(Barcelona, segle XVI – 1633/38)
Historiador i escriptor. Conseller segon de Barcelona (1628), fou posteriorment ambaixador de la ciutat davant la cort espanyola.
Entre les seves obres cal destacar: Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de Barcelona, que arriben fins al 1621.
Fou autor també d’una traducció al castellà, amb anotacions, de la Crònica de Bernat Desclot (1616) i d’unes notes històriques i comentaris sobre la Història de Catalunya de Pere Tomic.
(Barcelona, 1584 – 1638)
Noble. Rebesnét de Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs. Dit també Gaspar Galceran de Gurrea i d’Aragó. Primer comte de Guimerà.
Reuní una col·lecció important d’objectes antics. Escriví nombrosos estudis de caràcter divers, relacionats amb els seus coneixements històrics i arqueològics.
Tingué un fill il·legítim, Esteve Galceran de Castre-Pinós-Gurrea d’Aragó (Ribagorça, segle XVII – després 1667) Fou el darrer representant de la branca dels Castre-Pinós de So.
Dades dels Països Catalans 