(Alacant, 25 setembre 1892 – 1971)
Escriptora. Ha obtingut diversos premis literaris.
És autora dels llibres poètics Del corazón a la pluma (1932) i Impresiones de guerra (1939), així com dels volums Cuentos y prosas poéticas (1944) i Cuentos para niños (aptos para mayores) (1963).
(Elx, Baix Vinalopó, 1896 – 9 juliol 1964)
Advocat i escriptor. Germà d’Alexandre. Especialista en dret hipotecari, publicà diversos opuscles de tema jurídic.
S’interessà també pel folklore d’Elx i publicà La tradición y el modo (1951) i Leyenda del Misterio de Elche (1956).
(Elx, Baix Vinalopó, 5 juliol 1906 – 3 juny 1984)
Arqueòleg i historiador. Germà de Rafael. Director del Museu Municipal d’Elx, des del 1940 ha realitzat excavacions al terreny de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’Illici, que és propietat seva.
De les seves obres sobresurten Problemas de cerámica (1947), Mapa arqueológico del término municipal de Elche (1953), La Alcudia (1962), La Dama de Elche (1965) i Cerámica ibérica de la Alcudia (1990).
Fou el pare de Rafael Ramos i Fernández.
(Elx, Baix Vinalopó, 1942 – 19 novembre 2021)
Arqueòleg. Fill d’Alexandre Ramos i Folqués, del qual ha continuat la seva tasca a l’Alcúdia d’Elx.
Ha publicat La ciudad romana de Illici (1974).
(Alacant, 1738 – Madrid, 1801)
Militar i escriptor. Després de servir uns quants anys a la Guàrdia Reial, prengué part en diverses accions militars, com a Alger (1775) i Gibraltar (1780).
Comandant d’un regiment francès (1794) en lluita contra la República francesa, ascendí a mariscal de camp.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 21 maig 1956 – )
Arqueòleg. Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990. La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador. El 1984 fou nomenat cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa.
Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del cap des Llibrell.
Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza (1981), Els monuments antics de les illes Pitiüses (1985) i Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental (1995).
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 5 maig 1856 – 10 març 1939)
Compositor. Dirigí diverses formacions corals a Madrid. Publicà bastants articles de premsa sobre temes musicals.
Té una producció bastant abundant de música religiosa.
(Catalunya, segle XI)
Fill del comte Ermengol III d’Urgell. Morí jove.
(Rosselló, segle XII – segle XIII)
Escultor. Autor de l’estàtua tombal del bisbe d’Elna Ramon i de la de F. de Soler, datada el 1203 (ambdues obres signades), al claustre d’Elna. Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre.
Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la col·legiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet de Rosselló.
Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami.
(Catalunya Nord, segle XI – 1130/34)
Vescomte de Cerdanya i de Conflent (1078-1130/34). Fill i successor del vescomte Bernat de Conflent i de Guisla.
Fou pare de la vescomtessa Sibil·la de Cerdanya.
