(València, 1548 – 1615)
Eclesiàstic. Era mestre en arts i notari reial.
Escriví, entre d’altres obres, la titulada Rhetoricae Prolegomena.
Medina i Arciso, Josep Benet de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Medina, Casimir
(Xàtiva, Costera, 1671 – 1743)
Pintor i arquitecte. En restar vidu s’ordenà sacerdot. Treballà professionalment per a diversos establiments religiosos.
Méchain, Pierre François André
(Laon, França, 16 agost 1744 – Castelló de la Plana, 20 setembre 1804)
Astrònom. Descobrí onze cometes i en calculà les òrbites. Determinà les posicions de nombrosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol. Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d’establir la longitud del metre patró.
Però troba una diferència de 3′ entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d’un error experimental, intentà d’augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Illes Balears, però morí mentre feia aquesta tasca.
Mazdalï, Muhammad al-
(Sàhara, Àfrica, segle XI – Mastana, Còrdova, 1115)
Conqueridor almoràvit. Mort el Cid, assetjà València (1101), i, després de derrotar Alfons VI de Castella -que hi acudí en socors de Ximena Díaz– a Cullera, s’emparà de la ciutat (1102), el govern de la qual fou encomanat a ‘Abd Alläh ibn Fätima.
Mayor i Penadés, Pere
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 7 juny 1959 – )
Polític. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València. Vinculat de ben jove al nacionalisme cultural i polític, entre el 1987 i el 1991 fou diputat a les Corts Valencianes, i entre el 1991 i el 1995, tinent d’alcalde a l’ajuntament d’Ontinyent i conseller de la mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida.
El 1989 fou nomenat secretari general de la Unitat del Poble Valencià, càrrec que mantingué fins a la creació del Bloc Nacionalista Valencià (BNV). El 1998, en crear-se aquesta organització, fou elegit portaveu i proclamat candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana.
Fou president del BNV des del gener de 2000 fins a l’octubre de 2003, arran dels resultats obtinguts en les eleccions a les Corts Valencianes, que deixaren de nou la formació a les portes de superar el 5% mínim exigit dels vots.
Fou substituït en un congrés extraordinari per Enric Morera, designat secretari general.
Mayor, Tomàs
(Xàtiva, Costera, segle XVI – segle XVII)
Frare dominicà. Fou missioner a les Filipines. No aconseguí l’establiment d’una missió a la Xina. Anys després tornà al país.
És autor d’obres religioses, entre elles un catecisme elemental en xinès.
Mayol i Raynal, Miquel
(Perpinyà, 11 agost 1941 – )
Polític. Estudià dret a París, dret penal a Alger i dret públic a Montpeller. Ha estat professor de dret a Nantes i a Perpinyà. Començà la carrera política a París, dins de moviments cristians d’avantguarda.
Retornat a Perpinyà l’any 1968, s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié. Juntament amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació (CREA) (1970), embrió de l’Esquerra Catalana dels Treballadors (1972), de la qual ha estat el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà.
Candidat a diputat diverses vegades pel seu partit, ha participat en iniciatives de promoció catalana: Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirienne Rossellonès, Grup d’Animació Cultural Guillem de Cabestany, Escola Popular Catalana, La Bressola, etc.
Ha publicat nombrosos articles a “La Falç”. Reinald Dedies li ha musicat algunes poesies de combat. Fou secretari de la Unió per una Regió Catalana i directiu del Col·legi d’Advocats de Perpinyà.
Mayol i Moragues, Martí
(Palma de Mallorca, 7 juliol 1916 – 26 maig 1997)
Autor teatral. Llicenciat en filosofia i lletres. Ha conreat un teatre de caràcter regional, al qual ha incorporat el món de l’aristocràcia mallorquina contraposada als nous corrents del món actual.
Ha estrenat nombroses obres, de les quals cal destacar Can miraprim (1953) i Dilluns de festa major (1956).
Mayol, Pere Antoni
(Illes Balears, segle XVII – 1687)
Escriptor. Era teòleg destacat. Escriví algunes obres devotes, com la Doctrina mística, en vers.
Mayol, Martí
(Illes Balears, segle XIV)
Pintor. Un dels primers documentats a Mallorca. Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d’influència italiana. Pintor decorador d’escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle.
Col·laborà amb Cavaller a les pintures del castell de Bellver, el 1309. Decorà la catedral de Mallorca (1328-29).
Els seus fills Pere, Bernat i Martí dit el Jove, foren també pintors. La seva filla es casà amb el pintor Joan Daurer.
