(Felanitx, Mallorca, 1608 – Palma de Mallorca, 1666)
Frare dominicà. Fou procurador general de l’orde a la província de San Antonio, en territoris de Nueva Granada (Amèrica). El 1647 negocià la concessió del cardenalat a Antoni de Cardona.
Fou canceller i jutge de competències de Mallorca, per nomenament del rei Felip IV. Escriví treballs històrics relatius a l’orde de Predicadors.
Veure> Gregori Maians i Siscar (filòleg, escriptor i erudit valencià, 1699-1781).
(Requena, Plana d’Utiel, 24 juliol 1805 – Madrid, 14 setembre 1880)
Polític moderat i advocat. Fou diputat a corts en diverses legislatures i ministre de gràcia i justícia als gabinets González Bravo i Narváez. Ocupà diversos càrrecs públics i fou el qui preparà el Concordat del 1851.
Retirat de la política activa d’ençà de l’any 1868, es reservà la investidura de diputat a corts.
(Narbona, França, segle XVIII – Perpinyà, 1816)
Pintor. Anà a residir a Perpinyà, on fou l’iniciador de la família de pintors del mateix cognom.
La seva obra, d’estil neoclàssic, és de qualitat notable.
Foren fills seus:
(Reus, Baix Camp, 15 setembre 1850 – París, França, 3 desembre 1923)
Ballarina clàssica, coneguda per Rosita Mauri. Formada inicialment sota la direcció del seu pare, coreògraf, completà els estudis a París amb Mme. Dominique. Va debutar a Barcelona el 1868, passà després a la Scala de Milà i el 1878 ballava ja a París.
Gounod l’havia vista actuar a Itàlia i li facilità la carrera artística en recomanar-la per ballar en el Divertissement de Polyeucte, a l’Òpera parisenca, de la qual aviat esdevingué primeríssima ballarina (1878-1907). Posteriorment actuà a Berlín i altres capitals europees.
El pintor Manet li va fer un retrat, inacabat, conegut amb el nom de Femme en Rose.
Acabada la carrera artística es dedicà a l’ensenyament, que exercí al conservatori de l’Òpera de París.
(València, 12 febrer 1855 – l’Havana, Cuba, 11 juliol 1937)
Compositor. Des de la seva infantesa visqué a Cuba, encara que per un temps residiria a Madrid, formant part de l’orquestra del teatre Real. Destacà en l’ensenyament.
És autor de l’òpera La esclava, diverses sarsueles, la primera de les quals, El sombrero de Felipe II, estrenà quan només tenia divuit anys, diverses obres simfòniques i d’inspiració religiosa, i composicions per a piano i per a orgue.
(Serrallonga, Vallespir, 19 juliol 1898 – Caux-et-Sauzens, França, 6 març 1973)
Escriptor i agricultor. És autor de novel·les i contes en francès.
Cal destacar-ne La crue, Le temps des merveilles i Le clos Saint-Michel, amb traducció catalana de Ferran Canyameres (El mas de Sant Miquel, 1960).
(França, segle XI – Rosselló ?, segle XI)
Mestre d’obres. Participà en la construcció de Santa Maria d’Arles (Vallespir), segons consta en una inscripció de la façana.
(Castelló de la Plana, 1755 – Cabanes de l’Arc, Plana Alta, 1817)
Escultor. Treballà a Castelló, Vilafamés i Cabanes de l’Arc, on s’establí el 1779.
D’entre la seva obra cal esmentar la façana de la nova església parroquial de Sant Joan Baptista, a Cabanes de l’Arc.
(Palma de Mallorca, 4 setembre 1664 – 18 gener 1735)
Religiosa augustiniana. Coneguda amb el nom de Catalina Maura de Santo Tomás de Villanueva.
Pel seu do de discerniment hom la consulta davant tota mena de situacions i dificultats.
Té incoat el procés de beatificació.
