Veure> Francesc Calbó i Gualbes (militar català, 1625-90).
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 22 maig 1892 – Madrid, 6 març 1962)
Actor teatral i cinematogràfic. Del 1916 al 1920 actuà a Amèrica del Sud.
Actuà en el cinema italià (Giuliano de Medici, 1941), mexicà (Bel Ami, 1947) i castellà (Don Quijote de la Mancha, 1945; Marcelino pan y vino, 1954; Calabuig, 1956, etc).
Veure> Pasqual Calvó i Caldés (pintor i matemàtic menorquí, 1752-1817).
(València, 1869 – 1953)
Escriptor. Treballà com a periodista, primer a Madrid, al diari “La Época” i a l’agència Mencheta, i després a “Las Provincias” de València, on sovint exercí la crítica literària.
Publicà alguns llibres de narracions en castellà.
(Tarragona, 1862 – 1926)
Religiós franciscà. Fou destinat a missions, i excel·lí en aquesta tasca.
Fou bisbe i primer vicari apostòlic del Beni (Bolívia).
(Xèrica, Alt Palància, 1750 – València, 4 juliol 1808)
(o Calbo) Eclesiàstic. Fou molts anys canonge de la col·legiata de San Isidro de Madrid, d’on fou desterrat el 1806 i es traslladà a València, on arribà després dels fets del Crit del Palleter.
A l’inici de la guerra del Francès incità la revolta popular que s’apoderà de la Ciutadella (5 juny 1808), on estaven arreplegats els francesos residents a la ciutat. Ordenà la mort de dos-cents i amb això aterrí totalment la ciutat i la Junta Suprema l’acceptà com a vocal.
El 7 de juliol de 1808 fou detingut per la Junta Suprema de Govern i traslladat a Palma de Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo. Fou condemnat a mort i executat a València, junt amb quasi un centenar dels amotinats.
(Perpinyà, 16 novembre 1900 – Enghien-les-Bains, França, 19 abril 1990)
Escriptor en llengua francesa i catalana. Ha passat una part de la seva vida a l’Àfrica negra i a Amèrica.
Ha publicat reculls poètics, com Guyanes (1941), i de les seves col·laboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià.
Ha dirigit les revistes “La Lyre” i “L’Éveil Catalan”.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1864 – Palma de Mallorca, 1941)
Enginyer de camins, canals i ports, i urbanista.
El 1901 redactà el Projecte d’eixample de la Ciutat de Mallorca (aprovat el 1903), de forma radial i concèntrica -com el projecte del pla Rovira i Trias per a Barcelona (1859)-, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma de Mallorca.
Fou alcalde de Palma (1906-07), i posteriorment inspector i conseller d’obres públiques.
(Catalunya, segle XIII)
Jurista. És autor d’unes glosses als Usatges.
