Arxiu d'etiquetes: 1358

So, Bernat de

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – després 1358)

Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví, i germà de Joan (I). Heretà en vida del pare la baronia de Cortsaví i la Bastida, que permutà (1335) amb el rei per les senyories de Calce i Millars.

Fou un dels magnats de Jaume III de Mallorca, però acabà reconeixent Pere III de Catalunya, que el féu conseller i majordom seu.

Fou el pare de Joan de So i de Bulteró (Catalunya Nord, segle XIV)  Casat amb Margarida, senyora de Talavera i Pavia. Els seus descendents foren els So, senyors de Talavera, extingits al segle XV.

Joan d’Aragó i de Castella -1330/58-

6 Respostes

(València ?, 1330 – Bilbao, País Basc, 12 juny 1358)

Infant de Catalunya-Aragó. Fill d’Alfons III el Benigne i d’Elionor de Castella, germanastre de Pere III el Cerimoniós. Es va casar amb Isabel de Lara, senyora de Biscaia.

Per tal de fugir de la repressió de Pere III, anà amb la seva mare i el seu germà Ferran d’Aragó, a la cort de Castella. Intervingué en la guerra dels Dos Peres contra el Cerimoniós.

Fou mort per Pere I de Castella a Bilbao, a causa d’una conspiració que s’havia ordit contra ell.

Jaume de Sicília

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1358)

Fill natural de Jaume II el Just; hagut per aquest durant la seva jovenesa, quan governava a Sicília, d’una unió ocasional amb Lucrècia, dona de la vila de Mazzara.

Degué viure a Sicília fins al 1323 o 1324, després passà a Sardenya i féu armes contra els pisans, incorporat a les forces catalanes comandades per l’infant Alfons, el futur rei Benigne, al qual es donà a conèixer, tot lliurant-li un plec segellat amb la prova del seu llinatge, el qual trameté a Jaume II, sense obrir-lo, alhora que li explicava el fet i l’informava favorablement sobre la conducta militar i personal de Jaume.

Els seus propòsits de ser admès a la cort no donaren resultat. Oferí aleshores els seus serveis al soldà de Tremissèn, el qual l’utilitzaria precisament en gestions diplomàtiques prop de Jaume II, el qual el veié així per primera vegada, encara que continuà sense ser admés a la cort, fins que pujà al tron el seu germà Alfons III, que l’acollí amb cordialitat i li concedí unes propietats a Sardenya.

El seu nebot Pere III el Cerimoniós també l’afavorí decididament. Devers el 1338 apareix com a veguer de Càller; el rei l’armà cavaller i l’incorporà al consell reial durant la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca (1344).

Sembla que es casà amb una filla del cavaller aragonès Lope de Luna.

El 1347, després de la mort del governador de Sardenya, Guillem (IV) de Cervelló, en la batalla dels Aidu di Turdu, el rei el nomenà en aquest càrrec, amb caràcter interí. Hagué d’afrontar a l’illa, sense rebre reforços, una situació molt difícil, que es prolongà fins que arribà el nou governador Riambau de Corbera.

Morí probablement sense successió, ja que la seva possessió sarda de Quarto Josso pertanyia aleshores a la corona.

Elionor d’Aragó i de Sicília

7 Respostes

(Santa Maria del Puig, Horta, 20 febrer 1358 – Cuéllar, Castella, 13 agost 1382)

Reina de Castella (1379-82). Filla de Pere III el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília.

Esposa de Joan I de Castella i mare d’Enric III de Castella i de Ferran I d’Antequera. A aquest darrer llegà els drets successoris a la corona d’Aragó, que es feren valer en el Compromís de Casp (1412).

Doria, Mateu

Deixa un comentari

(Sardenya, Itàlia, segle XIV – 1358)

Comte de Montlleó. Amb els seus sis germans es rebel·là contra Pere III de Catalunya i prengué l’Alguer i altres punts de Sardenya (1347).

Perdonat (1354), no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d’Arborea, contra els catalans (1355). Tot i que tornà a reconèixer l’autoritat del rei, poc temps després es rebel·là novament.

Alfons II de Gandia

11 Respostes

(Gandia, Safor, 1358 – 29 octubre 1425)

Duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia. Fill i successor d’Alfons I de Gandia.

Fou lloctinent general del regne d’Aragó (1402-04) i presentà la seva candidatura en la reunió de Casp. A despit d’ésser derrotat per Ferran I d’Antequera, col·laborà amb ell i, quan Jaume d’Urgell es revoltà, va intervenir decididament en el setge de Balaguer, on fou derrotat Jaume.

Joana de Foix i d’Artois

4 Respostes

(Foix, França, després 1305 – Catalunya, 1358)

Comtessa d’Empúries, Ribagorça i Prades. Filla del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois.

Es casà a Castelló (1331) amb un fill del rei Jaume II el Just, el comte Pere I d’Empúries.

Dels seus quatre fills, Alfons fou duc de Gandia i marquès de Villena, i Joan comte de Prades.

Foix i d’Artois, Joana de

Deixa un comentari

(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, 1358)

Dama. Filla de Gastó I de Foix, i de la princesa Joana d’Artois.

Es casà amb l’infant Pere, fill del rei Jaume II el Just i germà d’Alfons III el Benigne. El seu marit, que fou gran figura durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, era en casar-se comte d’Empúries, però canvià després aquesta possessió per la del comtat de Prades (1341).

N’hagué quatre fills: Alfons I de Gandia, primer comte de Dénia i duc de Gandia; Joan de Prades, que seria comte de Prades; Jaume de Prades, bisbe de Tortosa i de València, després cardenal; i Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Xipre.

A la seva mort, el seu marit prengué l’hàbit franciscà el 1358.