(Biar, Alt Vinalopó, 25 juliol 1860 – Madrid, 6 gener 1921)
Eclesiàstic i predicador. Ensenyà ciències naturals al seminari d’Oriola i, posteriorment, fundà un centre d’ensenyament a Novelda.
El 1894 es traslladà a Madrid, on fou canonge de San Francisco el Grande. El 1896 la regent Maria Cristina el nomenà capellà de la Reial Capella, i el 1899, magistral.
Veure> Francesc Xavier Calicó i Rebull (numismàtic català, 1907-83).
(Vila-real, Plana Baixa, 24 març 1901 – Castelló de la Plana, 21 març 1981)
Farmacèutic i botànic. Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes Columbrets.
Publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria.
(Barcelona, segle XVI)
Escultor. És autor d’algunes imatges de Crist crucificat que han restat ben documentades.
Veure> Vicenç Calders i Arús (escriptor i grafista català, 1886-1969).
(Catalunya, segle XVI)
Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant (1572), lliurada contra la flota turca.
(Catalunya, segle XIII)
Religiós mercenari. Fou teòleg de fama i autor de diversos escrits.
Veure> Ramon de Caldes (jurista i degà de la seu de Barcelona, 1162-99).
(Llucmajor, Mallorca, 1527 – Valldemossa, Mallorca, 1595)
Escriptor. Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa (1570), d’on esdevingué prior (1595).
Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià… Quan ou la santa missa (1588), i deixà inèdita una biografia de Caterina Tomàs.
