Arxiu de la categoria: Biografies

Gimeno i Bartual, Agustí

Deixa un comentari

(València, 1798 – Roma, Itàlia, 6 març 1853)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles.

Premiat el 1823, anà, pensionat, a Roma (1825), on pintà dues teles de grans dimensions: La mort de Sòcrates, anticipació molt directa del que després fou anomenat pintura d’història, i Judes rebent el pagament de la seva infame venda, que regalà a Ferran VII de Borbó i que li valgué, per voluntat del rei, de prosseguir l’estada a Roma.

Altres obres dignes de destacar són Judit i L’Assumpció de la Mare de Déu (ambdués al Museu de Belles Arts de València).

Gimeno i Baron, Francesc

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 30 novembre 1912 – Castelló de la Plana, 7 novembre 1978)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’Escola de Llotja de Barcelona.

Es dedicà a la docència a Castelló, i després s’instal·là al poble d’Aín.

Fou un paisatgista remarcable i també un gran especialista en bodegons i natures mortes.

Gimeno i Agius, Josep

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1835 – Madrid, 1901)

(o Jimeno)  Economista i escriptor. Advocat, es dedicà a estudis estadístics. Fou un dels fundadors d'”El Imparcial”, redactor de “La Revista de España” i col·laborador gairebé únic de “La Revista General de Estadística”.

Diputat a les corts constituents del 1869, fou interventor general a les Filipines (1870-73 i 1891-95).

Publicà Usos y abusos de la estadística i Reformas de la ortografía castellana.

Gimeno, Rafael

Deixa un comentari

(País Valencià, 1759 – Mèxic, 1803)

Pintor i gravador. Practicà el retrat i la pintura religiosa.

Morí a Mèxic, on exercí l’ensenyament.

Giménez i Fayos, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 1886 – 1974)

Historiador. Doctor en ciències exactes per la universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l’Escola d’Arts i Oficis de València.

Fundà i dirigí les revistes “Esto Vir” i “Cultura Valenciana” (1926-31), dedicada sobretot a estudis relacionats amb l’art i les lletres autòctones de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes.

El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat. Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vice-president de l’Acadèmia Valenciana d’Història.

Dedicà especial atenció a diversos aspectes de la història del País Valencià i publicà, entre d’altres, les obres Ramón Muntaner y su Crónica (1944), La ciudad de Valencia en tiempos de san Vicente Ferrer (1953), El misterio de Elche (1952) i La lonja de los Mercaderes (1952).

Giménez i Blat, Leopold

Deixa un comentari

(València, 1888 – 1962)

Autor teatral. Entre el 1919 i el 1936 escriví, entre altres obres, El roser, La tornada de l’orfeó, De soldat a general, La mateixa sang, etc, que foren estrenades a València i a Barcelona.

Giménez, Paco

Deixa un comentari

(València, 1954 – )

Il·lustrador. Autodidacte, als vint anys compaginava les tasques de dibuixant d’historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat, i més endavant s’introduí en el món de l’il·lustració, treballant per a edicions italianes.

L’any 1980 començà a il·lustrar llibres i contes infantils, dels quals destaquen Pericot Rodaire Voltamon (1988), Mitja dotzena (1984), L’espasa i la cançó (1986), Història del príncep Pipó (1987) i L’escletxa assassina (1990).

Ha col·laborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns educatius i llibres de text.

El 1988 obtingué el Premio Lazarillo d’il·lustració i fou seleccionat a la biennal d’il·lustració de Bratislava l’any 1989.

Gili, Marcel

Deixa un comentari

(Tuïr, Rosselló, 12 febrer 1914 – París, França, 10 desembre 1993)

Pintor i escultor, de família vigatana. Alumne de Gustau Violet, a Perpinyà, i deixeble de Maillol. Professor de l’École Nationale des Beaux-Arts de Bourges (1950-68) i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París el 1969.

Fou un dels fundadors del Salon de Mai. Ha exposat a moltes ciutats d’Europa, d’Amèrica i a Tòquio.

La seva pintura evoca sovint monstres i expressa un sentiment tràgic de la vida. Entre les seves escultures, les gangues diuen l’esforç dels éssers per alliberar-se de la matèria.

Gilbau i Castro, Miquel Àngel

Deixa un comentari

(València, segle XVII)

Eclesiàstic. Fou canonge de Sogorb. Visqué uns anys a Itàlia.

Publicà, el 1652, l’opuscle Impulsos a la ejecución del bien común en España en discurso breve. Sobre el riesgo que se ha de sacar del río Júcar para más de sesenta términos y cuarenta leguas del distrito del reino de Valencia.

Fou germà seu, Honorat Gilbau i Castro  (València, segle XVII)  Frare trinitari. És autor d’algunes obres religioses.

Gilart, Mateu

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, vers 1629 – Múrcia, 1675)

Pintor. Format a València, vers el 1645 s’establí a Múrcia. La seva obra, generalment d’inspiració religiosa, acusa la influència de Josep de Ribera, Jeroni Jacint Espinosa i Pedro de Orrente.

Són notables els frescs amb que decorà la capella del Roser de l’església de Santo Domingo de Múrcia (1663-66), la sèrie de pintures Vida de la Mare de Déu (1651), dispersa per diversos museus espanyols, de l’Anunciació als pastors (museu de Brunsvic), del Sopar d’Emmaús (Museo de Santa Cruz, Toledo), de l’Adoració dels pastors (Universitat de Barcelona) i de la Mare de Déu amb l’infant (col·lecció particular, Sevilla).