(Xàtiva, Costera, 1671 – 1743)
Pintor i arquitecte. En restar vidu s’ordenà sacerdot. Treballà professionalment per a diversos establiments religiosos.
Medina, Casimir
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Xàtiva (nascuts a)
Martínez, Francesc
(Xàtiva, Costera, 1736 – 1794)
Eclesiàstic i escriptor. Fou rector d’una parròquia a la diòcesi de Cuzco (Perú). Passà després uns anys a Espanya, com a beneficiat de les seus de Zamora i de Pamplona. Tornat a Amèrica, fou canonge degà de Santa Fe de Bogotà. Hi ocupà el càrrec de provisor i governador del Sant Ofici.
És autor de les obres Historia de la imagen de la Virgen del Puig (1760), Introducción al conocimiento de las Bellas Artes (1788), Diccionario teológico-crítico sobre la lección de la Sagrada Biblia en los idiomas vulgares, i alguns escrits menors, de circumstàncies.
Martí i Móra, Francesc de Paula
(Xàtiva, Costera, 22 abril 1761 – Lisboa, Portugal, 8 juliol 1827)
Taquígraf, escriptor i gravador. En el camp de la taquigrafia edità el 1800 la Stenografia o arte de escribir abreviado, de S. Taylor, i va escriure Taquigrafía o arte de escribir con tanta velocidad como se habla y con la misma claridad de la escritura (1803). Ensenyà aquesta matèria a Madrid i a ell se li’n déu l’extensió a tota la Península.
Estudià gravat a l’Acadèmia de Sant Carles de València i n’ensenyà a l’Academia de San Fernando de Madrid, quan s’hi establí,
Conreà també el teatre: El día dos de Mayo, La entrada de Riego en Sevilla, La Constitución vindicada, Quijote de la Mancha y Sancho Panza en el castillo del duque, entre d’altres.
Maravall i Casesnoves, Josep Antoni
(Xàtiva, Costera, 12 juny 1911 – Madrid, 19 desembre 1986)
Historiador. Catedràtic, des del 1953, d’història del pensament polític a la Universitat de Madrid.
Ha publicat entre d’altres: Carlos V y el pensamiento político del Renacimiento (1960), Comunidades de Castilla (1963), Estudios de historia del pensamiento español (1967), La oposición política bajo los Austrias (1972), Poder, honor y élites en el siglo XVIII (1979) i Utopía y reformismo en la España de los Austrias (1982).
Maluenda, Tomàs
(Xàtiva, Costera, maig 1566 – València, 7 maig 1628)
Teòleg. Professà al convent dominicà de Llombai. Fou professor en diversos convents de l’orde de Sant Domènec, on ensenyà filosofia i teologia. Autor de refutacions teològiques, començades quan tot just tenia 22 anys, contra Calvó.
Obtingué molta anomenada en els medis eclesiàstics per les seves anotacions als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Baronio. Corregí el misal i el breviari dominicans (1601). Autor d’obres teològiques i exegètiques. És remarcable la seva obra Annalium sacri ordinis praedicatorum centuria prima (1628).
La majoria dels seus manuscrits són a la biblioteca de la Universitat de València.
Licinià -sant-
(Xàtiva ?, Costera, segle V – Constantinoble, Turquia, segle VI)
Sant. Hom creu nat a Xàtiva. Era famós per la seva saviesa. Fou bisbe de Cartagena.
Es traslladà a Constantinoble, on gaudí de l’estima de l’emperador Maurici. Morí en aquella ciutat, possiblement emmetzinat per uns enemics.
Laguna, Josep
(Xàtiva, Costera, 1624 – València, 1696)
Religiós mínim. Era provincial de l’orde.
Excel·lí com a orador. Molts dels seus sermons foren publicats.
Jordà i Maltés, Josep
(Xàtiva, Costera, 1752 – Cadis ?, Andalusia, 1835)
Militar. Actuà de corsari per la Mediterrània durant els anys 1771-81, i participà en el blocatge de Gibraltar (1779). Amb Antoni Barceló participà en l’expedició contra Alger (1783-84).
Lluità contra els francesos (1795) a Sant Feliu de Guíxols, i contra els anglesos a les Antilles. Degradat (1797), fou rehabilitat (1805) i participà en campanyes contra vaixells anglesos a Algesires.
El 1809 fou nomenat brigadier i el 1825, cap d’esquadra de l’Armada.
Ishaq -varis bio-
Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí (Oriola, Baix Segura, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI) Autor jueu. D’ell es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.
Ishaq ben Mosé ha-Leví * Nom en hebreu de l’escriptor jueu Profiat Duran.
Ishaq ben Natan (Xàtiva, Costera, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV) Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-Gazzälï i altres obres de filosofia.
Ishaq ben Yehudà Gerundí (Girona, segle XIII) Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.
Ishaq Cabrit (Perpinyà, segle XIV – segle XV) Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.
Ishaq ha-Leví Gerundí (Girona, segle XIII) Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l’estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.
Ishaq ibn Sabarra (Catalunya, segle XIV – segle XV) Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.
Ishaq Selomó Meir (Catalunya, segle XIV) Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.
Ishaq ben Hayyim ben Abraham
(Xàtiva, Costera, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI)
Autor hebreu. Exiliat el 1492, residí un quant temps a Nàpols. El 1501 era a Constantinoble, on l’any següent compongué una paròdia de contracte de matrimoni.
A la Bodleian Library d’Oxford es conserva, autògraf, un manuscrit d’autobiografia i poesies.
Dades dels Països Catalans 