(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)
Teòleg i predicador dominicà. Ensenyà teologia a València i a Girona.
En les seves predicacions atacà Arnau de Vilanova.
Bernat de Puigcercós
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Bernat de Palaol
(Illes Balears, segle XIV)
Trobador, anomenat també Bernat de Mallorques o lo Mercader Mallorquí. Participà en les justes de Tolosa i el 1386 mantingué un debat amb Jaume Rovira sobre un problema amorós, del qual fou declarat perdedor.
L’única cançó conservada és Cercats d’ara ençà, ja ne siatz béla e bona, alhora comiat i maldit d’una dama.
Bernat de Conflent
(Conflent, segle X – segle XI)
Vescomte de Conflent. Succeí al seu pare Isarn en aquest càrrec. Era germà de Sal·la, bisbe d’Urgell.
Fou el pare de sant Ermengol, que ocupà després de Sal·la aquella seu.
Bernat, Pere Antoni
(Illes Balears, segle XVII)
Dramaturg. Publicà a Palma de Mallorca una Comèdia de la general conquista de Mallorca (1683).
Aquesta constitueix una de les mostres no gaire nombroses de teatre profà català durant el període decadent; és representà sovint i fou imitada per Miquel Bover i Ramonell.
Bernat, Antoni
(Morella, Ports, 1543 – País Valencià, 1612)
Eclesiàstic. Ocupà càrrecs diversos i excel·lí com a orador sagrat.
Bernat -escultor, s. XV-
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Escultor. Féu unes imatges per encàrrec del rei Ferran I d’Antequera, el 1413.
Bernareggi y González Calderón, Francisco
(Gualeguay, Argentina, 1878 – Palma de Mallorca, 8 abril 1959)
Pintor. Passà la joventut a Barcelona i el 1902 anà a viure a Mallorca.
Una bona part de la seva producció, de caire postimpressionista, és al Museo de Bellas Artes de l’Argentina.
Bernadí de Mallorca
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 22 maig 1777)
Escriptor i caputxí. Fou el primer titular d’una càtedra creada a Palma de Mallorca per a l’ensenyament de les doctrines lul·lianes, inaugurada amb el seu sermó La voz de la divina sabiduría (1759), editat posteriorment.
Escriví obres de devoció i poesies.
Bernadí, Francesc
(Cotlliure, Rosselló, 16 febrer 1922 – Perpinyà, 27 juliol 2022)
Novel·lista en francès i pintor. Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’instal·là a Tolosa.
Ha publicat un llibre de novel·les curtes (Rue du soleil, 1955) i les novel·les Le vin de Lune (1957) i L’oeil de mer (1962).
Com a pintor decorà diverses esglésies, el Museu d’Art Modern de Cotlliure conserva algunes de la seves pintures. Conreà també l’escultura.
Bernad, Silveri
(Morella, Ports, 1576 – Sardenya ?, Itàlia, segle XVII)
Jurista. Fou general i advocat, des del 1600, de l’orde de Montesa, per a la qual guanyà un famós plet. Fou regent de la Reial Audiència de Sardenya.
Escriví en llatí uns comentaris als privilegis dels reis de la Corona catalano-aragonesa.
