(Illes Balears, segle XIX – 1901)
Compositor. Produí obres de diversos gèneres, que obtingueren bon acull.
Llorens, Vicenç
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Llorens, Onofre
(València, 1579 – 1658)
Religiós agustí. Fou doctor en teologia i més tard catedràtic. Ocupà diversos càrrecs, entre ells el de provincial de l’orde, en dues ocasions, i el d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València.
Publicà alguns tractats teològics i bon nombre de sermons.
Llorens, Manuel
(València, segle XIX – 1910)
Actor. Després d’haver començat a treballar al teatre castellà, entrà a la companyia d’Eduard Escalante.
Amb aquesta representà, obtenint grans èxits com a actor de caràcter, un gran nombre d’obres de costums valencians.
Llorenç i del Clavell, Josep
(Castelló de la Plana, 4 juliol 1670 – 23 gener 1734)
Arxiver i escriptor. Compilà els privilegis de Castelló en una obra que titulà Variarum.
També deixà unes Memorias de la villa de Castellón de la Plana y de algunos de sus hijos ilustres en letras (1725).
Llorenç, Tomàs
(País Valencià, segle XVII)
Arquitecte i escultor. Obrà una imatge de Sant Pere Pasqual que fou situada al costat del Túria, a València.
Fou el pare de Tomàs Llorenç i Vilanova (València, 1713 – 1772) Pintor i escultor franciscà. Obres seves són, entre d’altres, el retaule de Nostra Senyora de la Soledat a l’església dels Mínims de València, el retaule de l’església parroquial de Xest i la portalada de l’església d’Alcoi.
Llorenç, Joan
(València ?, segle XV – 1521)
Cabdill dels agermanats valencians. Teixidor de llana establert a la ciutat de València.
Organitzà i dirigí el moviment de la Germania en la primera època (1519-20). Fou un dels ambaixadors que els revoltats enviaren a Carles I, i inicialment aconseguí el favor del rei.
Bon polític i teòric revolucionari, comandava un dels cossos armats de menestrals organitzats a la capital valenciana. Aviat fou desbordat pels extremistes, perdé el control del moviment i morí poc després.
Llorenç, Cristòfor -pintor, s. XVII-
(València, 1571 – 1645)
Pintor. Probablement fou deixeble de Joan de Joanes, del qual seguí l’estil.
Obres seves són el retaule major i el de Sant Josep d’Alaquàs i les teles sobre la vida de sant Domènec pintades per al convent dominicà de Xàtiva.
Fou germà d’Onofre Llorenç (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Pintor, amb el qual treballà a Cabdet.
Llorenç, Cristòfol -pintor, s. XIX-
(País Valencià, 1831 – 1890)
Pintor. Seguidor i imitador, ja ben tardà, de l’art de Vicent López.
Llordat, Arnau de -cavaller-
(Illes Balears, segle XIV)
Cavaller. Fou vice-canceller del rei Jaume III de Mallorca, el qual acompanyà el 1339 a Barcelona per al jurament de vassallatge que calgué prestar-hi a Pere III el Cerimoniós, quan ja no faltaven gaires anys perquè esclatés la guerra oberta entre els dos monarques.
Llorca i Vilaplana, Carme
(Alcoi, Alcoià, 29 novembre 1921 – Madrid, 29 juny 1998)
Escriptora en castellà. Doctora en filosofia i lletres i tècnic especial d’informació i turisme de l’estat, fou professora a l’Escola Oficial de Periodistes a Madrid i el 1974 fou designada per a la presidència de l’Ateneu d’aquella ciutat.
Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren: Europa, ¿en decadencia? (1949), El mariscal Bazain en Madrid (1950), Isabel II y su tiempo (1956), Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966), i altres.
