Comarca de Catalunya: 1.092,30 km², 174.381 hab (2016), densitat: 159,65 h/km², capital: Manresa

Consta de 30 municipis: Aguilar de Segarra – Artés – Avinyó – Balsareny – Callús – Cardona – Castellbell i el Vilar – Castellfollit del Boix – Castellgalí – Castellnou de Bages – Fonollosa – Gaià – Manresa – Marganell – Monistrol de Montserrat – Mura – Navarcles – Navars – el Pont de Vilomara i Rocafort – Rajadell – Sallent – Sant Feliu Sasserra – Sant Fruitós de Bages – Sant Joan de Vilatorrada – Sant Mateu de Bages – Sant Salvador de Guardiola – Sant Vicenç de Castellet – Santpedor – Súria – Talamanca

GEOGRAFIA FÍSICA – Situada al cor del país i a mig camí del mar i la muntanya. Limita amb el Berguedà al nord, amb Osona al nord-est, amb el Solsonès i Anoia a ponent, a l’est amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental i a migdia amb el Baix Llobregat.

La comarca se centra al voltant del pla de Bages, conca d’erosió excavada en les margues de la banda oriental de la Depressió Central encerclada per les terres més elevades de l’alt Bages, a més de 500 m. Al nord-est hi ha l’altiplà del Moianès, a 600-700 m, i a l’extrem sud-oriental s’alça la Serralada Pre-litoral amb els nuclis de Montserrat (Sant Jeroni, 1.224 m) i Sant Llorenç del Munt (1.095 m). L’eix de la comarca és el Llobregat, que la travessa de dalt a baix, amb els seus afluents el Cardener i la riera Gavarresa.

El clima és mediterrani, però amb característiques continentals que es manifesten en les temperatures més extremes i la pluviositat més escassa que a les comarques de la Depressió Pre-litoral. La vegetació natural és molt variada, alzinars de carrasca al pla, roure a l’altiplà del Moianès i alzinar muntanyenc a les muntanyes sud-orientals, tot i que ha estat substituïda per garriga, pastura i pi blanc.

POBLACIÓ – La població del Bages i la seva distribució estan molt lligades a la repoblació que s’hi efectuà al segle IX, en què es bastiren nombrosos castells termenats que aglutinaren petits nuclis, i a la industrialització del segle XIX, que provocà una forta immigració cap als centres industrials i colònies obreres del baix Bages. La població continuà creixent en començar el segle XX, especialment a la zona de mines de sals potàssiques. Actualment el creixement s’ha estancat, essent només de l’1,1% el decenni 1981-91, localitzable en els municipis dels voltants de Manresa.

ECONOMIA – L’agricultura hi és escassa i està orientada principalment als cereals i farratges, amb petites extensions de vinya i ametller; la ramaderia, en canvi, sobretot del porcí, ha experimentat un fort augment. La indústria és el sector més dinàmic: el tèxtil, tot i les fortes crisis que ha sofert, continua ocupant la majoria de la població industrial, seguida de la metal·lúrgia. La mineria està en clar retrocés, especialment després del tancament de les mines de sal de Cardona i la precarietat de les de Súria. El sector terciari, molt important al Bages, es concentra a Manresa i hi té un paper destacat el comerç. A més de la capital destaquen els nuclis de Balsareny, Cardona, Navars, Sallent, Súria, Monistrol,, Artés, Sant Vicenç de Castellet.

HISTÒRIA – Els vestigis més antics del Bages es remunten al paleolític mitjà, al sector del Moianès. A les coves de Montserrat s’ha trobat restes de ceràmica del neolític inicial, i sepulcres de fossa a Manresa i Aguilar de Segarra, de la cultura megalítica hi ha dòlmens i menhirs als termes de Moià, Sallent, Sant Mateu de Bages i Castellfollit del Boix. Els ibers també hi construïren poblats, com l’excavat al cogulló de Sallent, i els sepulcres de Boada i la torre del Breny, a Castellgalí, són testimoni del pas dels romans per aquestes terres.

Al segle IX, Guifré el Pelós ocupà i repoblà el Ripollès, el Lluçanès, el Baix Berguedà, el Moianès, la plana de Vic, i el pla de Bages, fins al Llobregat i Solsona, per constituir una ratlla fronterera que assegurés les comunicacions entre la Cerdanya i Barcelona, i constituí amb aquests territoris el comtat d’Osona, tot i que el bisbe de Vic ja pretenia la creació del pagus de Bages. El nom de comtat de Manresa fou utilitzat als segles següents, però només en sentit geogràfic.

Durant els segles XI i XII s’intensificà la repoblació amb la restauració de castells, com el de Cardona, i la creació de nous i la fundació de monestirs, com el de Santa Cecília i Santa Maria de Montserrat i Sant Benet de Bages, i canongies, com la de Santa Maria de Manresa i Sant Vicenç de Cardona. A partir del segle XIII es creà la sots-vegueria de Manresa, posteriorment vegueria de Bages, amb un territori semblant a l’actual, llevat de la zona pertanyent al vescomtat de Cardona.

El 1835, el territori de l’antiga alcaldia major de Manresa formà el partit judicial de Manresa, confirmat en la divisió del Principat del 1936, amb la inclusió de Cardona.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques