Arxiu d'etiquetes: 1642

Rizon, Joan Nolasc

Deixa un comentari

(València, 1642 – 1700)

Frare mercedari i escriptor. Ingressà al convent de València (1655), on professà el 1658. Estudià a Salamanca i a la Universitat de València, on es graduà de doctor en teologia i fou professor de metafísica fins a la seva mort.

Tingué càrrecs importants dins l’orde: dues vegades comanador del convent de València, rector i regent d’estudis, definidor i provincial (1687). També fou diputat del Regne de València i examinador sinodal de l’arquebisbat.

És autor d’obres d’espiritualitat, impreses els anys 1684 i 1692, i d’altres escrits pastorals o de circumstàncies, com oracions fúnebres.

Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba, Lluís de

2 Respostes

(Baena, Andalusia, 1582 – Madrid, 1642)

Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume.

Es mantingué fidel a Felip IV durant la Guerra dels Segadors (1640).

Fou germà seu Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba (Cabra, Andalusia, 1585 – Montalbà, Aragó, 1635)  Primer príncep de Maratea.

Camprodon i d’Armengol, Teresa de

Deixa un comentari

(Perpinyà ?, 1642 – Perpinyà, 1662)

Patriota. Esposa de Francesc de Foix-Bearn. Fou acusada d’haver assassinat Manuel de Santdionís perquè aquest havia denunciat una conspiració antifrancesa dels rossellonesos.

El Consell Sobirà la féu sotmetre a tortura, però no n’obtingué confessió, i finalment fou executada a la plaça de la Llotja de Perpinyà.

Bendicho i Embite, Vicent

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó, 1584 – Alacant, 14 abril 1642)

Historiador. Degà de la col·legiata d’Alacant.

Escriví, a base d’uns materials del seu germà Jaume, una Crónica de la ciudad de Alicante, que arriba fins al 1650.

Beltran i Peris, Miquel

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1588 – Càller, Sardenya, Itàlia, 1642)

Prelat. Fou capellà d’honor del rei Felip III (1613), i més tard prior de Sant Joan de Borriana.

L’any 1638 fou nomenat bisbe de Càller.

Llupià i de Pagès, Gaspar (I) de

5 Respostes

(Rosselló, segle XVI – 1634)

Baró de Llupià i de Castellnou. Fill de Carles (I) de Llupià i de Llupià, i germà de Joan (III) i de Carles (II). Fou portaveu del lloctinent general de Catalunya.

Fou succeït pels seus fills:

Gaspar (II) de Llupià i de Vilanova  (Rosselló, segle XVII – 1642)  Baró de Llupià i de Castellnou. Successor del seu pare, el seu germà el succeí al morir sense fills.

Carles (III) de Llupià i de Vilanova  (Rosselló, segle XVII – 1695)  Baró de Llupià i de Castellnou, i senyor de Vilarmilà, Gallifa, Rocacrespa i Bellpuig. Li foren confiscats els béns del Rosselló el 1653, el 1667 i el 1668. Fou succeït pels seus fills Felip (I), Carles (IV) i Francesc (I) de Llupià i Roger.

Llar i de Pasqual-Cadell, Francesc de

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1642 – Barcelona ?, 1708)

Fill de Carles de Llar i Teixidor, i germà d’Agnès.

Descoberta la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674), pogué fugir a Catalunya, d’on fou auditor general.

Lliurà els béns confiscats als francesos de Vilafranca.

Carles II li concedí el comtat de Llar (1691).

Gonyalons i Coll, Guillem

Deixa un comentari

(Alaior, Menorca, 25 maig 1642 – Barcelona, 12 agost 1708)

Eclesiàstic austriacista. Professà al convent d’agustins de Barcelona (1658).

Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde (1687).

Bisbe de Solsona (1699-1708), fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei-arxiduc Carles III, al qual reté homenatge.

Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en que actuà d’habilitador del braç eclesiàstic.

Forques, batalla de les -1642-

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià, 7 octubre 1642)

Fet d’armes, durant la Guerra dels Segadors, ocorregut al lloc anomenat pla de les Forques.

L’exèrcit castellà del marquès de Leganés va topar amb el catalano-francès que comandava el mariscal de La Mothe.

Aquest pogué evitar, gràcies a la victòria assolida, que els castellans ocupessin Lleida.

Figueró i Delmunts, Rafael

3 Respostes

(Manlleu, Osona, 1642 – Barcelona, 1726)

Impressor. Primer membre de la família.

Actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647.

Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicia al seu taller, aviat fou ajudat per seu fill Rafael Figueró i Jolis.