(Illes Balears, segle XIV)
Pintor i miniaturista gòtic anònim. Autor de les miniatures del Llibre dels Privilegis de Mallorca (vers 1334) i de les del llibre de les Lleis Palatines de Jaume II de Mallorca, així com dels retaules de Santa Eulàlia i de Santa Quitèria.
El seu estil està íntimament relacionat amb el de les obres de joventut de Pietro Lorenzetti i conserva alguns reflexos del bizantinisme de Duccio.
(Catalunya-Aragó, octubre 1283)
Privilegi concedit per Pere II el Gran a les corts de Saragossa (1283-84), pressionat per la Unió Aragonesa.
Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia.
Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals.
(Aragó, 28 desembre 1288 – 14 octubre 1348)
Conjunt de concessions atorgades per Alfons II el Franc, forçat per la Unió d’Aragó, afavorida per la coincidència de la revolta amb un estat de guerra a gairebé totes les fronteres dels seus regnes.
Segons el privilegi -de fet, dos privilegis-, el rei no podria procedir contra cap noble d’Aragó, València i Ribagorça ni contra els ciutadans de Saragossa sense sentència prèvia del justícia d’Aragó i el consentiment de les corts, ni contra els altres súbdits d’Aragó i Ribagorça sense sentència dels justícies locals; en el cas d’inobservança, el rei perdria els 16 castells que lliurava com a garantia als unionistes, els quals podrien llavors negar-li l’obediència i elegir un altre rei.
A més, hauria de reunir corts cada any per als aragonesos a Saragossa, on serien nomenats els consellers que hauria de consultar en tots els afers relatius a Aragó, València i Ribagorça.
Ambdós privilegis miraven, doncs, de limitar l’autoritat reial i de contrapesar la influència decisiva de Catalunya dins la Corona amb la incorporació de Ribagorça a Aragó, que fou aconseguida el 1300, i amb el control polític, o almenys institucional, del Regne de València.
No havent estat atorgats de conformitat amb totes les corts del regne, ni Jaume II el Just ni Alfons III el Benigne no els confirmaren.
Amb Pere III el Cerimoniós el conflicte desembocà en la guerra de la Unió, amb el resultat de la revocació dels privilegis el 14 d’octubre de 1348.
Veure> el Pont del Príncep (veïnat).
(Mazarrón, Múrcia, 1 abril 1918 – València, 28 octubre 2007)
Científic. Doctor en ciències químiques, catedràtic de bioquímica i química agrícola de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de València, fou director de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments de València, president de l’Instituto Nacional de Ciencias del Medio Ambiente i president del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
La seva tasca investigadora i formadora d’investigadors a València assolí un nivell excepcional tal com li ha estat reconegut amb els premis obtinguts i pel seu renom científic internacional.
(Madrid, 24 abril 1903 – Alacant, 20 novembre 1936)
Polític castellà. Fill de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. Detingut (març 1936) com a cap de la Falange Española y de las JONS, fou traslladat a la presó d’Alacant (juny), des d’on s’adherí a l’alçament del general Mola.
El 16 de novembre de 1936 fou jutjat per un tribunal popular a Alacant i, condemnat a mort, fou executat quatre dies després.
(Alacant, 23 març 1968 – 25 juliol 1972)
Diari vespertí. Fundat per Pedro García Munera, tenia un tiratge amb una mitjana de tres a quatre mil exemplars i entre 16 i 32 pàgines.
El 1971 l’empresa cedí la seva titularitat als seus 45 treballadors en règim de cooperativa, però aquesta cessió no fou aprovada pel Ministeri d’Informació i Turisme.
(Alt Palància / Camp de Túria)
Afluent esquerrà del Túria, entre les dues comarques.
Neix al vessant meridional del Montmajor, dins el terme d’Altura, i s’uneix al seu col·lector a Llíria, aigua avall de la confluència d’aquest amb la rambla Castellarda.
punta Prima (Formentera, Eivissa) Punta allargada de la costa septentrional de l’illa, al nord de Sant Ferran, on hi ha una vella torre de defensa.
punta Prima (Oriola / Torrevella, Baix Segura) Cap de la costa, actual límit entre els dos termes municipals.
punta Prima (Sant Lluís, Menorca) Cap de la costa meridional de l’illa, que tanca per ponent la platja de punta Prima, enfront de l’illa de l’Aire.
