(Llocnou de Sant Jeroni, Safor, 13 gener 1921 – Gandia, Safor, 5 agost 2004)
Historiador. Catedràtic d’institut a Gandia, s’especialitzà en història medieval valenciana.
Obres: Tratado de paz entre Aragón y Génova en 1413 (1953), Colección de documentos para la historia de Gandia y su comarca (1959), La Safor desde el siglo VIII al XVIII (1984) i Gandia, historia y turismo (1996).
Ha col·laborat en l’obra col·lectiva Història del País Valencià.
(Aiora, Vall de Cofrents, 16 novembre 1936 – València, 27 març 2017)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i l’any 1961 féu les seves primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, a diverses ciutats de l’estat espanyol.
La seva obra s’ha centrat en la recreació de paisatges i natures mortes i alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d’Art Contemporani d’Eivissa, al Popular d’Ayllón (Segòvia) i al Museu de Sant Carles de València.
(Vilafranca, Ports, segle XVI – segle XVII)
Metge. Estudià medicina a Perpinyà, on es doctorà el 1586. Fou catedràtic de la Universitat de València.
Publicà In duos libros artiis curativae Galeni ad Glauconem commentaria (1625) sobre les febres segons les teories galèniques, obra que dedicà al bisbe de Tortosa, Agustí Spínola.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Mestre argenter. Actiu entre els anys 1596 i 1646. És autor (1596) del reliquiari de Sant Jordi, d’argent daurat al foc, conservat a l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de València.
Juntament amb el seu gendre Agustí Roda realitzà, del 1626 al 1638, la Custòdia del Corpus per a la seu de Tortosa, obra interessant, en argent daurat, ornada d’esmalts blaus.
(València, 1850 – 1926)
Arquitecte i polític. Fill de Josep Zacaries Camaña i Burcet. Llicenciat en ciències i en dret.
Fou arquitecte diocesà i construí esglésies i convents segons el neo-goticisme imperant a Madrid (l’asil del Marqués de Campo, 1882-84, el convent de les Saleses i l’escala d’honor del palau arquebisbal, 1885, tots tres a València).
Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil a Lleida i a Conca.
(València, 1821 – 1877)
Arquitecte. Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864. Realitzà la façana del teatre Principal (1854), el teatre de la Princesa, i els de Sagunt, Sogorb, Xàtiva i Requena, tots ells d’estil eclèctic i basat en un neoclassicisme lliure.
També va construir les places de toros de Yecla i Requena, encara que la seva obra més remarcable és la capella de l’Asil del Marqués de Campo, a València.
Fou el pare de Josep Camaña i Laymon.
( ? , segle XVIII – València, 1843)
Polític. Cap polític de València (1842-43). Durant el seu govern intentà de pacificar les disputes entre progressistes i demòcrates.
En produir-se l’alçament contra Espartero intentà de sufocar-lo, però fou mort en un avalot popular.
(Tuy, Galícia, 1893 – Madrid, 13 juliol 1936)
Polític. Inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València (1921-22).
El seu assassinat per uns guàrdies d’assalt precipità l’alçament militar i la guerra civil (17 juliol).
(València, 6 octubre 1916 – Pamplona, Navarra, 19 abril 1988)
Assagista i polític. Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la historia a la de Madrid, fundador i director de la revista “Arbor” (1944) i membre destacat de l’Opus Dei.
Publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo: España sin problema (1949), Teoría de la Restauración (1952), La fuerza creadora de la libertad (1958).
Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari “Madrid”, que dirigí (1966-68), l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se (1971). Des de París, participà en la Junta Democrática de España i, retornat el 1976, lluità fins a obtenir de l’estat una indemnització per la destrucció del “Madrid”.
Llibres de la seva segona època són Franco frente al Rey (1972), La dictadura de los franquistas (1973) i ¿Hacia la III República Española? (1977), entre d’altres.
(València, 7 abril 1950 – )
Artista plàstica. Estudià publicitat i després féu estudis d’art a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
A mitjan dels anys 1970 realitzà sèries d’obres a partir de fragments ceràmics que classificava ordenadament, en ocasions amb un contingut figuratiu que podia ser paisatgístic o referent a pintors clàssics. Al començament dels anys 1980 obtingué diverses beques que li permeteren de traslladar-se a Madrid i a París.
Una bona part dels seus treballs consisteixen en inventaris d’objectes que acumula ordenadament sobre el mur, la tela o qualsevol altre suport, construint imatges reiteratives.
La seva trajectòria artística reflexiona pictòricament sobre la representació, tot utilitzant mitjans diversos.
