(València, 1876 – 1933)
Polític. Fill de Facund Burriel i Guillem.
Milità en els partits conservadors de Silvela, Maura i Sánchez Guerra, i representà la província de València al senat.
Fou president de Lo Rat Penat (1927-28).
(València, segle XVI – 1579)
Teòleg augustinià. Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València. Fou provincial de l’orde a la corona catalano-aragonesa (1548).
Assistí (1562) a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562.
El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya (1563) amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis, i també a Lovaina (1567) i a París.
(València, 1733 – 30 maig 1803)
Escultor. Era deixeble de Josep Vergara. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. També practicà la pintura.
De la seva producció destaca el Sant Mateu d’una capella de la seu de València.
Era germà seu: Manuel Bru i Pérez (València, 1736 – 1802) Gravador. És autor d’obres remarcables. Ocupà diversos càrrecs a l’Acadèmia de Sant Carles.
(València, 1933 – )
Pintor i il·lustrador. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
El 1957 abandonà l’art figuratiu acadèmic per tal d’iniciar un període de recerca experimental. Cerca la dissociació del grafisme i la taca dins les possibilitats intrínseques dels materials.
L’any 1980 va anar a viure als EUA, on ha treballat en agències de publicitat, i per a revistes i diaris.
(València, 1832 – 29 novembre 1894)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, és destacà com a retratista. Fou un dels pintors més productius de l’època.
Obres significatives són Sant Vicenç -còpia d’un quadre de Francesc Ribalta– i els retrats del general Prim, d’Amadeu de Savoia i d’Alfons XII de Borbó. A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 exposà L’orfe.
Als darrers anys va pintar escenes taurines, entre les quals destaca En pleno siglo XIX.
(València, vers 1735 – 31 maig 1791)
Jurista. Assessor del reial patrimoni, generalitats i amortització i oïdor de l’audiència.
És autor d’un llibre encara molt important per a l’historiador actual, Tratado de les derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General (1784-86), i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas (1851).
(València, 1872 – 8 març 1947)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Destacà com a retratista.
(València, 12 febrer 1843 – 1924)
Metge i naturalista. Tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València. Hi fou també catedràtic d’història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43.000 peces i publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia (1873).
També fou, pràcticament, l’iniciador a la península ibèrica dels estudis d’herpetologia, especialitat sobre la qual publicà Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des iles Baléares (1878, publicat en castellà el 1879 i corregit i ampliat el 1881).
(València, 3 desembre 1745 – 1837)
Erudit i jurista. Pertanyent a una antiga família d’advocats de València. Fou catedràtic de dret a la Universitat de València i diputat a les Corts de Cadis (1810-13), on defensà de forma moderada la restauració dels furs valencians i la subsistència del Tribunal de les Aigües. Va ésser també oïdor de l’Audiència valenciana durant les etapes absolutistes del govern de Ferran VII de Borbó. Durant el Trienni Constitucional hagué de fugir de València.
Escriví diverses obres, entre les quals cal esmentar Fidelidad de la Ciudad y Reyno de Valencia en tiempos de las guerras civiles que empezaron en el año 1705 (1810), Discurso sobre la Constitución que dió al Reino de Valencia su invicto conquistador (1810) i Tratado de la distribución de las aguas del río Turia y del Tribunal de los Acequieros de la Huerta de Valencia (1828).
Amic personal de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Bayer, és possiblement l’últim representant de la gran generació il·lustrada valenciana. La seva magnífica biblioteca és conservada a la Biblioteca de la Universitat de València. Al final de la seva vida fou arxiver de l’Arxiu del Regne de València.
(València, 1472 – Roma, Itàlia, 4 octubre 1511)
Cardenal. Germà de Joan, també cardenal, el qual succeí en l’arquebisbat de València (1500-11) i com a cardenal (1500). Havia estat membre de l’orde militar de Sant Joan i abat comendatari del monestir cistercenc de Valldigna.
Entrà a Roma el 1501. Davant la reacció antiborgiana de Juli II, es retirà a Nàpols, ja dominada per Ferran II el Catòlic.
Dades dels Països Catalans 