(València, 1838 – 1911)
Economista. Germà de Teodor Llorente. Era secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País a València.
Ocupava aquest càrrec el 1867, quan col·laborà intensament a la promoció de l’Exposició Regional d’Agricultura, Indústria i Arts celebrada a València, que fou considerada com la primera fira de mostres de l’estat.
(València, 15 març 1869 – 3 juny 1949)
Periodista i escriptor. Fill de Teodor Llorente i Olivares. Fou director de “Las Noticias” i un dels puntals de “Lo Rat Penat”, a més de cronista oficial de la província de València.
Escriví sobretot en castellà i, entre d’altres, publicà els llibres Mistral i Llorente (1932), En defensa de la personalidad valenciana (1930), Memorias de un setentón (1942-48) i Los valencianos en San Sebastián (1941).
Traduí les rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover i anotà l’epistolari del seu pare.
Fou el pare de Teodor Llorente i Monleon (València, 1905 – 1936) Periodista. Sota el títol Piadosa invocación (1941), el seu pare li publicà aquest recull d’articles del 1928-29.
(Elx, Baix Vinalopó, 25 març 1822 – 17 abril 1895)
Escriptor. És autor de diverses obres de teatre com Pepeta l’espardenyera (estrenada el 1874, amb edicions del 1892 i 1922), Ramona (1887, bilingüe) i La condesa del Prado (estrenada el 1890).
(València, 1752 – Bolonya, Itàlia, 1816)
Historiador, filòsof i naturalista. Ingressà als jesuïtes (1766) i, en ésser expulsada l’orde d’Espanya, passà a residir a Bolonya, on deixà els jesuïtes.
Cal destacar les obres Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America (1804) i Richerche storico apologetiche sulla prigionia e morte del principe D. Carlos figliulode Fillippo II rei de Spagna (1815).
Veure> Fèlix Lorente (pintor valencià, 1712-87).
(Almassora, Plana Alta, 4 octubre 1936 – Dénia, Marina Alta, 10 juny 2021)
Professor i crític d’art. Titulat en dret i filosofia i lletres. S’ha especialitzat en teoria de l’art contemporani, teoria del disseny de l’estètica, arquitectura, urbanisme, etc.
Ha col·laborat en revistes: “Serra d’Or”, “Imagén y Sonido”, “CAU”, “Arquitectura Bis”, etc. Ha estat professor en diverses universitats, ha dirigit l’IVAM (1986-88), el centre d’art Reina Sofia de Madrid (1988-90) i, des del 1991, fou conservador en cap de la Fundació Thyssen-Bornemisza.
Ha publicat, entre altres obres, els llibres Equipo Crónica (1972), España, vanguardia artística y realidad social, 1936-76 (1977) i Julio González (1986).
(Alacant, 1806 – 1848)
Escriptor. Produí bon nombre de composicions poètiques de caràcter molt popular, remarcables sobretot per ser en llengua catalana i i per l’època tan primerenca de la Renaixença en què foren escrites.
(València, 4 novembre 1816 – Cartagena, Múrcia, 8 setembre 1862)
Músic. Fill del tenor Carles Llorens. Fou músic de diferents registres a partir del 1840.
Les seves principals obres són l’òpera El cuerno de oro (1850) i les sarsueles Federico II el Grande (1853) i Por balcones y ventanas (1867). És autor d’obres simfòniques de caràcter descriptiu i de música religiosa.
(Catarroja, Horta, 1903 – València, 1976)
Sacerdot i erudit. Canonge arxiver de la catedral de Sogorb.
Ha publicat articles sobre art i història a revistes valencianes, i els llibres Relicario de la catedral de Valencia (1964) i Episcopologio de la diócesis de Segorbe-Castellón (1974).
(Vila-real, Plana Baixa, 19 agost 1936 – 22 febrer 2014)
Pintor. Deixeble de Josep Ortells, es formà a les escoles oficials de Castelló de la Plana, València i Madrid, i amplià estudis, becat, a Roma (1962-63) i a París (1965-66).
Ha conreat el paisatge, el retrat i la composició, i ha exposat a Madrid, València, Castelló, Lisboa i París.
