Arxiu d'etiquetes: 1558

Salaia, Joan

1 Resposta

(València, 1490 – 5 desembre 1558)

(o Celaia)  Teòleg. Es doctorà en teologia a París (1522) i hi fou professor d’arts. Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista (1526).

Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia (1518) molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard (1527-31). Fou un seguidor de l’escola terminista de John Mair i, amb cert eclecticisme, dels dogmes occamistes.

A València imposà l’ensenyament d’Aristòtil seguint els comentaris de Tomàs d’Aquino i exercí un fort monopoli ideològic que impossibilità la docència universitària a erasmistes com Pere Joan Oliver (1528) i Pere Joan Nunyes. Aquest darrer li atribuí la responsabilitat de la desaparició dels vestigis romans de la ciutat per tal d’evitar tot rebrot de gentilitat.

Llinàs, Rafael

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1558)

Prelat. Era frare carmelità. Ocupà càrrecs dins l’orde. El 1537 fou nomenat bisbe titular de Cristòpolis. Tingué fama de bon orador.

Deixà diverses obres religioses escrites en llatí.

Constantinoble, acta de

1 Resposta

(Constantinoble, Turquia, 7 octubre 1558)

Document notarial estès en català pel notari Pere Quintana i signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d’aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners.

El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell.

Des del 1940 es conserva a l’arxiu municipal de Ciutadella (el 1722 havia estat portada a Maó pel disposició del governador anglès Kane).

L’acta fou publicada en facsímil el 1958.

Ciutadella, saqueig de -1558-

2 Respostes

(Ciutadella, Menorca, de l’1 al 9 de juliol de 1558)

Incursió de corsaris turcs (140 veles). Venien de saquejar diverses viles napolitanes i d’ésser rebutjats davant Maó pels canons de Sant Felip. Desembarcaren davant la vila a la qual posaren setge tot seguit.

La defensa fou organitzada pel batlle general Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete (amb 700 homes), que demanaren ajuda, en va, al Principat i a Mallorca. El dia 9 els turcs entraren a l’assalt, saquejaren la vila i n’incendiaren els arxius i les esglésies; la destrucció fou gairebé general, i més de 2.500 captius foren embarcats i, en part, duts a Constantinoble.

El mateix any, el notari Pere Quintana, que figurava entre els captius, aixecà l’anomenada Acta de Constantinoble, amb la relació dels fets i els noms dels presoners. Posteriorment el clergue Marc Martí anà a Constantinoble i aconseguí el retorn de molts dels captius.

L’any de l’esdeveniment és conegut popularment com l’any de sa desgràcia, i és commemorat anualment el 9 de juliol.

Català de Valeriola i Cifré, Guillem Ramon

1 Resposta

(València, 1487 – 4 juny 1558)

Cronista. De l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians. Fou jurat de València el 1522 i el 1523.

Escriví una Relació verdadera de com se començà i se proseguí la Germania en la ciutat i regne de València que fonc en los anys 1519 fins al 1521, interessant per alguns detalls personals que hi figuren.

Marimon i Salvador, Felip

Deixa un comentari

(Cervera del Maestrat, Baix Maestrat, vers 1558 – Pèrfugas, Sardenya, 1613)

Eclesiàstic i traductor. Ingressà a l’orde de Montesa (1580), i gestionà la incorporació d’aquesta a la corona (1592); el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu.

Fou bisbe d’Empúries (1607-12) i de Sàsser (1612-13), a Sardenya.

De jove féu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili. Deixà escrits dos volums de sermons.

Fontana, Aleix

Deixa un comentari

(Sàsser, Sardenya, Itàlia, segle XVI – 1558)

Cavaller. Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalano-aragonesa i el 1535 acompanyà Carles I de Catalunya a l’expedició a Tunis; després del 1556 fou mestre racional de Sardenya.

Humanista, es relacionà amb l’erasmista català Miquel May; fou amic i admirador d’Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1556, féu construir a Sàsser el primer col·legi de la companyia a Sardenya.

Mates, Pere

(Catalunya, vers 1500 – Girona, 1558)

Pintor renaixentista. Establert a Girona. Realitzà una remarcable obra pictòrica dins el nou corrent renaixentista importat per alguns artistes estrangers, entre els quals hi havia Joan de Borgonya, de qui va seguir l’esperit.

Entre les obres que li són atribuïdes cal esmentar el retaule de La Magdalena (1526) a la seu de Girona, el retaule major de Sant Pere de Rodes (1532), el de Sant Pere de Montagut, el de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars, el de la Mare de Déu del Mont i el de s’Agaró. També és coneguda la Pietat del monestir de Banyoles, obra en la qual es representat un paisatge gironí amb la seu a mig acabar.

Mates seguí en els seus treballs les formes compositives que trobava en els gravats de Dürer, llavors en molta circulació pertot arreu, i copià també la disposició, per exemple, de la coneguda obra d’Aine Bru sobre el martiri de sant Cugat.

Escobar, Francesc

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI – Barcelona, 1558)

Preceptista i hel·lenista. Es doctorà en arts a París (1536) i en medicina (abans del 1545) a Barcelona.

Catedràtic de retòrica i de grec de la Universitat de Barcelona des del 1545. Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme: els Colloquia, expurgats (1557), i la Sintaxi, amb comentaris seus i exemples traduïts al català (1557), obres que foren objecte de nombroses edicions fins al segle XVIII.

Edità, també amb finalitat pedagògica, el Gestorum romanorum epitome, de L. Florus, i els Progymnasmata, d’Aftoni d’Antioquia, traduïts del grec al llatí amb comentaris erudits, refosos més tard per un deixeble seu, l’humanista sevillà Juan de Mallara (1567).

Deixà inacabada una nova versió llatina de la Retòrica d’Aristòtil.

Doria, Girolamo

Deixa un comentari

(Gènova, Itàlia, 1495 – 25 març 1558)

Eclesiàstic. Nebot d’Andrea Doria.

Fou bisbe d’Elna (1530-32), administrador de Cuixà (1533-35) i Osca (1532-34) i arquebisbe de Tarragona (1533-58).

President de la Generalitat de Catalunya (1539-42).