(Xàtiva, Costera, segle XIV)
Traductor jueu. Traduí a l’hebreu el tractat de l’asma de Maimònides. Encapçalà la seva obra amb una curta poesia.
Yehosu’a Satabí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Xàtiva (morts a)
Teixidor i de Bellvís, Vicent
(Xàtiva, Costera, segle XVII)
Poeta. Cavaller de Montesa, senyor de Montortal (Ribera Alta). De família emparentada amb els senyors de Bèlgida.
Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb al·lusió a tots els poetes que la formaven: Académico pensil de las musas (1669). Prengué part en diversos certàmens literaris valencians.
Sarthou i Carreres, Carles
(Vila-real, Plana Baixa, 3 novembre 1876 – Xàtiva, Costera, 21 juliol 1971)
Erudit i escriptor. Col·laborador de “Terra Valenciana” (1882-1909), “Cultura Valenciana” (1909) i “Lo Rat Penat” (1911).
Va escriure, entre altres: Impresiones de mi tierra. Notas de turismo por la provincia de Castellón (1911), Guía oficial de Játiva (1925), Guía turística de la provincia de Valencia (1927), Castillos de España, Jardines de España: Valencia (1948-49) i Valencia monumental. Monumentos declarados del tesoro artístico nacional en las tres provincias (1954).
Ibn -varis bio-
Ibn ad-Dabag (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151) Historiador àrab.
Ibn Affiun al-Gafiqï (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188) Escriptor andalusí. És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dïwän d’Ibn Gubair.
Ibn al-Labbana (Dénia, Marina Alta, segle XI) Historiador àrab.
Ibn ‘Alqama (València, 1036 – 1115) Historiador. És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d’ibn ‘Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n’inclogueren traduccions parcials.
Ibn al-Zaqqäq (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135) Poeta andalusí. Fou deixeble d’Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.
Ibn ‘Amira (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251) Historiador àrab.
Ibn ‘Ayyad (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206) Historiador àrab.
Ibn Fathun (Oriola, Baix Segura, segle XI – 1125) Historiador àrab.
Ibn Waqqäs Al-lamtï, ‘Abd Alläh (Illes Balears, segle XII – 1185) Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l’alcàsser durant l’aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.
Guiteras de Soto, Josep
(Xàtiva, Costera, 1885 – 1950)
Pintor. Era advocat. Fou amic de Santiago Rusiñol, que l’encoratjà a continuar pintant.
Destacà com a paisatgista. Al Museu de València hi ha el seu quadre La font monumental.
Díez de Aux, Martín
(Saragossa, segle XIV – Xàtiva, Costera, 1440)
Jurista i polític. Fou batlle general (1431-34) i justícia (1434-39) d’Aragó. Autor d’un volum d’Observaciones.
Fou acusat de malversacions per la reina Maria de Castella, que li demanà que renunciés al càrrec. S’hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí.
Cuenca i Pardo, Vicent
(Xàtiva, Costera, 26 abril 1767 – 11 maig 1845)
Arquitecte. Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1801). Succeí el seu pare, Francesc Cuenca, com a mestre de l’obra de la col·legiata de Xàtiva.
Intervingué en diverses obres, o les efectuà, a Xàtiva, Sueca, Utiel, Agullent, Xixona, i també a Gijón.
Professà al convent de franciscans de Xàtiva (1784).
Colom, Ramon
(País Valencià, segle XIV – Xàtiva, Costera, 1347)
Cavaller. S’oposà al moviment de la Unió al País Valencià.
Morí en lluita amb els unionistes.
Chaix i Isniel, Josep
(Xàtiva, Costera, 4 febrer 1765 – 22 setembre 1809)
Matemàtic i astrònom d’origen francès. Germà d’Esteve. Estudià a París i col·laborà amb Pierre Méchain, Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó en la mesura d’angles de meridià.
Publicà treballs sobre astronomia, càlcul integral i diferencial i sobre funcions logarítmiques i exponencials.
Castellví, Guillem -agermanat-
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XV – Xàtiva, Costera, 1522)
(dit Guillem Sorolla) Artesà i destacat dirigent agermanat. Fill d’un guardador de porcs. Anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla, teixidor de llana, de qui prengué el nom.
En produir-se la revolta dels agermanats valencians (1519-23) col·laborà amb el seu dirigent Joan Llorenç, al qual acompanyà a Barcelona; allí obtingueren de Chièvres, privat de Carles I, l’autorització per constituir la Germania i per elegir tretze síndics per al govern municipal. Formà part de la junta dels tretze síndics, creada pel desembre de 1519, i des d’aquest càrrec contribuí a la radicalització de la revolta.
S’instal·la a Benaguasil amb la seva família. Es passejava sovint per València a cavall, amb patges i lacais, fent jocs de canyes i festes, i era aclamat popularment amb crits de “visca lo rei Sorolla“. El 1521 aconsellà els agermanats mallorquins en la formació de llur revolta.
Fou pres, tanmateix, el novembre de 1522, i portat a Montesa, on es trobava fortificat el lloctinent, i retuda Xàtiva (2 desembre), hi fou mort i esquarterat, i el seu cap fou dut a València i penjat en un dels cantons de la casa de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 
