Arxiu d'etiquetes: 1638

Gómez -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Gómez  (País Valencià, segle XVIII – Amèrica, 1755)  Pintor. Emigrà a Amèrica. Destacà com a retratista.

Lluís Gómez  (Oriola, Baix Segura, 1484 – Fano, Itàlia, 1542)  Prelat. Era doctor en dret i canonista de gran prestigi. Visqué molts anys a Roma, on col·laborà amb els papes Juli II, Lleó X i Pau III. Fou nomenat bisbe de Fano. És autor d’obres jurídiques i piadoses.

Vicent Gómez  (València, 1638 – segle XVII)  Frare dominicà i escriptor. Exercí diversos càrrecs dins l’orde. Publicà nombroses obres de caràcter religiós, històric i polític, entre les quals destaca el Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República, assaig aparegut el 1626.

Gomes i Corella, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1560/65 – 1638)

Cronista i poeta. Dominicà (1581), es doctorà en teologia a Tarragona (1592). Tornà a València i exercí el magisteri a la Universitat.

És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort (1602), en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets (1607), i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1609).

És també autor d’una biografia de sant Ambrós de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà.

Gabaldà, Josep

Deixa un comentari

(València, 1589 – Tecax, Mèxic, 1638)

Religiós franciscà. Es dedicà a l’ensenyament a diversos llocs d’Amèrica, i hi ocupà alguns càrrecs de l’orde.

És autor d’obres filosòfiques i piadoses en castellà.

Ferrando, Francesc

Deixa un comentari

(Oliva, Safor, 1638 – València, 1723)

Religiós jesuïta. Excel·lí com a predicador. Traduí obres piadoses.

Escrivà d’Íxer i de Montpalau, Onofre

3 Respostes

(València, 1638 – 18 desembre 1688)

Erudit i poeta. Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany. Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer.

L’any 1685 fundà una acadèmia històrico-literària, que tingué els seus actes solemnes al palau reial de València (editats els del 1669 i el 1690).

Publicà, anònima, l’obra d’erudició vària Clarín de la fama (1683) i deixà inèdits un munt de manuscrits d’història, de política i de poesia.

El seu fill i successor fou Baltasar Escrivà d’Ìxer i de Montsoriu (País Valencià, segle XVII)  Fou el tercer comte de l’Alcúdia i, com a hereu de la seva mare, comte de Xestalgar. Fou també majordom i conseller del rei. A la seva mort, els títols passaren als Castellví, comtes de Carlet.

Breva i Rubert, Josep Jordi

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 25 abril 1638 – País Valencià, segle XVII)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València i capellà d’honor del rei Carles II, que li assignà una pensió.

Ocupà altres càrrecs eclesiàstics amb provada competència. Excel·lí com a teòleg.

Casanate i Espès, Anna

Deixa un comentari

(Tarragona, 1570 – 1638)

Religiosa carmelitana. Escriví un llibre sota el curiós títol del Libro de poesías y versos diferentes de un gusto fino y piadoso.

Gilabert i d’Alentorn, Francesc de

Deixa un comentari

(Foradada, Noguera, 1559 – 1638)

Tractadista político-econòmic. Senyor de la baronia d’Àger, era un gran propietari de la regió de Lleida i es dedicà al conreu de la terra.

Residí ordinàriament a Tamarit de Llitera i fou diputat de la Generalitat de Catalunya.

Va escriure De la verdadera nobleza. Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña, inclinación de sus habitantes y su gobierno (1616), obra interessant per conèixer la vida catalana de l’època, i Agricultura práctica (1626).

Cervera, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – 1633/38)

Historiador i escriptor. Conseller segon de Barcelona (1628), fou posteriorment ambaixador de la ciutat davant la cort espanyola.

Entre les seves obres cal destacar: Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de Barcelona, que arriben fins al 1621.

Fou autor també d’una traducció al castellà, amb anotacions, de la Crònica de Bernat Desclot (1616) i d’unes notes històriques i comentaris sobre la Història de Catalunya de Pere Tomic.

Castre-Pinós de So i d’Aragó-Gurrea, Gaspar Galceran de

2 Respostes

(Barcelona, 1584 – 1638)

Noble. Rebesnét de Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs. Dit també Gaspar Galceran de Gurrea i d’Aragó. Primer comte de Guimerà.

Reuní una col·lecció important d’objectes antics. Escriví nombrosos estudis de caràcter divers, relacionats amb els seus coneixements històrics i arqueològics.

Tingué un fill il·legítim, Esteve Galceran de Castre-Pinós-Gurrea d’Aragó  (Ribagorça, segle XVII – després 1667)  Fou el darrer representant de la branca dels Castre-Pinós de So.