(Ènguera, Canal de Navarrés, segle XVIII – País Valencià, 1792)
Religiós mercenari. És autor d’obres teològiques.
Ibáñez, Casimir Ignasi
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Ibáñez, Bonaventura
(Puçol, Horta, segle XVII – Kuantung, Xina, 1670)
Missioner franciscà. De 1643 a 1649 residí a Filipines estudiant llengües.
A la Xina desenvolupà una remarcable tasca d’evangelització.
Escriví tres obres referents a missions.
Hurtado, Francesc
(València, 1767 – després 1829)
Religiós agustí. Destacà en la predicació.
Fou cronista de la ciutat de València.
Humfrid *
Humaydï, Abü ‘Abd-Alläh Muhammad
(Illes Balears, vers 1029 – Bagdad, Pèrsia, 1095)
Escriptor andalusí. Fou deixeble d’Ibn Hazm quan aquest es refugià a Mallorca.
Establert a Bagdad (1056), escriví un diccionari biogràfic de savis andalusins precedit d’una introducció històrica que arriba al 1058.
Huici Miranda, Ambrosio
(Huarte, Navarra, 20 abril 1880 – València, 9 novembre 1973)
Historiador. Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València.
Autor de diverses col·leccions de documents (Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador, en set volums), de nombroses traduccions de l’àrab (com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista) i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región. Novedades y modificaciones (1970).
Huguet i Segarra, Gaietà
(Castelló de la Plana, 19 abril 1882 – 11 novembre 1959)
Polític. Fill de Gaietà Huguet i Breva. Estudià a l’Institut Nacional Agronòmic de París.
Fundà, a Castelló, la Joventut Nacionalista (1909) i Esquerra Republicana del País Valencià. A partir del 1935, per mitjà de l’entitat cultural Proa, promogué la cultura catalana al País Valencià.
El 1936 passà a Esquerra Valenciana i hagué d’exiliar-se després de la guerra civil, fins al 1953.
Renovà la Fundació Gaietà Huguet, fundada pel seu pare.
Huguet i Rotger, Joan
(Ferreries, Menorca, 13 març 1954 – )
Polític. Inicià la seva carrera el 1983 encapçalant la candidatura d’Alianza Popular al Consell Insular de Menorca.
D’aleshores ençà, i durant l’època en què el Partit Popular governà les institucions polítiques de les Balears, ha ocupat múltiples càrrecs públics: fou vicepresident i portaveu del Govern Balear (1983-91), president del Consell Insular de Menorca (1991-95) i president del Parlament de les Illes Balears (1995-99).
També ha ocupat diversos càrrecs en el si del Partit Popular: president del partit a Menorca (1983-95) i a les Illes Balears (1995-96); membre de la Junta Directiva Nacional (1983-99) i del Comitè Executiu Nacional (1996-99).
Després fou diputat al Parlament de les Illes Balears i vicepresident d’INSULA (Organització per al Desenvolupament Sostenible de les Illes), dependent de la UNESCO.
Huguet i Roig, Damià
(Campos, Mallorca, 10 juny 1946 – 19 juliol 1996)
Poeta. Deixeble del poeta Blai Bonet. Dedicat a l’ofici de la construcció, crític de cinema i animador de diverses publicacions poètiques, els seus primers llibres l’acosten al realisme líric amb influències cinematogràfiques importants.
A partir del 1976 inicia una poesia molt més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i col·lectiva. Després del 1979 obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals.
També creà la col·lecció “Quaderns Campaners”, on acollí els texts d’avantguarda.
Huguet i Breva, Gaietà
(Castelló de la Plana, 24 juliol 1848 – 26 novembre 1926)
Escriptor i polític. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Cap al 1865 se n’anà a Sud-Amèrica, i fou professor de francès al Fort Edwards Institute (Nova York).
Retornat a Castelló fou propietari rural i cap al 1874 entrà al partit federal de Francesc Pi i Margall, i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor.
Escriví nombrosos articles en català, a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics. També és autor de l’opuscle Orientacions valencianes (1905).
Amb la seva fortuna personal, subvencionà diverses iniciatives culturals.
