Arxiu d'etiquetes: valls

Vansa, vall de la

30 Respostes

(Alt Urgell)

Vall del Pre-pirineu, de direcció est-oest, limitada al nord per la serra de Cadí i al sud per les serres del Verd i de Port del Comte.

La vall de Josa (que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén) n’és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils (enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà) i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa (en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca) i del Collell (en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca).

Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de Clotarons (als cingles de les Costasses) i de la serra del Verd, per formar el riu de la Vansa; aquesta vall i terme de Tuixén es comunica amb el Berguedà (Gósol) pel coll de la Mola i amb el Solsonès (vall de Lord) pel coll de Port.

Aigua avall del molí de la Farga, la vall torna a obrir-se; en aquest sector, rep, per la dreta, la vall de Cornellana i, més a l’oest, al peu d’un contrafort del Cadí, es troba el poble de Fórnols de Cadí. Després de Montargull passa per Sorribes de la Vansa, on conflueix amb el riu Fred, que davalla de la serra de Port del Comte (vora el qual hi ha els llogarets de Pardines i de Sant Pere); aigua avall, i també per l’esquerra, hi conflueix la vall on hi ha el poble d’Ossera, i vora la caseria de la Barceloneta, per la dreta, la llarga vall del riu de Bona, que davalla del Cadí i on es troben els llocs d’Andraén, Banyeres i Sisquer.

Aigua avall, al peu del coll d’Arnat (al camí de la Vansa a la Seu d’Urgell) i del llogaret de Colldarnat, la vall inicia un llarg i profund congost, l’estret de la Vansa, fins a la confluència amb el Segre a l’hostal Nou, en ple congost de Tresponts, després de 32 km de recorregut.

En aquest sector de la vall, el riu de la Vansa és termenal dels municipis de Tost, a la dreta (amb el poble de Montant situat damunt l’altiplà que domina l’engorjada vall), i els d’Alinyà (amb els antics termes de Caferna, Forns i de Sant Ponç) i de Fígols d’Organyà.

Toran, vall de

27 Respostes

(Canejan, Vall d’Aran)

Vall, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi. La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra (2.630 m alt) i de Serralta (2.713 m), n’és el límit septentrional; la línia de crestes que uneix el Montlude (2.517 m) amb els rasos de Liat (altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla), a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n’és el límit amb la vall de Varradòs, al sud.

És drenada pel riu de Toran, afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i els rasos de Liat (torrent de Güerri, que s’engorja profundament) i de les serres meridionals (comes de Cagüilha, Troja i Beredera).

S’hi assenten diversos nuclis d’habitació permanent o temporal: Era Còsta, Eth Pradet i Campespin, al voltant del poble i santuari de Sant Joan de Toran, a la part alta, i Bordius, Porcingles, Sestrèr, Era Cassenhau i Pujòla-ne-lèg, al voltant del poble de Canejan, a la part baixa.

A més de l’aprofitament ramader, la vall havia estat un centre d’activitat metal·lúrgica (hi havia diverses fargues) i constituïa l’accés principal a les mines de Liat.

Soriguera (Pallars Sobirà)

28 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 106,39 km2, 1.258 m alt, 403 hab (2017)

0pallars_sobiraSituat a la vall de Soriguera, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, al sud-est de Sort. El terme és accidentat i, en gran part, cobert de boscos.

Agricultura amb conreus de cereals, patates, lleguminoses i farratges. La font d’ingressos principal, però, és la ramaderia (bestiar boví i oví). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El poble és a la dreta del riu de Cantó. L’església era sufragània de la parròquia de Junyent.

El municipi comprèn, a més, la vila de Vilamur, els pobles de Freixa, Puiforniu, Rubió, Llagunes, Embonui, Tornafort i Malmercat, les caseries i quadres de Saverneda i Llavaners, i l’antic terme d’Estac (annexat el 1972), amb l’antic castell de Mola de Baro.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Maria de Miralles (Anoia)

6 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 25,04 km2, 543 m alt, 123 hab (2017)

0anoiaSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, a la vall de Miralles (o de la riera de Carme), aigua amunt del congost de Santa Càndia; limiten la vall, la serra d’Ancosa, la serra de Miralles (on s’aixeca el castell de Miralles) i l’agulla grossa de Miralles. El sector forestal està ocupat per bosc i alguns sectors de matollar i pasturatges.

L’agricultura és gairebé tota de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi), vinya, arbres fruiters i ametllers. Aviram i cria de bestiar. Àrea comercial d’Igualada. La població viu disseminada.

El nucli inicial de la població es formà al voltant del castell de Miralles, l’església del qual fou la primera parròquia, fins al començament del segle XX en que es traslladà al nucli de Sant Romà, actual cap del municipi, al fons de la vall. La casa del comú i les escoles es troben al lloc pròxim de Can Ramonet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pradell de la Teixeta (Priorat)

6 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 21,83 km2, 463 m alt, 163 hab (2017)

0prioratSituat al límit amb el Baix Camp, accidentat pels vessants occidentals de la serra de l’Argentera, dita també serra de Pradell, que el coll de la Teixeta separa del puig Cerver. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga, bosc i roquerals.

Al secà hom conrea vinya, avellaners, oliveres, cereals, ametllers, i, al regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Hom explota pedreres de guix.

El poble és a la vall de Pradell, capçalera de la riera de Marçà. L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena. La població sorgí a la fi del segle XII dins el territori del monestir d’Escornalbou i formà part de la baronia d’Escornalbou.

