(País Valencià, segle XV – 1449)
Ardiaca d’Elna. Fill de Nicolau de Pròixida i Carròs, i germà d’Olf, Gilabert. Nicolau i Tomàs.
Fou ardiaca d’Elna i després, secularitzat, conseller reial i camarlenc de la reina Maria de Castella, que jurà les treves amb Castella (1430).
(País Valencià, segle XVI – 1635)
Marquès de Navarrés. Fill de Ferran de Pròixida i Milà d’Aragó. També heretà els senyorius del casal. Es casà amb Francesca Ferrer. Morí sense fills.
En extingir-se la línia directa masculina els drets recaigueren en la descendència de Lluïsa de Pròixida i de Mendoça.
(País Valencià, segle XIV – 1382)
Alt funcionari reial. Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya (1347). Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica.
Es distingí a la guerra dels Dos Peres, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València. Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea (1376). Fou governador d’Oriola. Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma (1380).
Casat amb Elvira de Centelles, foren pares de Gilabert, Joan III, Nicolau, Olf i.
Tomàs de Pròixida i de Centelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Noble. Amb els germans Olf i Gilabert anà a Sicília amb l’expedició del 1392. Hi tornà encara amb uns reforços (1395).
Alfons de Pròixida (País Valencià, segle XIV) Noble. Fou governador del Regne de València. El 1375 era un dels juradors de la pau d’Almazán, convinguda amb Castella.
Joan de Pròixida (País Valencià, segle XV) Noble. Baró de Palma i d’Ardor. És un dels interlocutors del Parlament en casa de Berenguer Mercader, redactat per Joan Roís de Corella. Era casat amb una néta de Mercader.
Joana de Pròixida (País Valencià, segle XV) Dama. Era filla de Gilabert de Pròixida i de Centelles i de Bernarda de Valeriola. És casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Guillem Hug de Rocabertí, l’hereu, i Guerau de Rocabertí.
Lluís de Pròixida (País Valencià, segle XVII) Governador d’Alacant. Besnebot de Josep de Pròixida i de Borja, a la mort del qual (1635) el succeí en els béns paterns. Els seus descendents es cognomenaren Ferrer de Pròixida.
Olf de Pròixida (País Valencià, segle XV) Noble. Tingué alguna intervenció a la concòrdia jurada per Joan II el Sense Fe amb el partit beaumontès de Navarra (1465).
(País Valencià, segle XIV – 1381)
Alt funcionari reial. Bon col·laborador de Pere III el Cerimoniós, féu amb ell l’expedició a Mallorca (1343), i el 1347 combaté la Unió valenciana. L’acompanyà també (1354) a l’expedició a Sicília, on romangué i fou nomenat governador de Càller (1357).
La guerra dels Dos Peres l’obligà a tornar a València com a marí, i actuà diverses vegades contra els estols castellans. El 1365 fou nomenat lloctinent del governador de Mallorca i més tard en fou governador.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Noble. Serví el papa Benet XIII, amb el qual fou assetjat el 1398 a Avinyó. El 1425 era un dels que juraren no ajudar l’infant Enric d’Aragó contra Castella i l’infant Joan. El 1430 figurava entre els juradors de les treves de cinc anys convingudes amb els castellans. Era membre del consell de València el 1435.
Foren fills seus:
(Felanitx, Mallorca, 1799 – Palma de Mallorca, 1865)
Advocat, antiquari, poeta i lingüista. Llicenciat en dret, fou catedràtic de lleis a la universitat balear. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiquitats i Belles Arts, de la qual escriví els estatuts. Reuní una notable col·lecció d’antiguitats, incunables i còdexs lul·lians.
Projectà de recollir les poesies cultes i cançons populars de Mallorca, per a la qual cosa féu una circular impresa (el 1838 o el 1841) en vers que repartí entre els literats mallorquins. Sembla que escriví un diccionari i una ortografia mallorquina.
És autor d’entremesos, entre altres Testament original d’es porc d’Enguany… (1845), Sa criada radoladissa… (1847), una Representació del rei Herodes i la Sibil·la (1847) i un llarg poema, en metres diferents, Origen del mirinyac (1858).
(Prada, Conflent, 1882 – 1889)
Publicació. Creació de “L’Indépendant” de Perpinyà, volia ésser un òrgan unitari dels republicans contra els monàrquics i clericals. Donava regularment informació sobre Andorra.
Sortí de nou, breument, a Perpinyà el 1896, dirigit per P. Cantié.
Veure> Joan de Pròixida (alt funcionari reial italià del segle XIII).
(València, abril 1935 – 1936)
Institució cívica i cultural. Creada per promoure activitats relacionades amb l’idioma (cursos, conferències, edicions) i afavorir les relacions del País Valencià amb la resta dels Països Catalans i amb Galícia i el País Basc.
Sorgida en gran part per iniciativa de Gaietà Huguet i Segarra, en fou president Nicolau P. Gómez i Serrano, i formaren part del seu consell directiu Adolf Pizcueta, Enric Navarro i Borràs i Francesc Soto. Publicà el butlletí “Timó”.
Cessà d’actuar amb l’inici de la guerra civil de 1936-39.
