(es Castell, Menorca, 1879 – Alaior, Menorca, 1936)
Polític republicà. Organitzador de les Joventuts d’Unió Republicana a Menorca (1910-11) i promotor del Partit Republicà Radical. Fou governador civil de les Balears (1931-35).
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
(Palma de Mallorca, 20 desembre 1919 – 1996)
Pintor. Autodidacte, és el fundador del Grup d’Aquarel·listes de les Balears. Pintà fonamentalment paisatges dins una tendència neoimpressionista, amb una tècnica personal i colors càlids.
Començà amb una factura acadèmica, afinant molt el dibuix, i evolucionà cap a una forma subjectiva, emmotllada a les exigències de l’època.
(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Jumilla, Múrcia, segle XVII)
Frare franciscà. Professà a València el 1606. Tingué el càrrec de definidor, entre d’altres.
És autor de molts escrits de caràcter religiós, formats en bona part per comentaris a la Bíblia, redactats en llatí i en castellà.
(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Palma de Mallorca, 1625)
Frare agustí. Professà a València el 1585. Fou definidor de la província d’Aragó i prior dels convents de València i Mallorca.
És autor de biografies de figures del seu orde.
(Llíria, Camp de Túria, 1898 – Madrid, 7 gener 1971)
Pintor i tractadista. Fou deixeble de Joaquim Sorolla, amb el qual amplià estudis a Madrid. Viatjà, pensionat, per l’estranger i visqué un quant temps a França.
Conreà, especialment, el paisatge i és autor del treball Crónica del pintor Joaquín Sorolla (1964).
(Perpinyà, 22 octubre 1867 – 25 maig 1942)
Escultor. D’origen modest, féu primer de tapisser. Visità París, Itàlia, Bèlgica i Espanya, i fou Influït per Constantin Meunier, El Greco i, sobretot, Rodin. Exposà a París i a Barcelona (1917).
La seva producció és d’una gran expressivitat, alhora que té un caire pessimista. La seva millor època va del 1904 al 1924: L’hivern de la vida, Al peu de les ruïnes, L’abandonat, El menyspreat. La seva Pietat, realització primerenca, és considerada una obra mestra.
Autor del monument als morts de Ribesaltes.
(Xàtiva, Costera, maig 1566 – València, 7 maig 1628)
Teòleg. Professà al convent dominicà de Llombai. Fou professor en diversos convents de l’orde de Sant Domènec, on ensenyà filosofia i teologia. Autor de refutacions teològiques, començades quan tot just tenia 22 anys, contra Calvó.
Obtingué molta anomenada en els medis eclesiàstics per les seves anotacions als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Baronio. Corregí el misal i el breviari dominicans (1601). Autor d’obres teològiques i exegètiques. És remarcable la seva obra Annalium sacri ordinis praedicatorum centuria prima (1628).
La majoria dels seus manuscrits són a la biblioteca de la Universitat de València.
(País Valencià, segle XVII)
Dramaturg i poeta líric. Fou alcaid de la Casa de les Comèdies.
Compongué un bon nombre de peces teatrals menors i escriví comèdies, una de les quals fou la titulada Nuestra Señora de los Desamparados (1669), en col·laboració amb Marc Antoni Ortí.
Autor de llibres de poemes, entre els quals cal esmentar el Tropezón de la risa (1629 o 1674), que, a més a més de romanços i sàtires, conté unes endechas en català, considerades com una de les obres més remarcables de la poesia lírica barroca catalana.
(Palma de Mallorca, 1654 – 1732)
Erudit carmelità. Prior del convent de Palma, fou professor de teologia a l’Estudi General Lul·lià, on introduí la filosofia de Roger Bacon.
Els seus nombrosos estudis sobre història religiosa de Mallorca, teologia i dret canònic, han restat inèdits.
(Binissalem, Mallorca, segle XVII – 1736)
Jurista. Doctor en filosofia, teologia i drets civil i canònic. Fou catedràtic de l’Estudi General Lul·lià, batlle general de Mallorca, consultor del Sant Ofici i assessor de la cúria eclesiàstica.
Va ésser desterrat de Mallorca sota la sospita d’afecció a Felip V de Borbó. Refugiat a Sardenya, tornà a Mallorca el 1715 amb l’expedició borbònica que l’ocupà. Fou nomenat aleshores president de la nova Reial Junta de govern de l’illa i posteriorment oïdor de la Reial Audiència.
