleg. Fou rector del seminari de Tortosa.
Escriví algunes obres pietoses.
(València, segle XVII – 1721)
Predicador. Trinitari calçat (1666), exercí diversos càrrecs directius de l’orde.
Publicà bon nombre de sermons i oracions fúnebres i l’obra Palma o triunfo celebrado en Jerusalem, representada a València el 1695.
Bernat de Bell-lloc (Catalunya, segle XIII) Noble. Participà a la conquesta de València (1238). Hi rebé cases per donació reial.
Bertran de Bell-lloc (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. Fou majordom del rei Pere I el Catòlic.
Pere de Bell-lloc (Catalunya, segle XIII) Noble. Com altres de la seva família serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes. En recompensa als seus esforços li fou concedida la propietat d’un forn a la ciutat de Xàtiva (1249).
Veure> Bernat Forest de Belidor (enginyer militar català del segle XVIII).
(València, 1832 – 1889)
Sainetista. Pertanyia a la menestralia urbana -era corretger- i escriví sainets costumistes: Fugint del fang (1876), Els quintos de Patraix (1878), etc.
Obtingué l’èxit més celebrat amb Perles del cor (1881), escrit en col·laboració amb Francesc de P. Huertas.
Pere de Bellcastell (Rosselló, segle XIV) Cavaller al servei del rei Sanç I de Mallorca, el qual li concedí la senyoria de Vilallonga de la Salanca. Durant la minoritat de Jaume III de Mallorca s’oposà a la regència de l’infant Felip. Juntament amb el seu fill Francesc fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell. Fou el pare de:
Francesc de Bellcastell (Rosselló, segle XIV – 1368) Cavaller. Era senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pladecorts. Partidari de Pere III el Cerimoniós, el rei Jaume III de Mallorca-Rosselló el féu empresonar al castell de Bellver de Palma de Mallorca. Alliberat (1343) quan Pere el Cerimoniós ocupà Mallorca i deposà Jaume III (1343-45), es convertí en un dels seus consellers i servidors i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella. Segurament fou el pare de:
Pau de Bellcastell (Rosselló, segle XIV) Cavaller. Fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell.
Veure> Bernat Forest de Belidor (enginyer militar català del segle XVIII).
