Arxiu de la categoria: Biografies

Giner i Aliño, Bernat

(València, 1871 – 1908)

Escriptor. Llicenciat en farmàcia, es dedicà a investigacions agrícoles. Fou col·laborador de “Las Provincias” i de diverses revistes tècniques.

Publicà Tratado completo del naranjo (1893), Patología del naranjo, Tratado de abonos químicos i Química agrícola; algunes d’aquestes obres foren traduïdes a l’anglès.

Giner -varis bio-

Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.

Damià Giner  (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI)  Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).

Francesc Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.

Gregori Giner  (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778)  Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.

Joan Giner  (Catalunya, segle XVIII)  Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.

Joaquim Giner  (València, 1730 – 1755)  Gravador. Autor de treballs notables.

Sebastià Giner  (València, segle XVIII)  Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.

Giner, Frederic Hilari *

Veure> Frederic Hilarió i Giner  (ceramista menorquí, 1939- )

Ginard i Bauçà, Rafael

(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 27 juliol 1899 – Artà, Mallorca, 15 octubre 1976)

Folklorista i eclesiàstic. Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924. Fou premiat diverses vegades als jocs florals.

Estudiós del folklore de Mallorca, la seva obra cabdal és Cançoner popular de Mallorca (1966-74, quatre volums). També conreà la poesia i la prosa (Croquis artanencs, 1929).

Va fer la introducció al Blanquerna per a les Obres Literàries de Ramon Llull (1948) i el pròleg del volum XXI de les Obres de Ramon Llull.

Ginard, Onofre Bartomeu

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Jurisconsult i cavaller. Doctor en drets i especialista en dret foral valencià, fou catedràtic de la Universitat de València. Formà part del Consell reial i exercí d’advocat fiscal i patrimonial i d’oïdor criminal i després civil en la Reial Audiència Valenciana.

El rei el nomenà regent del Consell d’Aragó, però morí abans d’ocupar aquest càrrec.

Escriví Repertori general i breu sumari per ordre alfabètic de totes les matèries dels furs de València, fins a les Corts de l’any 1604 inclusivament, i els privilegis de dita ciutat i regne (València 1608).

Ginard, Julià

(Campos, Mallorca, 1580 – Palma de Mallorca, 1661)

Frare franciscà. Excel·lí en l’ensenyament i guanyà fama pel seu saber. Fou definidor i general de Mallorca del seu orde.

Deixà escrites en llatí diverses obres de caràcter filosòfic.

Gimeno i Rodríguez-Jaén, Vicent

(València, 9 març 1878 – Lloret de Mar, Selva, 18 agost 1944)

Metge i polític. Fill d’Amali Gimeno i Cabañas.

Fou professor de medicina a Barcelona i a Madrid i diputat a corts per Llíria i Sagunt.

Gimeno i Planes, Rafael *

Veure> Rafael Ximeno i Planes  (pintor i dibuixant valencià, 1761-1825).

Gimeno i Carrera, Antoni

(València, 1757 – Madrid, 1808)

Gravador. Pertanyia a l’Academia de San Fernando de Madrid.

Gimeno i Cabañas, Amali

(Cartagena, Múrcia, 31 maig 1852 – Madrid, 9 setembre 1936)

Metge i polític. De jove fou redactor i director del “Centro Popular” i president de la Joventut Republicana de València. Es doctorà en medicina el 1874 i fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, Valladolid i València (1876) i d’higiene a Madrid (1888), a més de pertànyer a l’Academia de Medicina. Fou un actiu defensor, a València, del vaccí anticolèric del doctor Jaume Ferran.

Havia passat al liberalisme i el 1886 fou diputat, i del 1891 al 1908, senador, després vitalici, i cap de diversos ministeris. Fou delegat d’Espanya a la Societat de Nacions (1921-22).

Residí molts anys a València i fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1894. Va escriure El partido republicano de Valencia ante la Historia. Memoria de los sucesos de octubre de 1869 (1870).

El 1920 li fou concedit el comtat de Gimeno, que continua en la seva família. Fou pare de Vicent Gimeno i Rodríguez-Jaén.