(Perpinyà, 10 abril 1758 – 18 novembre 1822)
Impressor. S’associà al seu cunyat Josep Francesc Reynier. Fundacions seves foren els periòdics “Memorial administratif du départament des Pyrénées-Orientales” (1815), de poca durada, i “Feuille d’affiches, annonces, avis divers” (1816).
Des del 1805 publicava un “Almanach du départament des Pyrénées-Orientales”, que subsistiria fins al 1870.
Fill i col·laborador seu fou Josep Tastu.
(Perpinyà, 22 agost 1787 – París, França, 21 gener 1849)
Impressor i erudit. Fill de Pere Tastu i Mundi, amb qui col·laborà fins que s’establí a París, on féu d’editor i de periodista. Entrà en política, s’arruïnà i, retornat al Rosselló, es dedicà a l’estudi de la llengua i la literatura pròpies.
Deixà manuscrits interessants, avui a la Biblioteca Mazarine de París, i publicà Mémoire sur la littérature catalane i la traducció Los contrabanders (1833).
(Perpinyà, 9 gener 1818 – 13 novembre 1883)
Enginyer. Presidia des del 1878 la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
És autor de treballs professionals i d’una memòria sobre la demografia del departament dels Pirineus Orientals en 1861-65.
Riu de la conca de l’Ebre, que neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet, entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat).
Passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.
(les Borges del Camp, Baix Camp)
Antiga quadra.
Antic nom del poble de la Serra d’Almos.
(Sorita de Morella, Ports, segle XVII – País Valencià ?, segle XVIII)
Prelat. Ingressà a l’orde dels caputxins. Es pronuncià a favor de Carles d’Àustria. El 1707, quan el País Valencià caigué en poder dels borbònics, es trobava a Barcelona.
El reu austríac el nomenà, el 22 de desembre de 1707, bisbe de Sogorb.
(Xàtiva, Costera, 21 setembre 1664 – País Valencià ?, segle XVIII)
Militar. Amic de Joan Baptista Basset, col·laborà amb ell a conquerir Xàtiva per al rei arxiduc Carles III (1705). Aquest el féu marquès de l’Almúnia, governador de Xàtiva i alcaid del seu castell. Perseguí amb duresa els partidaris de Felip V de Borbó.
Lluità contra la invasió filipista del 1707 a Manuel i Burjassot; derrotat, hagué de refugiar-se a Barcelona, ciutat que abandonà durant el setge (maig 1714); tornà a Xàtiva, on fou pres, i el 1718 fou dut al castell de Pamplona, on degué restar fins el 1725.
(Elx, Baix Vinalopó, 1647 – València, 1733)
Religiós jesuïta. Ensenyà a Alacant i a Mallorca. Fou rector del col·legi de Sant Pau de València.
És autor de notables escrits de caràcter religiós.
