Arxiu d'etiquetes: Valls (nascuts a)

Eixamús, Arnau d’

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 1361)

XXXIV Abat perpetu de Poblet (1348-61). De família noble.

Ja en 1334, havent acompanyat l’abat Ponç de Copons a la coronació del papa Benet XII, es féu remarcar d’aquest pel seu talent. El pontífex el recomanà especialment a l’abat.

Fou elegit per a l’abadiat el 1348, després de la mort consecutiva, víctimes de la pesta, dels abats anteriors Copons i Bernat de Palau, el darrer dels quals només governà vuit dies. Hagué d’esmerçar-se inicialment a refer el monestir dels terribles efectes de l’epidèmia. Bastant més de mitja comunitat hi havia trobat la mort.

El 1350 assistí a les Corts de Perpinyà, on fou decidit el canvi de cronologia de l’Encarnació per la de la Nativitat de Jesús. Aleshores batejà l’infant Joan (el futur Joan I el Caçador), fill de Pere III el Cerimoniós.

Mostrà gran energia en qüestions de règim interior. Assolí un alt nivell en la disciplina dels seus subordinats.

Durant el seu temps, en estret contacte amb el rei Pere, s’ocupà de fer avançar les obres dels sepulcres reials. Foren construïdes les arcades del suport del conjunt.

Fou succeït per Guillem d’Agulló.

Domenge, Pere

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Militar. Manava, amb el grau de capità, el contingent de voluntaris vallencs que acudiren a la defensa de Tarragona contra les naus castellanes que, després d’haver estat rebutjades de Barcelona, es retiraven tot fent depredacions a la costa catalana (1359).

Domènech, Gregori

Deixa un comentari

(Valls ?, Alt Camp, segle XIX – Tarragona, després 1876)

Periodista i polític liberal.

Comandà a Valls el batalló de voluntaris dits nacionals. Escriví en castellà una memòria ressenyant aquesta experiència.

A Tarragona publicà una revista titulada “El Abuelo”.

Costas i Jové, Francesc

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 1891 – 1988)

Escriptor. Ha col·laborat a “La Nova Revista” i d’altres publicacions.

És autor de les monografies Els castells (1933), Consideracions sobre la novel·la catalana (1933), El novelista Narciso Oller (1946), Perfil literari de Joaquim Ruyra i Oms (1956) i Narcís Oller i la seva obra (1957).

Caylà i Grau, Tomàs

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 2 febrer 1895 – 14 agost 1936)

Polític i escriptor. Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya.

Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista.

Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra civil.

Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” (1919-36).

Català i Roca, Pere

3 Respostes

(Valls, Alt Camp, 8 desembre 1923 – Barcelona, 10 febrer 2009)

Fotògraf i escriptor. Germà de Francesc. Anà a residir a Barcelona, on es formà amb el seu pare Pere Català i Pic. Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954.

Ha estudiat els castells catalans, sobre els quals ha reunit una important documentació fotogràfica, i els castellers, i ha promogut les relacions culturals amb l’Alguer.

Ha publicat Invitació a l’Alguer actual (1957) i diversos texts en l’obra col·lectiva Els castells catalans (1966).

Castells i Roca, Eduard

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 12 desembre 1898 – París, França, 18 gener 1976)

Pintor. Deixeble d’Ignasi Mallol. Es presentà, el 1941, a Barcelona, i concorregué al Primer i al Segon Saló d’Octubre (1948 i 1949).

Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada. El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella.

Ha conreat també la pintura rural (església de Sant Joan, de Valls).

Castells i Oller, Indaleci

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 28 març 1864 – 4 setembre 1930)

Historiador i literat. Fundà els setmanaris “La Actualidad”, després “El Distrito”, i, el 1905, “La Crónica de Valls”, on a vegades signava Patrici de Valls o March Pons, i aclarí errors històrics, especialment sobre les Esquadres de Catalunya.

Fou diputat provincial i alcalde (1906-09) de Valls.

Fou cronista, arxiver i bibliotecari municipal des del 1918.

Caselles, Jaume de

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 8 octubre 1690 – Toledo, Castella, 27 abril 1764)

Músic. Mestre de capella de Granollers (1714), de Santa Maria del Mar de Barcelona (1715), i de la catedral de Toledo (1736-62).

El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación, d’Antoni Soler (Madrid 1762). Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona.

Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar (Betulia libertada, 1726; La igual justicia de Dios, 1729; Vencer matando y muriendo, 1731), nadales, misses, motets, salms i tonos.

La seva escriptura polifònica és sòbria, bé que molt rica en l’aspecte harmònic.

Casas-Mercader, Ferran

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 1908 – 1988)

Poeta i jurista. De molt jove començà a publicar col·laboracions a diversos periòdics, entre ells “El Matí” i “La Publicitat”. Fundà i dirigí la revista vallenca “El Temps”.

Publicà un llibre de caràcter mig jurídic mig literari titulat Entre la vida y la ley (1955). Publicà el seu llibre jovenívol Valls-Documental (1931) i el de poesies El pont de fang (1963).

Després la seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota (1957), Sonets d’Itàlia (1959) i Pont i crepuscle (1966) cap a un cert realisme a Nuri (1967).

Ha publicat el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas (1948).