Veure> Onofre de Reart (bisbe d’Elna, Vic i Girona, segles XVI i XVII).
Arxiu d'etiquetes: bisbat Vic
Gomar * -eclesiàstics-
Veure> Gotmar (bisbe de Vic, segle IX) o Veure> Gotmar (cronista i bisbe de Girona, segle X).
Osona, diòcesi d’ *
Veure> bisbat de Vic (demarcació eclesiàstica de Catalunya).
Ornós, Nicolau d’
(Catalunya, segle XV)
Eclesiàstic. Nebot del bisbe Jordi d’Ornós. En cessar a la diòcesi de Vic el successor d’aquell, Jaume de Cardona i de Gandia, Nicolau governà interinament la seu vigatana.
Mas, Jaume
(Tarragona, segle XVII – Vic, Osona, 1684)
Bisbe de Vic (1674-84). Estudià a Tarragona, d’on fou canonge degà. Celebrà sínodes diocesans el 1677 i el 1682.
Tingué conflictes amb el capítol de Vic pel fet de voler imposar reformes dràstiques.
Lluçà, Berenguer de *
Altre nom del bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona, Berenguer Sunifred (segle XI-1099).
Joan de Baufés
(Normandia, França, segle XIV – Lleida, 1403)
Clergue i doctor en dret civil. Bisbe de Dacs (Gascunya) fins el 1392.
Fou bisbe de Vic (1392-93) -on es destacà per la seva tasca de jurista-, d’Osca (1393-1403) i de Lleida (1403).
Fenollet i de Canet, Hug de
(Catalunya Nord, segle XIV – València, 1356)
Prelat i jurista. Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx, i germà de Pere. Estudià lleis a Lleida i després en fou professor a la mateixa ciutat.
Essent canonge d’Elna figurà entre els partidaris de Pere III el Cerimoniós, del qual aviat fou conseller (1344-54), contra Jaume III de Mallorca. Reconegué, a instàncies del rei, la primogenitura de la infanta Constança (1347).
Fou nomenat bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56), on combaté les doctrines dels beguins. Reuní un sínode (1350) i presidí un consell reial (1354-55), quan Pere III era a la campanya de Sardenya.
Fou senyor de Puçol. Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic.
Un altre germà seu fou Ponç de Fenollet i de Canet (Catalunya Nord, segle XIV) Canonge de Vic.
Crespí de Valldaura i Brizuela, Francesc
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662)
Eclesiàstic i frare dominicà. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Cristòfor i de Lluís. Fou provincial d’Aragó del seu orde.
El 1654 fou nomenat bisbe de Vic, on excel·lí per les seves virtuts.
Copons i de Tamarit -varis-
Jaume de Copons i de Tamarit (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII – Lleida, 1680) Prelat. Fou ardiaca d’Urgell. Nomenat President de la Generalitat (1662). El 1665 rebé el nomenament de bisbe de Vic. El 1674 passà a regir la diòcesi de Lleida.
Salvador de Copons i de Tamarit (Catalunya, segle XVII – 1757) Frare benedictí. Es distingí per la seva cultura. Fou abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Secretari seu fou el monjo i escriptor Melcior de Bru i Descatllar.
