Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Genovès i Amorós, Vicent

1 Resposta

(València, 1909 – 1988)

Historiador. Formà part d’Acció Cultural Valenciana i col·laborà a “Acció”, “Mirador”, “El Matí”, etc. Doctorat el 1940, fou catedràtic d’institut. Especialitzat en la investigació de la història moderna i contemporània del País Valencià.

Ha publicat Estancia en Valencia del rey don José I (1929), Repertori dels gravats de P.P. Moles (1931), El valencià Jaume Rasquín, governador del Plata al segle XVI (1930), Problemes metodològics de la historiografia valenciana (1939), Antología de Aparici y Guijarro (1940), San Vicente Ferrer en la política de su tiempo (1943), València i el mariscal Suchet (1953), València contra Napoleó (1967) i La junta superior gubernativa del Reino de Valencia en 1823.

Fou membre del Centre de Cultura Valenciana (1932).

Genovès, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1765 – Filipines, 1827)

Religiós dominicà. Destacà com a predicador. Alguns dels seus sermons foren publicats.

Morí a les Filipines, on fou bisbe de Cebú des del 1825.

Gelida, Joan

Deixa un comentari

(València, vers 1489 – Bordeus, França, 1551)

Humanista. Estudia a València i es doctorà en arts (1524), a París, on fou professor de filosofia.

El 1527 hi publicà De quinque universabilis, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els moviments renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà amb els valencians emigrats a París.

Renuncià ensenyar a les universitats de València i de Coimbra i ingressà, a París, al col·legi del cardenal Lemoine i, posteriorment, al de Guiena (Bordeus), del qual esdevingué principal (1547). Lluís Vives el considerà com un altre Aristòtil.

Pòstumament li foren publicades (1571) les seves cartes llatines a La Rochelle, precedides d’una biografia seva.

Gelabert, Pere Vicent

Deixa un comentari

(València, 1757 – 1825)

Economista. Estudià a França i viatjà per Holanda, Anglaterra i Itàlia. Intentà de construir un port mercantil a Cullera (1784), segons un projecte del marquès de la Romana.

Fou sots-director de la Caixa d’Amortització (1798), comptador del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes i director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de Albacete.

El 1797 féu el Memoria sobre la desecación de la laguna del cabo de Oropesa, que presentà a Godoy. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, hi presentà diverses memòries.

Altres obres són: Cartas político-económicas subscritas por D. J.A. Talens escritas en el año 1810 y presentadas a las Cortes en 1811 (1813) i Memoria sobre los principios e importantes objetos de una contribución directa (1813).

Gayano i Lluch, Rafael

Deixa un comentari

(València, 20 juliol 1890 – 25 febrer 1954)

Escriptor. Publicà cent set obres teatrals, la majoria en català: De més verdes se’n maduren (1906), La glòria del poble (1926), Noblesa de raça (1927), Els reixos dels pobres (1927), S’hem salvat (1927), etc.

Fundà els setmanaris “La Veu del Poble”, “El Motiló” (1912) i “Teatro Valencià” (1925). Aplegà una valuosa col·lecció de fulls solts i de literatura popular valenciana.

Publicà el llibre de poemes Brots de la terra (1928), un recull d’Els furs de València (1929) i obres de folklore i costums de la ciutat de València.

Gavaldà, Francesc

1 Resposta

(València, 1618 – 1686)

Eclesiàstic i escriptor. Dominicà (1633), fou professor de teologia, teòleg, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura i prior del convent de València (1666).

Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València (1651), una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos (1651) i una Vida de sant Vicent Ferrer (1668).

Gasset, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 1541 – Manila, Filipines, 1607)

Frare dominicà. Fou deixeble de Lluís Bertran, del qual seria successor com a mestre de novicis.

Des del 1596 era a les Filipines. Fou prior del convent de Manila.

És autor d’una Carta al maestro fray Vicente Justiniano Antist sobre el estado de la religión cristiana en las partes orientales (1602).

Gascó i Massot, Vicent

1 Resposta

(València, 11 març 1734 – 6 juliol 1802)

Arquitecte i enginyer. Després de doctorar-se en filosofia, estudià arquitectura. Fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura de València. Membre de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles, de la qual fou director de 1776 al 1779.

El 1765 realitzà la reforma decorativa de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. També és autor de la capella del Carme (vers 1780), de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Albera, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera.

Traçà el camí del Grau de València (1788) i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera. Col·laborà en la restauració de la seu de Sogorb.

Gascó i Contell, Emili

Deixa un comentari

(València, 1898 – 1974)

Escriptor i periodista. Des del 1923 residí a França molts anys. Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs.

En francès i en castellà publicà poemes, biografies, assaigs literaris i obres de divulgació artística. En català fou autor del volum poètic Interiors (Montpeller, 1946).

Fou professor de diverses universitats europees i americanes.

Garrigues i Cotanda, Empar

Deixa un comentari

(València, 1903 – 1945)

Clavecinista. Estudià al Conservatori de València (1918). Amplià els estudis amb Josep Iturbi i Leopold Querol. Durant els anys 1930-35 fou pensionada per l’ajuntament de València i pel govern de la República per ampliar estudis a l’estranger.

En 1929-34 estudià a París a l’escola de la clavecinista Wanda Landowska, amb la qual actuà a la Sala Pleyel el 1932. Donà recitals a moltes ciutats d’Europa, especialment a París i a Ginebra.

El 1942 guanyà una càtedra de piano al Conservatori de València.