Arxius mensuals: Març de 2020

Giron, Maria

4 Respostes

(Castella, segle XIII – Urgell, segle XIII)

Dama. Es casà en segones núpcies amb Ponç I d’Urgell, del qual restà vídua el 1243. El testament del seu marit li assegurava 2.000 morabatins malgrat el calamitós estat financer del comtat urgellenc.

Fill seus foren l’hereu Ermengol IX, mort impúber el mateix any 1243, Àlvar, dit abans Roderic i comte d’Urgell, Guerau, Elionor, casada amb Ramon de Montcada, i Marquesa, casada amb Guillem de Peralta.

El 1259, quan Pere de Montcada i Jaume I feren la guerra al seu fill Àlvar, es preocupà sobretot que no en patissin les viles urgellenques d’Albesa i Menàrguens, que eren seves. En rebé una garantia del rei.

Sembla que no donà pas la raó al seu fill quan aquest, abandonant la seva primera muller Constança de Montcada, es casà amb Cecília de Foix.

Giró i Ribé, Manuel

Deixa un comentari

(Lleida, 5 setembre 1848 – Barcelona, 20 desembre 1916)

Músic. A partir del 1873 visqué a París, on estrena una Salve Regina, una Sinfonía Mozárabe i Fiesta andaluza (1883), ballet estrenat a l’Òpera de la capital francesa.

El 1885 estrenà, al Liceu de Barcelona, Il rinnegato Alonso Garcia. Escriví nou òperes més, obres simfòniques de cambra i vocals.

Giró i Aranols, Andreu

Deixa un comentari

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1 desembre 1812 – Barcelona, 10 agost 1884)

Enginyer. Pertanyia a doctes corporacions i escriví obres pedagògiques de geometria i dibuix lineal.

Gireta, coma

Deixa un comentari

(Alt Àneu, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)

Coma tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit entre Montgarri i València d’Àneu.

El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta.

Aquest port forma un clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord (2.503 m) i al sud (2.441 m), per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès.

Girbós, Benet

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVI – Roma ?, Itàlia, segle XVI)

Traductor. Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma.

Traduí al català les obres del jesuïta Petrus Canisius i de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala Summa de la doctrina cristiana i Breu compendi per examinar la consciència, respectivament, ambdues publicades a Barcelona el 1579.

Girbau i Badó, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, març 1942 – 2 febrer 2023)

Matemàtic. Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1959-64), on ocupà diverses places de professor.

L’any 1970 es traslladà a París, on realitzà els primers treballs de recerca sota la direcció d’A. Lichnerowicz.

Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, ha treballat en recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i les teories de les foliacions holomorfes.

Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques. El 1990 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Girbal i Nadal, Enric Claudi

4 Respostes

(Girona, 16 novembre 1839 – 22 gener 1896)

Escriptor i historiador. Fundà i dirigí diversos periòdics locals (“La Espingarda”, 1861; “El Eco de Gerona”, 1864; “La Crónica de Gerona”, 1864; “Revista de Gerona”, 1876). Fou conservador del Museu d’Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat; participà en la creació de l’Associació Literària de Girona, que presidí (1875).

És autor d’Escritores gerundenses (1867), Memorias literarias de Gerona (1873), El sitio de Gerona (1881), Obispos de Gerona (1889), Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany (1889), etc, i també de Tossa, noticias históricas… (1883).

Com a poeta, concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona (dels quals fou mantenidor el 1876), amb el pseudònim de Lo Trobador de l’Onyar publicà un volum de Poesies catalanes (1862-67) i Follies (1868).

Fou el pare de Ferran i d’Eduard Girbal i Jaume.

Girbal i Jaume, Ferran

4 Respostes

(Girona, 1876 – segle XX)

Escriptor. Fill d’Enric Claudi Girbal i Nadal, i germà d’Eduard.

Ha publicat, entre altres, les novel·les: Àngela (1894), La Dolors (1897), L’hereu del molí (1897), La sort de Baronelli (1925) i el recull poètic Tot l’any (1902).

Traduí Shakespeare i Dickens (Càntic de Nadal, 1910).

Girbal i Barceló, Narcís

1 Resposta

(Palafrugell, Baix Empordà, 1759 – Girona, 1828)

Missioner franciscà. Professà a Barcelona el 1774, on estigué fins al 1822.

Fou president de les missions de l’Ucayali de l’estat de Colegio d’Ocopa. El 1799 fundà la missió de Cocabambilla, del Colegio de Moquegua.

Explorà les riberes d’Ucayali i del Sarayacu. Deixà escrites relacions i diaris del viatge del 1790 al 1794.

Giravolt de Maig, El

1 Resposta

(Catalunya, 1928)

Òpera còmica en un acte amb lletra de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà. Estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.

Una de les expressions més reeixides del noucentisme musical, amb un text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat.

Conta els amors que es viuen en un hostal del segle XVIII i que el seny fa fracassar.

Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ha estat enregistrada en disc.