Arxiu d'etiquetes: Vallès Oriental

Gallecs

3 Respostes

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental)

Poble, al nord de la vila, vora el límit amb els termes de Palau-solità (dins el qual, un veïnat pròxim duu el nom de Gallecs) i de Montcada i Reixac (enclavament de l’Estany de Gallecs).

L’església parroquial (Santa Maria de Gallecs) és romànica (segle XII).

Durant la dècada de 1970, hom projectà de construir en aquest indret una ciutat de nova planta (Santa Maria de Gallecs), però tot i haver-se iniciat el procés d’expropiació de terrenys, el projecte resta paralitzat.

Fuirosos

1 Resposta

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Poble (180 m alt), al massís del Montnegre, a l’esquerra de la riera de Fuirosos, afluent, per la dreta, de la Tordera, davant l’estació de Breda.

L’església parroquial (Sant Roc) és d’origen romànic, però és molt refeta. Al segle XIX, i fins al primer quart del segle XX, formà part del municipi de Montnegre.

Fou, el -Vallès Oriental-

1 Resposta

(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental)

(ort trad: Alfou)  Poble, a la dreta del torrent de Fou, afluent de la riera de Mogent per la dreta.

El centre és l’església parroquial de Sant Julià del Fou, obra del 1142, engrandida al segle XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica. El lloc és esmentat ja el 941.

Vora l’església ha estat construïda modernament una urbanització.

Fluvià, torre de

5 Respostes

(Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental)

(o casa de Sant Cebrià)  Casa aloera, dita modernament castell de Fluvià, al peu del vessant sud-oriental del Montseny.

Pertanyia a l’antic terme del castell de Montclús, i en depenia la quadra de Campins.

Actualment és utilitzada com a casa de colònies.

Figaró, el

9 Respostes

(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)

Poble i cap del municipi, situat al marge esquerra del Congost, aigua amunt de la Garriga.

Té el seu origen en l’hostal del Figaró, establert abans del 1399, sobre el camí ral de Barcelona a Vic i la Cerdanya, sobre l’antiga via romana.

Des del començament del segle XX tingué un increment notable de població, gràcies a l’estiueig. Té estació del ferrocarril de Barcelona a la Tor de Querol.

El lloc pertangué al terme del castell de Montmany.

Farell, el -personatge-

Deixa un comentari

(Osona i Vallès)

Personatge d’una llegenda popular, conegut també com el Fort Farell.

Representa un home honrat i valent, cepat i gros, que duia per bastó un tronc de pi, amb el qual féu el curs del Besòs. Per calmar la set, posant un peu a Tagamanent i l’altre al puig Fred (al pla de la Garga), s’ajupia a beure aigua del Congost, a l’indret del Figaró.

Amb una sola mà aixecava els bous i l’arada amb què llauraven i, fent alçaprem, tombava una muntanya.

Far, castell del

2 Respostes

(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)

(o Castellvell del Far, o de Llinars) Antic castell (401 m alt), a l’est del coll de can Bordoi, que ha estat recentment excavat: n’ha aparegut l’estructura i abundant material arqueològic.

Esmentat ja el 1023, el 1041 el posseïa Gombau de Besora pels comtes de Barcelona. Passà als vescomtes de Barcelona (1070-1111), als Vastellvell, als Bell-lloc i a Ramon de Cabrera, i al començament del segle XIV, als Corbera, que hi edificaren la capella de Santa Maria (1336) i s’hi establiren.

S’ensorrà a causa d’un terratrèmol el 1448.

Fai, priorat del

9 Respostes

(Bigues i Riells, Vallès Oriental)

Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai). És un centre de gran atracció excursionista a causa de la bellesa natural del paisatge (salt del Fai, cascades del riu Rossinyol i coves amb llacs subterranis, estalactites i estalagmites).

El monestir fou fundat pel noble Gombau de Besora, entre els anys 997 i 1006.

L’església de Sant Miquel consta d’una sala espaiosa construïda sota la roca viva, amb un portal romànic; no es conserven els antics altars i retaules gòtics que l’exornaven. La casa del prior ha estat convertida en hostal.

La comunitat benedictina va arribar a tenir fins a sis monjos, i desaparegué el 1567.

Amb la desamortització de Mendizábal (1835-36), la propietat de Sant Miquel passà a mans particulars.

Fai, el -salt d’aigua-

4 Respostes

(Bigues i Riells, Vallès Oriental)

Sallent, el més espectacular de la conca del Besòs, a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells i de Sant Miquel.

La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les coves calcàries del Tries són foradades per l’aigua.

La seva altitud ateny els 765 m, amb un desnivell de 200 m. És aprofitat per una petita central hidroelèctrica.

S’hi troba el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai i és un centre d’interès turístic.

Doma, la

2 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental)

Veïnat i antiga església parroquial (Sant Esteve), a l’esquerra del Congost, davant el poble, en un coster.

Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge del monestir de l’Estany. Era regida per dos domers: el major i el menor. A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor (després fou regida per un vicari) i centrà el cementiri parroquial.

L’edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans; fou reformat els segles XV i XVI en estil gòtic. Es destaca el retaule major de Sant Esteve, notable obra pintada del taller de Vergós (fi del segle XV), imitació del de Granollers, i el retaule esculpit renaixentista del Roser.