Arxiu d'etiquetes: Vilanova i la Geltrú (morts a)

Creus i Coromines, Teodor

2 Respostes

(Barcelona, 15 agost 1827 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 agost 1921)

Advocat i historiador. S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde, dirigí el “Diario de Villanueva y Geltrú” i presidí l’Ateneu.

Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la fil·loxera i un centre preventiu contra les pedregades.

Publicà estudis històrics, especialment al “Boletín de la Real Academia de la Historia”, de la qual era membre, i a “La Renaixença”, i diverses monografies (Guía del monasterio de Santas Creus, 1884; El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú, 1886; Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña, 1888).

Fou el pare de Manuel Creus i Esther.

Cortina i Roberto, Ivó de la

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 desembre 1805 – 1876)

Arqueòleg i pintor. Estudià pintura amb Pau Rigalt.

S’especialitzà en aquarel·les i litografies, en les quals representà monuments arqueològics de la Península.

Cooperà a la formació del Museu de Belles Arts, de Mèrida, i el 1840 prengué part en les excavacions de la ciutat romana d’Itàlica, a Andalusia.

Inicià la publicació d’una Topografía monumental íbera.

Cabanyes i Marquès, Alexandre de

1 Resposta

(Barcelona, 5 març 1877 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 març 1972)

Pintor. Deixeble de Josep Sugrañes i Florit, es formà a l’escola paisatgística catalana i fou influït essencialment per Joaquim Sorolla.

Residí a Madrid, París i Munic. Freqüentà el cercle modernista Els Quatre Gats, a Barcelona.

Conreà especialment les platges i els boscs propers a Vilanova i la Geltrú. Els tons de la seva paleta són sempre clars i lluminosos.

Cabanyes i Fuster, Llorenç de

6 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1756 ? – 1814)

Comerciant. Fill de Llorenç de Cabanyes i Bret, cabaler de can Cabanyes d’Argentona establert a Vilanova i la Geltrú, on es casà el 1755 amb Margarida Fuster.

Estudià al col·legi de nobles de l’abadia de Sorese (Llenguadoc). El 1805 obtingué privilegi de noble del Principat. Fabricant d’aiguardent, comercià principalment amb Nàpols i amb l’Amèrica del Sud.

Féu construir el mas Cabanyes, d’estil neoclàssic, prop de Vilanova i la Geltrú. Fou pare de Josep Antoni, de Joaquim i de Manuel de Cabanyes i Ballester.

Cabanyes i Ballester, Manuel de

8 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27 gener 1808 – 16 agost 1833)

Poeta en castellà. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Josep Antoni i de Joaquim. Estudià a Cervera i es llicencià en dret a Saragossa.

Un xic apartat del moviment català de la Renaixença, demostrà posseir una sòlida formació clàssica (Horaci) i un coneixement dels romàntics europeus (Byron, Foscolo). Destaca per les innovacions de la mètrica.

La primera poesia que publicà fou Oda a Doña María Josefa Amalia, reyna de España (1828), després escriví les composicions poètiques recollides a Preludios de mi lira (1833), Cántico nupcial (1833), la traducció en vers del conte Belfagor Arquidiablo (1839) de Maquiavel i de Las noches (1832) de Compagnoni.

Hom conserva fragments de la seva temptativa de redacció d’una Historia de la filosofía. La tragèdia Mirra d’Alfieri i Pensamientos sueltos, foren publicats dins Producciones escogidas (1858).

Morí de tuberculosi.

Cabanyes i Ballester, Josep Antoni de

6 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 agost 1797 – 11 juny 1852)

Comerciant i escriptor. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Joaquim i de Manuel. Després de viure a Holanda (1817-20) i de viatjar per Europa, formà una important biblioteca romàntica en llengua original i una col·lecció de pintura catalana i europea.

Féu traduccions de Boileau, Goethe, Walter Scott, etc, inèdites.

Escriví poesies (en català i en castellà) i Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú (inèdita) i Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca (1970).

Fou el pare de Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles.

Mestres i Albet, Pere

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 22 agost 1901 – 17 desembre 1975)

Polític. Perit electricista, fou professor a l’Escola Industrial de Vilanova. Federalista fins a l’adveniment de la Segona República, que ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya. Formà part de les comissions parlamentàries de pressuposts, treball, finances, cultura, economia, diputació permanent, governació i llei municipal.

A la Generalitat ocupà la conselleria de Governació (del 4 octubre 1933 al 3 gener 1934) i obres públiques i assistència social i sanitària (del 18 setembre 1934 als fets d’octuble). Fou confirmat en el càrrec l’1 de març de 1936, i, a partir del maig i durant la guerra civil, ocupà el d’obres públiques. Fou elegit diputat del parlament de la República el 10 de febrer de 1936.

El 1939 s’exilià.

Font i Gumà, Josep

6 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 gener 1859 – 4 juliol 1922)

Arquitecte i col·leccionista. Fou deixeble d’Elies Rogent i obtingué el seu títol professional el 1885.

És autor de la font de la plaça de Soler i Gustems de Vilanova i la Geltrú (1893), de l’hospital de Sitges, de la casa Puig i Colom de Barcelona (1913-14) i de la fàbrica Pirelli de Vilanova i la Geltrú. El 1904 féu la reforma de l’Ateneu Barcelonès.

Amic de Domènech i Montaner i d’Antoni Maria Gallissà, féu amb ells nombroses sortides arqueològiques, en les quals sovint aconseguia peces per a la seva notable col·lecció de ceràmica catalana dels segles XIV al XVI, que el 1919 oferí a la diputació de Barcelona a canvi de la restauració del castell de la Geltrú. El 1905 publicà el seu important estudi titulat Rajoles d’art vidriades catalanes i valencianes, amb il·lustracions pròpies. El 1922 fou nomenat acadèmic de Sant Jordi.