(València, 1887 – 12 juny 1935)
Enginyer industrial i impressor. Fill de Frederic Domènech i Cervera, al qual succeí al capdavant de l’empresa tipogràfica on s’editava el diari “Las Provincias”.
Domènech i Muñoz, Frederic
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)
Domènech i Cervera, Frederic
(València, 1853 – 1924)
Industrial impressor. Fill de Josep Domènech i Taberner, continuà la publicació del diari “Las Provincias”.
A la seva impremta s’imprimiren gran part de les obres bàsiques de la cultura valenciana de la segona meitat del segle XIX i del començament del XX. En el diari “Las Provincias” mantingué una línia conservadora i regionalista.
Fou succeït en la direcció de l’empresa, pel seu fill Frederic Domènech i Muñoz.
Domènec i Passanant, Joan Jeroni
(València, 1516 – 1592)
Jesuïta. Estudià filosofia i teologia a París. Ordenat, rebé una canongia a València, i el 1539 ingressà, a Itàlia, a la Companyia de Jesús, i perfeccionà els estudis a Roma. Tingué cura dels estudiants de Castella i de Catalunya-Aragó a París.
Nomenat provincial de Sicília, fundà els primers col·legis de l’orde a Messina i a Palerm. El 1544 fundà, amb la seva herència, el col·legi de Sant Pau a València -el primer de l’orde a la península-.
Tingué una gran influència espiritual a València i Mallorca (aconseguí l’ingrés a la Companyia de Jeroni Nadal el 1545).
Escriví un Cathechismus in toto Siciliae Regno auctoritate Proregis usurpatus (1547).
Díez de Rivera i de Valeriola, Ildefons
(València, 7 novembre 1816 – Segòvia, Castella, 9 octubre 1877)
Polític. Fill d’Ildefonso Díez de Rivera. Quart comte d’Almodóvar (gran d’Espanya des del 1875).
Fou diputat a les corts per València i per Madrid, i senador. Alcalde de València (1857-59 i 1875-76).
El 1874 cooperà a la restauració borbònica (Alfons XII de Borbó).
Díaz i Donderis, Filibert Abelard
(València, 1838 – Madrid, 6 juny 1923)
Periodista i polític conservador. Fundà i dirgí “El Eco del Turia”, que esdevingué diari amb el títol “El Eco de Valencia”, i dirigí (1863) “El Valenciano”.
Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Illes Balears, Alacant, Granada i la Corunya.
Publicà una Guía de Valencia.
Dassió i Albats, Tomàs
(València, 1527 – 1585)
(o d’Assió) Bisbe d’Oriola (1578-85). Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya; bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes.
Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València (1573), on exercí de vicari general. Fou rector i vice-canceller de la universitat de València. Assistí al Concili de Trento. A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya.
Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena (de la qual Oriola s’havia separat el 1566) i amb el capítol de la seva pròpia catedral.
Representant de l’esperit contrareformista, protegí els jesuïtes.
Danvila i Collado, Manuel
(València, 31 desembre 1830 – Màlaga, Andalusia, 21 febrer 1906)
Jurista, polític i historiador. Germà de Francesc. Es doctorà en dret (1859); milità en el partit moderat fins a la Revolució del 1868.
Sota la Restauració fou diputat en diverses legislatures com a membre del partit conservador per Gandia, Xiva de Bunyol i Llíria. Ocupà el ministeri de la governació durant el breu govern de Cánovas del Castillo el 1892, esdevingué senador el 1893, i el 1896 fou nomenat president del Tribunal Contenciós Administratiu, i posteriorment senador vitalici.
Membre de la Real Academia de la Historia des del 1884, fou autor de gran nombre d’obres jurídiques i històriques, entre les quals destaquen: La Germanía de Valencia (1884), El poder civil en España (1885), Historia crítica y documentada de las Comunidades de Castilla, en 6 volums (1897-1900), i Estudio e investigaciones histórico-críticas acerca de las Cortes y Parlamentos del antiguo Reino de Valencia (1905-06).
Danvila i Collado, Francesc
(València, 29 gener 1829 – Madrid, 18 juny 1898)
Escriptor. Germà de Manuel. Fundà i animà les revistes “El Iris” (1848) i “La Cartera” (1849), i fou redactor literari del diari “El Valenciano”.
Escriví diverses obres teatrals i, sempre en castellà, publicà algunes novel·les històriques (La hija del Rabbí, El tesoro de Montealegre) basades en temes locals.
Danvila i Villarrasa, Bernat Joaquim
(València, segle XVIII – Madrid, 1782)
Economista i jurista. Doctor en dret civil i en canònic.
Fou professor de grec a la Universitat de València i catedràtic de filosofia moral i dret públic del Seminario de Nobles de Madrid, on fou elegit membre de l’Academia de la Historia.
És autor d’unes Lecciones de economía civil o del comercio (Madrid 1779), en què feia conèixer les doctrines econòmiques de Condillac, de Hume i de Cantillon.
Cuevas i Cardona, Agapit
(València, vers 1861 – Madrid, 24 març 1904)
Actor. Conreà el teatre en llengua castellana, amb veritable èxit, a l’estat espanyol, l’Argentina i l’Uruguai.
Dades dels Països Catalans 