(València, 21 juny 1848 – 20 setembre 1930)
Escultor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València (d’on fou acadèmic), deixeble d’Anton Esteve i de Molinelli, i conreà sobretot la temàtica religiosa.
Rebé diversos premis per les seves obres, algunes de les quals desaparegueren el 1936, cal citar els bronzes del papa Calixt III i del pintor Josep de Ribera.
Fou escultor del Museu Anatòmic de la facultat de medicina de València.
(València, segle XVII – Madrid, 1742)
Doctor en medicina. Estudià a la Universitat de València, on ensenyà anatomia. Exercí a l’Hospital Reial i en el de la Passió.
Fou metge de cambra de Felip V de Borbó (1736) i examinador del Reial Protomedicat de Castella. Dirigí, a Madrid, la construcció del teatre anatòmic. Era membre de l’Acadèmia Medico-quirúrgica.
És autor de diverses obres professionals, com l’Escrutinio físico-médico-anatómico… (1729) i d’un Examen medicum… (1736).
(València, 1850 – 1925)
Periodista. Començà la seva carrera en ésser fundada “La Correspondencia de Valencia” (1883), on fou redactor.
Fundà una Associació Protectora de Nens (1893), i des del 1880 fou professor de l’Institut de València.
Destacà pels seus reportatges d’actualitat, i escriví sobre qüestions socials i problemes d’urbanització i d’higiene de València.
(València, 23 juny 1925 – 31 agost 1957)
Pintor. Un dels principals renovadors de l’art pictòric a València. Mitjançant beques, estudià a Roma, París i Londres.
És autor de pintures murals molt notables, com les que decoren l’Ateneu Mercantil de València (1953).
La seva obra, que es mou dins els corrents expressionista, abstracte i neofiguratiu, ha estat exposada a Londres, Tànger, Ginebra, etc.
A ell es deu la fundació del grup Parpalló.
(València, 1787 – 1843)
Escultor. Fill de Josep Gil. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València (1829).
És autor de notables baixos relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando de Madrid; un dels millors és al Museu de València.
(València, 1878 – 1937)
Erudit. Fou arxiver a Tarragona i a València i secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on dirigí la revista “Archivo de Arte Valenciano”.
Col·laborà assíduament al “Diario de Valencia” i publicà treballs sobre la inquisició i sobre qüestions artístiques i literàries, com El cervantismo en Valencia (1924).
Francesc Gil (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606) Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.
Joan Tomàs Gil (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII) Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.
Joaquim Gil (València, 1767 – després 1827) Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).
Josep Gil (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828) Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.
Pere Gil (País Valencià, segle XVI) Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.
(València, 1577 – 1654)
Metge. Fou professor d’aforismes a la Universitat de València, i publicà Aforismos y pronósticos.
Felip IV de Catalunya el nomenà metge de cambra, però no arribà mai a traslladar-se a la cort.
Escriví Relación y discurso de la esencia, preservación y curación de las enfermedades pestilentes que hubo en la muy noble y leal ciudad de Valencia en 1647.
(València, 26 març 1846 – 21 febrer 1926)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Escriví poesia en català i en castellà. Els seus millors poemes són els de caràcter humorístic.
(València, 31 maig 1930 – Madrid, 15 maig 2020)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. El 1950 ja guanyà una medalla d’or a l’Exposició d’Art Universitari de València. Fou membre del grup Parpalló (1956). El 1957 anà a França, Holanda i Bèlgica.
Després d’una etapa informalista, evolucionà cap a un figurativisme crític, amb el tractament de multituds enfront de forces hostils. Emprà tècniques mixtes, influïdes pel llenguatge televisiu.
La seva exposició a la Marlborough de Londres (1966) fou un pas important vers el seu reconeixement internacional. Hi ha obres seves en museus del món sencer, com el Guggenheim de Nova York o el d’Art Abstracte de Conca.
El 1984 obtingué el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.
Dades dels Països Catalans 