(Castelló de la Plana, 1777 – Madrid, 1843)
Cantant i eclesiàstic. Fou tenor de la capella de música de la seu de València, de la de les Descalzas de Madrid i, finalment, de la Capilla Real de Madrid.
La seva veu fou considerada realment excepcional i li valgué un alt prestigi.
(Sogorb, Alt Palància, 1554 – València, 7 febrer 1602)
Escriptor i eclesiàstic. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns, fou canonge del capítol valencià des del 1584. El 1600 presidí, a València, el certamen literari que se celebrà amb motiu del trasllat de les relíquies de sant Vicent Ferrer.
És autor de poesies i obres teatrals de caràcter frívol i amorós, com El esposo fingido, La duquesa constante, El cerco de Roda i El prado de Valencia, entre altres. Va escriure també Fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced.
(Xàtiva, Costera, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)
Guerriller. Tingué un paper important a la campanya de 1705 per assegurar l’adhesió del País Valencià a Carles d’Àustria. Fou capità de les milícies de cavalleria formades a Castelló de la Plana contra l’ocupació borbònica.
Es posà tot seguit a les ordres del general Joan Baptista Basset, l’alliberador de València, el qual li ordenà que es reunís al regiment austròfil de Rafael Nebot, que venia del Principat, i amb aquest i les seves pròpies forces alliberà la ciutat de Xàtiva.
Caseria, a l’est del terme, a la dreta del riu de Gorgos.
Despoblat, al sud-oest de la vila.
Barri, a l’oest de la ciutat.
(Palma de Mallorca, 10 març 1847 – 4 gener 1890)
Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis eclesiàstics, i es donà a conèixer com a poeta l’any 1870 a l’Ateneu Balear. Adherit al moviment de la Renaixença en el moment de ple auge, va mantenir relació amb els escriptors de Catalunya i de València en diferents col·laboracions en revistes literàries.
Uns poemes de caràcter completament romàntic (Sóller i A la Llotja de Palma) foren la seva participació en els Jocs Florals de Barcelona de l’any 1871. Amb el pseudònim de Lo Trobador Mallorquí publicà els seus Poemes l’any 1883, en què aplegava tota l’obra escrita fins aleshores.
A conseqüència d’haver publicat l’estudi Algo sobre el Estado religioso y social de la isla de Mallorca, sobre el drama dels xuetes, es pertorbà la pau benestant de l’illa. Fou canonge de Granada (1878-84); després tornà a Mallorca, on morí.
Altres obres seves són Las virtudes cristianas en la vida moderna (1881) i La Biblia considerada como poema (1887).
(València, 23 octubre 1862 – 11 desembre 1923)
Naturalista. Doctor en ciències naturals. Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristal·lografia.
Autor d’Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva. Dirigí “La Semana Católica” de València.
(València, 26 novembre 1857 – Miraflores, Castella, 13 octubre 1925)
Historiador. Fou arxiver i procurador del Col·legi del Patriarca de València. A finals del segle XIX es féu cartoixa, entrà a la comunitat de Miraflores i adoptà el nom de Bernat.
És autor de diversos treballs de caràcter històric, el més notable és La Cartuja de Porta Coeli, obra premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1888 i que, en versió ampliada, publicà a València el 1897. També és d’interès l’estudi Les classes obreres de València, son passat i son present (1895).
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Cala molt oberta de la costa occidental, amb platja excel·lent i concorreguda i amb urbanitzacions turístiques.
