Arxiu de la categoria: Biografies

Berni i Català, Josep

4 Respostes

(València, 4 febrer 1712 – 5 febrer 1787)

Jurista. Germà de Joan Baptista. Es doctorà en lleis el 1735, i exercí d’advocat a València i a Madrid. Treballà en l’estudi del dret de Castella, vigent al País Valencià des del 1714. Fundador del Col·legi d’Advocats de València, en fou secretari el 1762-63.

Publicà obres de deontologia i de pràctica forense (El abogado instruido, 1738; Manual de testar, 1739; Privilegios, gracias y prerrogativas de los abogados españoles, 1764) i diversos llibres sobre la legislació castellana, com les dues edicions comentades de les Partidas (1758-67). Féu la traducció castellana de les Trobes de mossèn Febrer, amb notes de caràcter erudit, que no es publicà.

Berni i Català, Joan Baptista

1 Resposta

(València, 25 juny 1705 – 8 gener 1738)

Filòsof, sacerdot i notari de la Inquisició. Germà de Josep. Alumne del pare Tomàs Vicent Tosca i després catedràtic de filosofia a la Universitat de València, defensà posicions antiescolàstiques i racionalistes, i defensà la separació entre la filosofia i la teologia.

És autor de tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i del tractat Filosofia racional, natural, metafísica i moral (1736), obra en quatre volums bàsica per a la renovació filosòfica a les zones de parla catalana al segle XVIII.

Berni, Joan de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Argenter. Se’n conserva un projecte de collar al Llibre de Passanties del gremi.

Bernat Unifred de Ribagorça *

Deixa un comentari

Veure> Unifred I de Ribagorça  (comte, vers 920-vers 950).

Bernat Isarn

1 Resposta

(Conflent, segle XI – Catalunya, segle XI)

Noble. Fill d’Arnau Isarn, vescomte del Conflent. Era senyor del castell de Milany.

Fill seu fou Udalard I, nascut vers el 1058, primer vescomte de Besalú.

Bernat Isarn és, doncs, el segon dels antecessors coneguts de la casa vescomtal de Bas.

Bernat i Ferrer, Lluís

1 Resposta

(València,  vers 1850 – vers 1915)

Escriptor. Amic i deixeble de Constantí Llombart. Fundà el setmanari “La Tronà” (1894), de tendència republicanà, que aparegué irregularment durant divuit anys.

Escriví algunes obres teatrals (Moros en l’Horta, 1893) i diverses novel·les curtes, una de les quals, Caciquisme roig (1904), prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època.

El 1908 promogué i dirigí una altra publicació setmanal “El Cuento del Dumenche”, que es proposava de fomentar el conreu i la lectura de prosa narrativa en la llengua pròpia. Des de les pàgines d’aquesta revista polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’emprar un idioma arcaic i artificiós.

El 1915 encara donà al públic una narració (Nit de nóvios).

Bernat i Baldoví, Josep

4 Respostes

(Sueca, Ribera Baixa, 19 març 1809 – València, 31 desembre 1864)

Escriptor. Advocat de professió, fou diputat a Corts per Sueca.

Va escriure en castellà El sueco (recull d’articles publicats en periòdics de Madrid, on visqué alguns anys), i en català col·laborà en diverses revistes valencianes (“El Sueco”, “La Donsayna” i “El Tabalet”), sempre dins una línia satírica i popular i en un llenguatge dialectal.

Fou autor dels primers llibrets de Falla (1855) i l’iniciador del teatre modern al País Valencià: El gafaüt, Qui tinga cucs, que pele fulla, El virgo de Vicenteta, Pataques i cargols, Pasqualó i Vicenteta, L’agüelo Pollastre (paròdia de Don Juan Tenorio), La viuda i l’escolà (paròdia del Sacristán y la viuda), etc. Posseïa una gran facilitat de versificació.

Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del segle XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions constitucionals i administratives de l’època.

Bernat Guillem de Cerdanya *

Deixa un comentari

Veure> Bernat I de Cerdanya  (comte, 1109-17).

Bernat Deliciós

3 Respostes

(Montpeller, França, vers 1260 – Avinyó, França, 1320)

Predicador franciscà. L’any 1304 dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca. L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França.

Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat.

Es relacionà amb Arnau de Vilanova i amb Ramon Llull.

Bernat de So

Deixa un comentari

(Rosselló, vers 1315 – 1385)

Poeta. Fou senyor de Millars i estigué complicat en les lluites entre Pere III el Cerimoniós i Jaume II de Mallorca, del qual era súbdit. Participà en el setge de l’Alguer (1354), en les guerres contra Castella (1363) i en l’expedició contra Jaume III de Mallorca, i li foren confiades missions diplomàtiques.

D’ell només resta Vesió (vers 1382), poema en 1.330 hexasíl·labs apariats, en el qual descriu l’Europa del seu temps, on catorze sobirans lluiten entre ells, els prínceps de l’Església es lliuren a la sensualitat, i els mercaders s’aprofiten de la situació. Tot i l’abús d’al·lusions esotèriques, presenta un gran interès per l’actitud política de l’autor i per la interpretació que fa del moment històric.