Arxiu d'etiquetes: Xàtiva (nascuts a)

Ibn -varis bio-

2 Respostes

Ibn ad-Dabag  (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151)  Historiador àrab.

Ibn Affiun al-Gafiqï  (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188)  Escriptor andalusí. És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dïwän d’Ibn Gubair.

Ibn al-Labbana  (Dénia, Marina Alta, segle XI)  Historiador àrab.

Ibn ‘Alqama  (València, 1036 – 1115)  Historiador. És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d’ibn ‘Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n’inclogueren traduccions parcials.

Ibn al-Zaqqäq  (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135)  Poeta andalusí. Fou deixeble d’Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.

Ibn ‘Amira  (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251)  Historiador àrab.

Ibn ‘Ayyad  (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206)  Historiador àrab.

Ibn Fathun  (Oriola, Baix Segura, segle XI – 1125)  Historiador àrab.

Ibn Waqqäs Al-lamtï, ‘Abd Alläh  (Illes Balears, segle XII – 1185)  Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l’alcàsser durant l’aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.

Heras i Sanz, Artur

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, abril 1945 – )

Pintor. Estudià a l’Escola Oficial de Belles Arts de València, tot i seguir com a autodidacte les evolucions modernes de l’art.

Formà grup amb Manuel Boix i Rafael Armengol -també valencians- i foren els autors de l’obra Trilogia Monoteista. Més tard, després de contactes amb París i Kassel, derivà tot sol com un dels representants del nou realisme de denúncia social al País Valencià.

Ha exposat a València, Barcelona, Alacant, Castelló, Eivissa i d’altres poblacions.

Guiteras de Soto, Josep

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 1885 – 1950)

Pintor. Era advocat. Fou amic de Santiago Rusiñol, que l’encoratjà a continuar pintant.

Destacà com a paisatgista. Al Museu de València hi ha el seu quadre La font monumental.

Gil, Jaume

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XV – Roma ?, Itàlia, 1465)

Religiós dominicà. Fou lector de la seu de Tortosa. Destacat promotor de la reforma del seu orde, el 1440 fou vicari del mestre general per a tots els convents reformats. Fou també provincial (1441-50).

El 1455 es traslladà a Roma i fou nomenat mestre del Sacre Palau per Nicolau V.

Escriví, entre altres obres, Epistola per modum tractatus ad Alphonsum, Aragoniae regem, de conceptione Beatae Virginis.

Gascó i Venán, Salvador

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XIX – València, 22 agost 1910)

Dirigent obrer. Era tipògraf.

Fou un dels impulsors del III Congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) celebrat a València, per l’agost de 1892. Ostentà la presidència d’aquell congrés.

Ferreres i Soler, Lluís

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 19 juny 1852 – Madrid, 31 desembre 1926)

Arquitecte. Un dels més destacats de la seva època. Estudià arquitectura a Madrid, on va ésser ajudant de F. Jareño.

La majoria de les seves obres són dins la línia d’un constructivisme racionalista i historicista i són a València: cal esmentar els projectes del mercat central, l’escorxador municipal (1902) i un altre de reforma interna de la ciutat, anomenat pla Farreres.

Practicà també un modernisme de tipus francès bastant acceptable (Hotel Reina Victòria).

Fenollet i de Centelles, Francesc de

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, segle XVI – València, després 1548)

Poeta i noble. Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit. Fou patge de Ferran II de Catalunya; prengué l’hàbit de Sant Jaume. Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva (1503).

Les seves labors literàries no el privaren de lluitar contra els agermanats (1520-21) i els moriscs refugiats a la serra d’Espadà (1526).

La seva obra literària es caracteritza pel fet que és satírica, tant en castellà com en català. Secretari, el 1511, d’un concurs poètic (a València) en honor de Santa Caterina de Siena. Fou assidu cortesà de la cort valenciana del duc de Calàbria.

Despuig i Rocafull, Bernat

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, segle XV – València, 1537)

Mestre de Montesa (1506-37) i poeta. Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb una poesia en català al certament literari de València del 1474.

El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el Catòlic el nomenà ambaixador a Roma prop de Juli II per tal de sol·licitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix.

El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat -propietat de l’orde de Montesa- fins a apoderar-se de la vila per la força de les armes, i entrà posteriorment a València amb l’exèrcit reial, després de la capitulació de la ciutat.

El poeta valencià Miquel Peres li dedicà la segona edició de la Vida de la Sacratíssima Verge Maria. Poesies seves foren editades el 1596 en la Historia de la adoración y uso de las Santas Imágenes, de Jaume Prades.

Despuig, Ausiàs

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, 1423 – Roma, Itàlia, 2 setembre 1483)

Cardenal. Nebot de Lluís Despuig. Fou arquebisbe de Mont-real de Sicília (1458-83) i nomenat canceller (a1470) de Ferran II el Catòlic durant el seu regnat a Sicília.

El 1475 fou nomenat arquebisbe de Saragossa, mitra que hagué de renunciar el 1478 a causa de l’hostilitat de Joan II el Sense Fe; fou també bisbe de Capaccio, i abat comendatari de San Pietro d’Èboli. Sixt IV el creà cardenal (1473-83).

Per delegació del papa acomplí diverses missions de caire polític i diplomàtic davant de l’emperador Frederic III i de la dieta de Frankfurt.

Cuenca i Pardo, Vicent

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 26 abril 1767 – 11 maig 1845)

Arquitecte. Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1801). Succeí el seu pare, Francesc Cuenca, com a mestre de l’obra de la col·legiata de Xàtiva.

Intervingué en diverses obres, o les efectuà, a Xàtiva, Sueca, Utiel, Agullent, Xixona, i també a Gijón.

Professà al convent de franciscans de Xàtiva (1784).