Arxiu de la categoria: Biografies

Coloma i de Melo, Antoni de

(Elda, Vinalopó Mitjà, segle XVI – Palerm, Sicília, 12 agost 1619)

Lloctinent de Sardenya (1595-1604), segon comte d’Elda. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà de Carles i d’Ildefons.

Féu nombrosos viatges a la Península Ibèrica: foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall.

El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller (no inaugurada, però, fins el 1626).

Coloma i de Cardona, Joan de

(Elda, Vinalopó Mitjà, 1522 – 9 octubre 1586)

Lloctinent de Sardenya (1570-77) i poeta. Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant. Fill de Joan Baptista de Coloma i Pérez de Calvillo, baró d’Elda.

Nomenat lloctinent, encomanà, davant l’agreujament del perill turc, l’estudi de la fortificació de l’illa a Marc Antoni de Camós i de Requesens. Presidí les corts del regne de Sardenya (maig 1573-octubre 1574).

Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni Lofrasso, escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum: Década de la pasión de Nuestro Señor Jesucristo, con un cántico de su gloriosa resurrección (Càller 1576, Madrid 1586).

Fou el pare d’Antoni, de Carles i d’Ildefons de Coloma i de Melo.

Coloma, Joan de

(Borja, Aragó, 1442 – Saragossa, 13 agost 1517)

Secretari de Joan II el Sense Fe i protonotari de Ferran II el Catòlic. Senyor de diversos dominis a Aragó i, al Regne de València, d’Elda i de Petrer. Lluità a la batalla de Rubinat (1462), al costat de Joan II, aquest el féu secretari (1462-79), càrrec confirmat per Ferran el Catòlic (1479).

Fou empresonat (1479), per unes denúncies, al castell de Xàtiva i li confiscaren els béns, encara que després fou absolt. Redactà i signà en nom del monarca les capitulacions de Santa Fe (1492) amb Cristòfor Colom.

Representà Ferran II a les deliberacions de Narbona (1492), que desembocaren en el retorn del Rosselló a la corona catalano-aragonesa, i prengué possessió de Perpinyà (1493) en nom del rei.

Aportà part del préstec que diversos senyors i mercaders catalans feren (1493-94) a Isabel de Castella.

Colom i Sales, Joan

(València, 1852 – 1917)

Autor i actor teatral. Escriví nombroses peces de caràcter popular, com L’avarícia romp el sac (1874), Quatre còmics d’ocasió (1881), La iridectomania (1887), etc, i també algunes sarsueles en castellà.

Fou catedràtic de declamació del Conservatori de València.

Colom i Mateu, Miquel

(Bunyola, Mallorca, 21 octubre 1900 – Palma de Mallorca, 30 juny 1999)

Franciscà, poeta i lul·lista. Col·laborà en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear, però ho deixà per dedicar-se a l’ensenyament.

Ha publicat treballs sobre Ramon Llull (Onomàstica lul·liana, 1977; Glossari general lul·lià, 1982) i reculls poètics (Veu de l’edat, 1975; A posta de sol, 1980; Poemes de senectud, 1982 i Talaiots, 1982).

Colom i Ferrà, Guillem

(Sóller, Mallorca, 16 setembre 1890 – Palma de Mallorca, 1979)

Poeta i dramaturg. La seva poesia, que recull l’esperit de la llengua popular i de certs costums, és una de les més representatives de l’Escola Mallorquina.

És autor dels poemes Juvenília (1918), L’amor de les tres taronges (1925), De l’alba al migdia (1929), Cançons de la terra (1947) i el poema èpic El comte Mal (1950), entre d’altres.

També escriví teatre (Jaume IV de Mallorca, 1949), féu traduccions i deixà unes memòries, Entre el caliu i la cendra (1890-1965) (1972), que són un reflex de la vida literària, costumista i política de l’illa.

Fou nomenat mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona (1973).

Colom i Casanovas, Guillem

(Sóller, Mallorca, 10 agost 1900 – Palma de Mallorca, 25 agost 1993)

Geòleg. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Especialitzat en geologia balear.

Ha publicat Estudios sobre la sedimentación profunda de las Baleares (1947), Más allá de la prehistoria (1950), Los foraminíferos del burdigaliense de Mallorca (1952), Biogeografía de las Baleares (1957).

Colom i Canals, Mateu

(Sóller, Mallorca, 10 abril 1879 – 16 desembre 1933)

Eclesiàstic. Fou bisbe titular d’Andrapa.

Posteriorment ocupà l’auxiliaria de la seu de Toledo (1921).

L’any següent fou consagrat bisbe d’Osca.

Colom, Ramon

(País Valencià, segle XIV – Xàtiva, Costera, 1347)

Cavaller. S’oposà al moviment de la Unió al País Valencià.

Morí en lluita amb els unionistes.

Colom, Pere Màrtir

(Palma de Mallorca, 1816 – Savoia, França, segle XIX)

Jesuïta i escriptor. Perseguits els jesuïtes, s’exilià a Savoia.

Escriví en castellà i en francès algunes obres, entre les quals destaca la titulada Le prêtre en retraite.