Arxiu d'etiquetes: Xàtiva (bio)

Franco -varis bio-

1 Resposta

Àlvar Franco  (País Valencià, segle XVI)  Impressor. Realitzà obres molt remarcables. El seu fill Joan Vicent Franco fou també impressor.

Francesc Franco  (Xàtiva, Costera, segle XVI)  Metge. Estudià a la universitat d’Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569).

Joan Vicent Franco  (Oriola, Baix Segura, 1673 – País Valencià, segle XVIII)  Impressor. Fill del també impressor Àlvar Franco.

Pere Franco  (Barcelona, 1744 – 1826)  Pintor. Pertanyia a les Acadèmies de Sant Carles de València, Sant Lluc de Roma i San Fernando de Madrid.

Fenollet i de Malferit -germans-

3 Respostes

Eren fills de Lluís de Fenollet i de Torres  (País Valencià, segle XV)  Senyor d’Annauir. Fill de Lluís de Fenollet i de Francesca de Torres. Adquirí la senyoria de Guadasséquies el 1486.

Joan de Fenollet i de Malferit  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor d’Annauir. Originà una branca que s’extingí a la fi del segle XVII.

Lluís de Fenollet i de Malferit  (Xàtiva, Costera, segle XV – 1492)  Cavaller. Gendre del primer comte d’Oliva. Batlle de Xàtiva. Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d’Alexandre, impresa a Barcelona el 1481. Fou el pare de Francesc de Fenollet i de Centelles.

Francesc de Fenollet i de Malferit  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Guadasséquies. Rebé, per matrimoni, les senyories del Genovés i Xiu. Fou el pare de:

  • Guerau de Fenollet i Sanç de Castellverd  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor del Genovés, Xiu i Fenollet. La seva descendència adquirí per matrimoni el comtat d’Olocau i el marquesat de Llanera, adoptà algunes vegades el cognom Sanç de Vilaragut i s’extingí el 1871.
  • Cosme de Fenollet i Sanç de Castellverd  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor de Guadasséquies.

Bosc -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume del Bosc  * Veure> Jaume del Bosch  (poeta valencià del segle XV).

Joan del Bosc  (Xàtiva, Costera, segle XV)  Poeta. Autor d’una Resposta… en llaor de la Verge Maria mirant a la joia, publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).

Josep Bosc  (Perpinyà, 1680 – 1752)  Numismata i notari. És autor de Regles pour connaître la valour des vieilles espèces de monnaie… du Roussillon (1771), obra publicada per Josep Jaume, el qual hi afegí notes i complements.

Bataller, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVII)

Metge. Es doctorà a la universitat de València.

Exercí a Oriola, on escriví la Disceptatio unica de signis propriis veneni sumpti (1661), en què mantenia l’especificitat simptomatològica de cada metzina en particular.

Andrés, Joan

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, segle XV)

Musulmà convers. Es convertí en detractor de la seva antiga religió.

L’any 1487 publicà el llibre La confusió de la secta de Mahoma, que fou traduït al francès i àmpliament comentat a la seva època.

Fenollet -varis/es bio-

8 Respostes

Ademar de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Noble. Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, per passar-se a Pere III el Cerimoniós. Aquest el tenia incorporat al consell reial de la segona campanya del Rosselló (1344). Fou un dels consellers que estipularen les condicions de capitulació de Cotlliure.

Antoni Vicent Fenollet  (Sogorb, Alt Palància, segle XVII – València, 1664)  Frare dominicà. És autor d’un llibret sobre la devoció del rosari, titulat Guirnalda de quince rosas (1657).

Bernat de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Noble. Era conseller del rei Jaume II el Just. El 1320 fou encarregat de tractar amb el rei Sanç de Mallorca-Rosselló la debatuda qüestió de la successió de Sanç, mancat de fills barons, que Jaume II pretenia que li fos reconeguda. En aquesta missió, encara que no reeixida, mostrà una gran fermesa i una decisió coratjosa. El 1324, altra vegada com ambaixador del rei Jaume II, tornà a Perpinyà per insistir vanament sobre la qüestió, poc després d’haver mort el rei Sanç.

Constança de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Dama. Segons alguns autors era filla de Pere de Fenollet, primer vescomte d’Illa, i d’Esclaramonda de Canet; d’acord amb les mateixes fonts, es casà amb Pere Galceran de Pinós.

Esclarmunda de Fenollet  (Mallorca, segle XIV)  Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Segona muller del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí.

Esclarmunda de Fenollet (Rosselló, segle XV – Catalunya ?, segle XV)  Dama. Filla potser de Francesc de Fenollet, del llinatge de Perellós. Fou muller, sembla que la tercera, del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí. Els fills d’aquest no ho foren, segurament, d’aquest matrimoni.

Francesc Ponç de Fenollet  (País Valencià, segle XIV)  Lloctinent del governador de València enllà Xúquer, el 1378.

Guillem de Fenollet  (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1405 fou ambaixador a Castella per compte del rei Martí I l’Humà.

Guillem Pere (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI – segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill d’Amaltruda i segurament d’Arnau Guillem (I) de Fenollet, i germà d’Arnau Guillem (II), al qual succeí. Al seu torn, fou succeït pel seu fill Udalgar (II) de Fenollet.

Onofre Fenollet  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Filòleg. És autor d’unes Institutiones linguae hebraica (1605).

Pere Ponç de Fenollet  (València, segle XIV)  Draper i ciutadà (1334). És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Germà de Ramon Ponç.

Ramon Ponç de Fenollet  (Xàtiva, Costera, segle XIV)  Germà de Pere Ponç. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Habitant a Xàtiva i casat amb una Guillemona, els quals podrien ésser els pares de Francesca de Fenollet.

Violant de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Muller de Francesc de Perellós. Era filla de Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i de Constança de Pròixita. El seu marit fou probablement el primer vescomte de Rueda.