Arxiu de la categoria: Biografies

Ibarra i Ruiz, Pere

(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1858 – 8 gener 1934)

Arqueòleg i publicista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i cursà estudis d’arxiver bibliotecari i d’antiquari.

Cronista d’Elx, fou membre de l’Acadèmia i de l’Institut Arqueològic de Berlín. El 1890 fou nomenat president de l’Arqueològica Il·licitana. Col·laborà a “Las Provincias” de València i a la “Revista de Arquitectura” de Barcelona.

Publicà, entre altres obres, la Historia de Elche (1895) i l’Estudio acerca de la Institución del Riego de Elche y origen de sus aguas (1914).

Ibarra i Montís, Mariana d’

(Palma de Mallorca, 26 juny 1904 – Barcelona, 20 febrer 1990)

Entomòloga. Especialitzada en l’estudi dels macrolepidòpters.

Reuní una col·lecció de 20.000 papallones, que es troba exposada al Museu d’Història Natural de Nova York des de 1966.

Fou col·laboradora de nombroses publicacions especialitzades.

Ibarra i Manzoni, Aurelià

(Alacant, 21 gener 1834 – 17 novembre 1890)

Historiador i polític. Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona. De retorn a Alacant (1853), es dedicà als estudis arqueològics.

Fou oficial de la Milícia Nacional i s’adherí al pronunciament del 1854 i patí diversos empresonaments fins al destronament d’Isabel II de Borbó (1868). Fou membre de la comissió revolucionària d’Elx.

Durant l’estada que féu a Itàlia fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma, fundà l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma i fou visitador de les propietats d’Espanya a Itàlia.

Escriví diversos estudis d’història local, com Illice, su situación y antigüedades (1879), Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d’Elx, i una Historia de Elche desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, que restà inacabada.

Ibarra, Pere Pasqual d’

(Alacant, segle XVII – València, 1659)

Framenor. Destacà com a predicador. Fou prior del convent del Carme de València.

Ibarra, Josep Vicent

(País Valencià, segle XVIII – 1809)

Eclesiàstic. Publicà obres dogmàtiques i diversos sermons.

Ibáñez i Marín, Josep

(Ènguera, Canal de Navarrés, 8 març 1862 – Marroc, 23 juliol 1909)

Militar i escriptor. Estudià a l’acadèmia d’infanteria (1880-83); el 1890 fou nomenat secretari de la Junta de Reclutamiento y Reemplazo. Fou col·laborador de la “Revista Técnica de Infantería y Caballería.

Lluità a Cuba (1895-98) contra el moviment independentista i, ascendit a tinent coronel el 1908, fou destinat al Marroc, on morí en combat.

Fou un bon escriptor de temes militars, autor de diverses obres.

Ibáñez i Gorostidi, Francisco

(València, 20 novembre 1934 – )

“Paco Ibáñez”  Intèrpret i autor de cançons en castellà. Estudià guitarra a París, on participà en alguns grups.

Gravà el seu primer disc amb poemes de Góngora i García Lorca el 1964 i ràpidament assolí notorietat, dins el moviment de la cançó protesta.

Debutà el 1968 a Espanya, i des d’aleshores ha editat nombrosos discs musicant poemes de Cernuda, Alberti, L. Felipe, Blas de Otero, Celaya, Miguel Hernández, Josep Agustí Goytisolo, etc.

Ibáñez i García de Lara, Vicent

(València, 20 setembre 1886 – Madrid, 16 octubre 1975)

Il·lustrador i periodista. Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla.

En el camp de la crítica ha conreat temes taurins (amb el pseudònim Zig-zag) i esportius (dirigí la publicació “Armas y Deportes” del 1924 al 1932).

Així mateix, ha estat il·lustrador d'”El Imparcial” i de “Blanco y Negro”, entre altres publicacions.

Té una sala al Museu Nacional de Ceràmica de València.

Ibáñez i Garcia, Joaquim

(País Valencià, segle XVIII – Jalapa, Mèxic, 1784)

Arquitecte. Estudià a Roma. És autor d’una església dedicada a sant Tomàs de Vilanova, construïda per suggeriment de l’erudit Pérez Bayer.

Als seus darrers temps emigrà a Amèrica.

Ibáñez, Joan

(l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Sogorb, Alt Palància, 1684)

Eclesiàstic. Escriví un Memorial de la orden de Montesa i una obra de moral.