(València, 1845 – segle XIX)
Autor dramàtic i actor. Publicà nombroses poesies soltes i el llibre Tabal i donsaina.
Estrenà obres teatrals en català i castellà, com Un empleo encomanat (1876) i d’altres.
(Sogorb, Alt Palància, 1645 – València, 1714)
Pintor. Conreà de preferència els temes religiosos.
Repartí els seus béns entre els necessitats.
(Oriola, Baix Segura, 8 juny 1804 – París, França, 1875)
Guitarrista i tenor. Actuà de primer com a cantant i després com a guitarrista a Amèrica del Nord i a Europa.
S’establí a París, on es dedicà a l’ensenyament.
(Viena, Àustria, 1883 – Palma de Mallorca, 23 setembre 1963)
Pintor. Arribà a Mallorca com a secretari de l’arxiduc Lluís Salvador el 1907. En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Àustria. A partir del 1940 tornà a Mallorca.
Pintà a l’oli i es destacà, sobretot, amb l’aquarel·la pintant paisatges i retrats de dones i nens que tingueren molt d’èxit. És un pintor postmodernista, delicat, de color agradable i net.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell I de Barcelona.
(València, 26 octubre 1820 – 22 abril 1880)
Mestre d’escola i periodista. S’establí a Menorca, on fundà i dirigí el Col·legi Maonès. Durant la revolució del 1868, pertanyé a la comissió municipal d’ensenyament de Maó.
Dirigí el “Diario de Menorca” (1858-66) i el “Diario de Mahón” (1866-69).
És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa (1869), Diccionario menorquín-castellano, que deixà inacabat, Guía de forasteros en Menorca (1864), etc.
(Budapest, Hongria, 14 abril 1906 – Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 11 desembre 1976)
Pintor. Famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis (Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc), molts dels quals havia conegut personalment a París. Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors, per bé que ell negà sempre que ho fos.
Residí a Eivissa d’ençà del 1960. Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats.
Fou protagonista de diverses novel·les i d’una pel·lícula d’Orson Wells (Fake/Question Mark, 1973).
Veure> Pasqual Ortoneda (pintor català del segle XV).
(Catalunya, segle XIV)
Jurisconsult. És autor d’un Tractat del contracte de cens (1390).
(Ceret, Vallespir, 16 març 1910 – Perpinyà, 10 gener 1995)
Escultor. Format a París, va crear a Abidjan (Costa d’Ivori) una escola nacional de belles arts (1960-67).
Guardonat amb diversos premis, va passar de l’escultura figurativa a l’art abstracte.
Té obres monumentals en diversos punts d’Occitània i a Abidjan.
