(Nàpols, Itàlia, 12 juny 1634 – Alacant, 29 maig 1695)
Pintor. Membre d’una família d’artistes. Introduït a l’art pel naturalista Baschenis, aviat evolucionà cap a composicions barroques i decorativistes.
Artista destacat dins l’escola napolitana, treballà a la cort de Madrid. Conreà la pintura de flors i natures mortes.
(Fraga, Baix Cinca, 1664 – Minama, Costa Rica, 28 setembre 1709)
Missioner caputxí. El 1692 passà al col·legi de Querétaro (Mèxic), des d’on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz (Guatemala); a partir del 1695 s’establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica.
Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar. Les seves vida i mort li donaren fama de santedat.
(Palma de Mallorca, 3 gener 1889 – camp de Buchenwald, Alemània, 24 desembre 1943)
Polític socialista. Sabater, fou secretari de La Igualdad (1918-19) i després de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1920-21). A partir del 1925 formà part del comitè executiu de la Unió General de Treballadors de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona.
Es mantingué sempre fidel al PSOE i des del febrer de 1931 fins al juliol de 1936 fou director d’“El Obrero Balear”.
L’any 1939 s’exilià, primer a Itàlia, d’on fou traslladat al camp de concentració de Dora, on morí.
(Xàtiva, Costera, segle XVI – València, 1557)
Escriptor. El 1532 participà a un concurs poètic celebrat en honor de la Concepció amb motiu de les festes de la parròquia de Santa Caterina Màrtir. Era beneficiat de Xàtiva.
(Alacant, segle XVI – 1622)
Arquitecte. Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta. A la mort d’aquest (1630) es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort.
Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’A. Bernardino traçats el 1615.
(València, 1678 – vers 1746)
Gravador. La seva producció està datada entre el 1703 i el 1746. Deixeble d’Evarist Muñoz. El seu estil és plenament barroc i assolí gran renom.
És autor de nombrosos retrats –Felip V a cavall, Jeroni Simó, El marquès de Dos Aigües, Gregori de Ridaura (1705), etc-, de la il·lustració de diferents llibres, entre els quals el Compendio de matemáticas, del P. Tosca, i de la portada de molts altres –Centro de la Fe Ortodoxa (1723), Aparición de la Virgen del Pilar-.
(València, segle XVI)
Conqueridor i governador del Riu de la Plata. Fill d’un mercader molt ric. El 1535 formà part de l’expedició del primer adelantado del Plata, Pedro de Mendoza. Cinc anys després, de nou al Plata, dirigí la rebel·lió d’oficials reials contra el governador Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, que acabà essent dimitit.
Retornà a la Península el 1553 i el 1557 aconseguí del rei el nomenament de governador del Plata -càrrec que ja havia demanat el 1538- i es preparà per a una nova expedició amb tres vaixells. Aquesta partí el 1559 i era formada en bona part de valencians -cas insòlit-, la rivalitat dels quals amb els castellans originà diversos incidents. Arribats a Santo Domingo, l’expedició fracassà per manca de recursos i per rivalitats.
El 1566, des de València, Rasquí escriví un memorial al rei i al Consell d’Índies reclamant l’atenció del govern per als conqueridors del Riu de la Plata.
L’expedició fracassada fou objecte d’una detallada relació (publicada el 1865), per l’alferes Alonso Gómez de Santoya, desfavorable al seu promotor.
Veure> Onofre de Reart (bisbe d’Elna, Vic i Girona, segles XVI i XVII).
(València, 31 juliol 1897 – 10 novembre 1967)
Crític musical. Professor a l’Escola Internacional de la Institución Libre de Enseñanza. Escriví articles de crítica musical a “El Mercantil Valenciano” i “La Correspondencia de Valencia” i col·laborà a Radio Nacional de España a València.
Deixà una extensa biblioteca amb nombrosos llibres sobre música. Col·laborà a “Taula de Lletres Valencianes”, “Valencia Atracción” i altres revistes.
(Guardamar del Segura, Baix Segura, 7 setembre 1919 – 2 juny 2011)
Poeta, historiador i assagista. Doctor en filosofia, ha estat un promotor cultural, sobretot de la poesia i de la història. Ha cercat una fórmula de “literatura alacantina”, sense distinció d’idiomes.
Ha publicat poesies en castellà i diversos llibres d’història: La villa y el castillo de Guadalest (1963), Literatura alicantina, 1839-1939 (1966), Literatura alicantina de la postguerra (1967), La guerra civil en la provincia de Alicante (1972-74), Historia parlamentaria, política y obrera de Alicante (1988-92), Pancatalanismo entre valencianos (1988) i Alicante en el franquismo: historia y memoria (1994).
