(Valls, Alt Camp, 12 febrer 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 juny 1962)
Mestre, advocat i polític. Director del setmanari, i el 1931 diari, “Tarragona Federal”.
Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona (1932).
El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on col·laborà a “La Nostra Revista” i a “Pont Blau”.
(Valls, Alt Camp, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Escriptor i metge. Destacà per la seva erudició.
Escriví en vers sobre qüestions de la seva professió. Defensà el remei conegut per triaca magna.
(Valls, Alt Camp, 3 març 1878 – Barcelona, 1962)
Músic. Deixeble de Matthieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, amplià estudis a Brussel·les.
Compongué música de cambra i l’obra lírica en tres actes Gent del camp (1931).
(Valls, Alt Camp, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 1361)
XXXIV Abat perpetu de Poblet (1348-61). De família noble.
Ja en 1334, havent acompanyat l’abat Ponç de Copons a la coronació del papa Benet XII, es féu remarcar d’aquest pel seu talent. El pontífex el recomanà especialment a l’abat.
Fou elegit per a l’abadiat el 1348, després de la mort consecutiva, víctimes de la pesta, dels abats anteriors Copons i Bernat de Palau, el darrer dels quals només governà vuit dies. Hagué d’esmerçar-se inicialment a refer el monestir dels terribles efectes de l’epidèmia. Bastant més de mitja comunitat hi havia trobat la mort.
El 1350 assistí a les Corts de Perpinyà, on fou decidit el canvi de cronologia de l’Encarnació per la de la Nativitat de Jesús. Aleshores batejà l’infant Joan (el futur Joan I el Caçador), fill de Pere III el Cerimoniós.
Mostrà gran energia en qüestions de règim interior. Assolí un alt nivell en la disciplina dels seus subordinats.
Durant el seu temps, en estret contacte amb el rei Pere, s’ocupà de fer avançar les obres dels sepulcres reials. Foren construïdes les arcades del suport del conjunt.
Fou succeït per Guillem d’Agulló.
(Valls, Alt Camp, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Militar. Manava, amb el grau de capità, el contingent de voluntaris vallencs que acudiren a la defensa de Tarragona contra les naus castellanes que, després d’haver estat rebutjades de Barcelona, es retiraven tot fent depredacions a la costa catalana (1359).
(Valls ?, Alt Camp, segle XIX – Tarragona, després 1876)
Periodista i polític liberal.
Comandà a Valls el batalló de voluntaris dits nacionals. Escriví en castellà una memòria ressenyant aquesta experiència.
A Tarragona publicà una revista titulada “El Abuelo”.
(Valls, Alt Camp, 1891 – 1988)
Escriptor. Ha col·laborat a “La Nova Revista” i d’altres publicacions.
És autor de les monografies Els castells (1933), Consideracions sobre la novel·la catalana (1933), El novelista Narciso Oller (1946), Perfil literari de Joaquim Ruyra i Oms (1956) i Narcís Oller i la seva obra (1957).
(Valls, Alt Camp, 2 febrer 1895 – 14 agost 1936)
Polític i escriptor. Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya.
Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista.
Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra civil.
Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” (1919-36).
(Valls, Alt Camp, 8 desembre 1923 – Barcelona, 10 febrer 2009)
Fotògraf i escriptor. Germà de Francesc. Anà a residir a Barcelona, on es formà amb el seu pare Pere Català i Pic. Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954.
Ha estudiat els castells catalans, sobre els quals ha reunit una important documentació fotogràfica, i els castellers, i ha promogut les relacions culturals amb l’Alguer.
Ha publicat Invitació a l’Alguer actual (1957) i diversos texts en l’obra col·lectiva Els castells catalans (1966).
(Valls, Alt Camp, 12 desembre 1898 – París, França, 18 gener 1976)
Pintor. Deixeble d’Ignasi Mallol. Es presentà, el 1941, a Barcelona, i concorregué al Primer i al Segon Saló d’Octubre (1948 i 1949).
Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada. El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella.
Ha conreat també la pintura rural (església de Sant Joan, de Valls).
Dades dels Països Catalans 