(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Jurisdicció concedida el 1397 a Bernat Berenguer de Perapertusa, baró de Favara.
Tavi, baronia de
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Tavèrnoles * -Alt Urgell-
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Veure> Sant Serni de Tavèrnoles (abadia benedictina).
Tavèrnoles * -Pallars Sobirà-
Veure> Sant Romà de Tavèrnoles (poble).
Taust, Joan
(València, 1328 – Sogorb, Alt Palància, 1427)
Prelat i frare mercedari. Era doctor en teologia. El 1394 fou nomenat bisbe d’Osca. Fou confessor de Martí I l’Humà, que li encarregà que vetllés pel petit Frederic de Luna, bastard del difunt Martí I el Jove.
El 1410 fou promogut bisbe de Sogorb i Albarrassí pel papa Benet XIII. En aquesta diòcesi celebrà un sínode, el 1417, i en publicà les constitucions.
Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià
(València, 1976 – 1977)
Institució creada a la ciutat, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica.
En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un estatut d’autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià. Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’amnistia.
Els grups polítics i els sindicats fundadors d’aquest front unitari foren Comissions Obreres, Convergència Socialista del País Valencià (posteriorment Partit Socialista del País Valencià), Demòcrates Independents del País Valencià, Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja, Partit Comunista d’Espanya (després Partit Comunista del País Valencià), Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, Partit Socialista Popular, Partit Carlí, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit del Treball d’Espanya (més tard Partit del Treball del País Valencià), Unificació Comunista d’Espanya, Unió Democràtica del País Valencià i la USO. Al cap de poc s’hi uní la UGT i se’n separà l’Organització Comunista d’Espanya.
Realitzà diverses reunions amb organitzacions similars d’arreu de l’estat espanyol i representà el País Valencià dins la Coordinació Democràtica, organisme que les englobà totes.
La Taula organitzà manifestacions en defensa de les seves posicions i entre les seves pretensions hi hagué la de celebrar la Diada Nacional del País Valencià, prohibida i perseguida per les autoritats franquistes.
Taudou, Antoni
(Perpinyà, 24 agost 1846 – Saint-Germain-en-Laye, França, 6 juliol 1925)
Compositor. Fou professor d’harmonia al Conservatori de París.
És autor d’un concert de violí i de diverses obres simfòniques i per a orquestra de cambra.
Taudell *
(Mont-roig del Camp, Baix Camp)
Veure> Pobla d’en Taudell (despoblat).
Tatzó d’Avall
Llogaret, al nord de la vila, a poca distància de Tatzó d’Amunt, centrat en l’antic castell de Tatzó.
Hi ha adjunta l’església romànica (Sant Martí), de dues naus i un gran absis, sufragània de Santa Maria d’Argelers; el 1209 tenia comunitat de preveres que depenia, en part, de l’abat de Sant Genís de Fontanes. Al segle XVII passà a dependré dels canonges d’Elna.
Tatzó d’Amunt
(Sant Andreu de Sureda, Rosselló)
Poble, al nord-est del terme, al límit amb el d’Argelers (on es troba ja el llogaret de Tatzó d’Avall).
L’església parroquial (Sant Vicenç), sufragània de Sant Andreu de Sureda, fou consagrada el 1408.
Tato Cumming, Gaspar
(Alacant, 1906 – Madrid, 18 agost 2002)
Escriptor. Autor de diversos llibres de viatges, de divulgació sobre temes polítics i de prosa literària. S’ha dedicat bastant al periodisme.
Entre els seus títols figuren: China, Japón y el conflicto chino-japonés (1939). El imperio del Manchukuo (1941), Un viaje alrededor del mundo (1941), Nostalgia de Alicante (1943), Panorama mundial (1945) i El mundo del espionaje.
