Arxiu de la categoria: Biografies

Maura i Montaner, Miquel

6 Respostes

(Palma de Mallorca, 6 setembre 1843 – 9 setembre 1915)

Eclesiàstic. Germà d’Antoni, Bartomeu, Francesc i Gabriel. Fou catedràtic (1886) de teologia dogmàtica al seminari conciliar de Mallorca. L’any 1895 fou designat rector del seminari, càrrec des del qual introduí millores en l’ensenyament.

Es dedicà, també, a la predicació i fundà la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic.

Col·laborà a diaris i revistes de Mallorca, especialment a “La Unidad Católica” i a “El Áncora”, publicació fundada per ell. Autor de llibres religiosos (Armonías i Meditaciones). Polemitzà amb Josep Taronjí sobre el problema dels xuetes (Una buena causa mal defendida).

Maura i Montaner, Gabriel

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 4 juny 1842 – 29 març 1907)

Escriptor. Germà gran del polític Antoni Maura, i de Bartomeu, Francesc i Miquel.

Poeta i narrador, entre l’obra del qual sobresurt en gran manera una sèrie de vuit Aiguaforts (1892), publicades periòdicament a “L’Ignorància” i a “La Roqueta”, en els quals pintà de manera magistral la classe mitjana i menestral de Mallorca.

Maura i Montaner, Francesc

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 13 agost 1857 – Fuenterrabia, País Basc, 5 octubre 1931)

Pintor. Germà d’Antoni, Bartomeu, Gabriel i Miquel, Estudià a Mallorca, Madrid i Roma.

Pintà temes històrics i anecdòtics.

Maura i Montaner, Bartomeu

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 19 octubre 1844 – Madrid, 18 novembre 1926)

Gravador i pintor. Germà d’Antoni, Francesc, Gabriel i Miquel. Especialitzat en el gravat, dirigí, des del 1893, la fàbrica de Moneda y Timbre de Madrid.

Entre les nombroses distincions que rebé, cal esmentar la medalla d’Or a l’Exposició Universal de Viena (1873) i un primer premi a Filadelfia (1876). Fou distingit, encara, a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid.

Maura i Montaner, Antoni

24 Respostes

(Palma de Mallorca, 2 maig 1853 – Torrelodones, Madrid, 13 desembre 1925)

Polític. Germà de Bartomeu, Francesc, Gabriel i Miquel. Va ingressar al Partit liberal amb el suport de Guzmán Gamazo i va obtenir, el 1881, un escó de diputat per Palma. A partir d’aleshores i gràcies a la seva forta personalitat i a les seves idees reformistes, va ocupar els càrrecs més alts del govern.

Fou ministre d’Ultramar (1892), càrrec del qual va dimitir per haver-li estat rebutjat el seu projecte d’autonomia per a Cuba i Puerto Rico, i ministre de Gràcia i Justícia (1895). Durant la crisi del 98 va proposar un pla de reformes enfocat a regenerar el sistema a partir d’un sanejament moral de l’administració i de l’enfortiment de l’autoritat.

Mort Gamazo, passà al Partit Conservador (1902), del qual ocupà la direcció en retirar-se Silvela. Fou ministre de Governació, càrrec que va ocupar en diverses ocasions. Formà per primer cop govern els anys 1903-04, repetí els anys 1907-09 i entre els anys 1918 a 1922.

Per bé que el seu caràcter autoritari, les repressions obreres que va ordenar i les seves limitacions per a dur a terme reformes estructurals, el van anar apartant a poc a poc del poder.

Maura i Gelabert, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 12 maig 1841 – Oriola, Baix Segura, 24 gener 1910)

Filòsof lul·lista i sacerdot. El 1886 fou nomenat bisbe d’Oriola, però deu l’anomenada al seu lul·lisme. Sostenia que s’havien d’extreure coneixements de l’obra lul·liana per tal d’enriquir el neoescolasticisme.

Molt influent en la “Revista Lul·liana” (1901-05), cal remarcar, entre els treballs que publicà, Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull: naturaleza del alma, que veié la llum al “Museo Balear” l’any 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de R. Lulio (1904) i El optimismo del beato Raimundo Lulio (1904).

També són remarcables les pastorals Sobre la democracia cristiana i Sobre la cuestión social.

Matutes i Juan, Abel

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 31 octubre 1941 – )

Polític i empresari. Alcalde d’Eivissa per designació (1970-71), senador d’Alianza Popular per Eivissa (1977-82) i diputat per les Illes Balears (1982-85). Fou vicepresident d’AP i membre del comitè executiu nacional del Partit Popular.

Comissari a la CE d’Afers Empresarials (1986-88), de Relacions Nord-Sud (1988-92), de Transports i Energia (1993) i d’Afers Exteriors del Parlament Europeu (1994-96), el 1996 va ser nomenat ministre d’Afers Estrangers al govern de J.M. Aznar.

Matoses, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1844 – Madrid, 29 març 1901)

Escriptor. Residí des de jove a Madrid. Hi fou redator d'”El Globo”, en el qual firmava amb el pseudònim d’Andrés Corzuelo.

Va escriure peces teatrals còmiques com A primera sangre, El frac azul i Sin cocinera, i la novel·la Zaragata.

Matheu i Mulet, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1903 – 1964)

Canonge de la seu de Mallorca.

És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud (1931), Cristianismo e islamismo (1934), Iconografía mariana (1955) i Guías de la seo de Mallorca. Palma de Mallorca monumental (1958), entre altres.

Matheu, Jaume

Deixa un comentari

(Benlloc, Plana Alta, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)

Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Tortosa.

El 1756 publicà un estudi sobre la història de la seva vila natal.