El municipi comprèn a més el barri de l’Estació de Pradell, del ferrocarril de Saragossa a Barcelona (el túnel de l’Argentera passa pel terme), i el raval de Torre, pròxim a la Torre de Fontaubella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pontons (Alt Penedès)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 25,94 km2, 584 m alt, 456 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’extrem oest de la comarca, accidentat per les serres d’Ancosa i de Puigfred, amb la depressió de Pontons i regada per la riera de Pontons, al límit amb Anoia i l’Alt Camp. Gran part del terme és cobert de bosc.

Agricultura de secà (cereals, vinya) i una part de regadiu (patates i fruiters). Antigament hi eren explotades unes mines. És lloc d’estiueig; hi ha colònies de vacances. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. El 1910 tenia 510 h.

El poble és a la dreta de la riera. Església parroquial de Santa Magdalena. Castell de Pontons documentat des del 996.

El terme comprèn també la quadra de Maspontons, la parròquia amb capella romànica de Sant Joan de la Muntanya i el veïnat dels Sovals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pardines (Ripollès)

13 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 31,05 km2, 1.226 m alt, 160 hab (2017)

0ripolles(o Vilatinyós)  Situat a la vall de Ribes, drenat pel Segadell, afluent del Freser, que travessa el terme d’est a oest (vall de Pardines), entre el puig de Cerverís, el Mont-roig i la serra de Conivella. Relleu muntanyós i molt accidentat, cobert de boscs i pasturatges.

L’economia es basa en l’explotació forestal, la ramaderia (especialment bestiar boví, i també oví i porcí) i les segones residències. Els principals conreus són els cereals, les patates i el farratge, i alguns petits horts prop del riu. Àrea comercial de Ripoll. Població en descens.

El poble és enlairat a la dreta del Segadell, església parroquial de Sant Esteve, de base romànica; resten vestigis d’una casa senyorial.

El terme comprèn, a més, els veïnats de Puigsac, de Vilaró, de l’Orri, de Pujalt i de Llavanera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Osor (Selva)

22 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 52,07 km2, 340 m alt, 421 hab (2017)

0selvaSituat als vessants del massís de les Guilleries, comprèn la major part de la vall d’Osor, a l’esquerra de la riera d’Osor, afluent de la dreta del Ter, el terme s’estén a banda i banda del riu i és, en gran part, accidentat.

L’agricultura és de regadiu; els cultius d’horta es localitzen al llarg de la riera. Explotació forestal (castanyers, alzines) per a l’obtenció de fusta i de carbó. Mines de plom i de fluorina. Àrea comercial de Girona.

El 1428 una sèrie de terratrèmols enderrocaren la vila, el pont i una bona part de l’església parroquial romànica (Sant Pere), que es refeu tot seguit i l’església fou ampliada al segle XVIII. Al costat esquerra de la vila hi ha el barri de Badia.

El municipi comprèn, a més, la caseria i l’ermita de Sant Gregori, l’església i el veïnat de Sant Miquel de Maifré, el santuari del Part i la gran masia del Sobirà de Santa Creu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Vall

Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)

58 Respostes

Municipi i cap comarcal de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 45,12 km2, 38 m alt, 5.625 hab (2017)

0ribera_ebreSituat a la dreta de l’Ebre, a la cubeta de Móra. El relleu és accidentat, a ponent, pels contraforts nord-est de la serra de Cavalls, i a part de l’Ebre, el rega el riu Sec. La superfície no conreada és ocupada en la major part per garriga i pasturatges, amb claps de bosc i petits sectors d’arbres de ribera i canyars.

L’economia local es basa en la indústria (alimentària -oli-, química -sabons- i materials per a la construcció) i el comerç (fira de Primavera, al maig), amb el complement de l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), de regadiu, que són possible gràcies als regatges derivats de l’Ebre, i es destinen sobretot a hortalisses i arbres fruiters; i la ramaderia  i l’avicultura. Centre d’àrea comercial, constitueix un centre agrari amb funcions industrials i comercials.

pobl_moraLa vila és a la dreta de l’Ebre, al vessant d’un turó coronat per les restes (muralles i torres) de l’antic castell de Móra, d’origen islàmic. S’hi destaquen, al nucli antic, algunes cases pairals, i a la part moderna, el pont sobre l’Ebre. L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista; resta l’antic convent de franciscans. A la vila nova s’aixeca l’important pont sobre l’Ebre, bastit al començament del segle XX i refet després de la guerra civil.

Alfons I el Cast donà la baronia de Móra, que centrava el castell, a Guillem de Castellvell el 1174, que després passà a formar part del comtat de Prades. El 1840 fou desmembrat del municipi el terme dels Masos de Móra o Móra la Nova.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jeroni, del segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mediona (Alt Penedès)

31 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 47,55 km2, 430 m alt, 2.282 hab (2016)

0alt_penedesSituat a la vall de Mediona, al peu de la serra de Puigfred, al límit amb l’Anoia. El terme és drenat per diversos torrents que formen la capçalera de la riera de Mediona, o riu de Bitlles. Hi abunden les pinedes de pi blanc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, on predomina el conreu de la vinya, també hi ha ametllers i cereals; complementada per la ramaderia i l’avicultura. Entre les activitats industrials cal destacar la tèxtil (fabricació de teixits de cotó). Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig, que ha frenat el descens demogràfic dels darrers decennis. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El cap municipal és el poble de Sant Joan de Mediona. El municipi conserva part de l’antic castell de Mediona; al costat hi ha l’església i santuari de Santa Maria.

El terme comprèn també, entre altres nuclis, el poble de Sant Pere Sacarrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques