Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Higón i Rossell, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1898 – Oviedo, Astúries, 1934)

Periodista. Utilitzà generalment el pseudònim de Luis de Sirval. Fou redactor dels diaris “La Voz de Valencia” (1916-17), “El Noticiero Universal” i “El Diluvio” de Barcelona, i, des del 1920, de “La Libertad” de Madrid.

Durant la Segona República organitzà una agència de col·laboracions periodístiques per a la premsa d’esquerra. Publicà el recull d’articles Huellas de los constituyentes (1933), amb pròleg de Gabriel Alomar.

Fou assassinat en una comissaria durant la repressió de la revolta d’octubre de 1934. En morir hom creà un Comité Luis de Sirval, el qual, entre altres activitats, publicà un recull d’escrits d’homenatge (¡Acusamos! El asesinato de Luis de Sirval, 1935).

Hernández i Mompó, Manuel

2 Respostes

(València, 10 octubre 1927 – Madrid, 25 gener 1992)

“Mompó“  Pintor. Format a València, París (1951), Itàlia (1954) i Holanda (1956).

La seva obra ha evolucionat des d’un figurativisme inicial, mitjançant la simplificació d’elements, fins a aconseguir una abstracció lluminosa, carregada de lirisme.

Participà en exposicions individuals i col·lectives arreu del món. Va obtenir el premi Unesco a la Biennal de Venècia de 1968.

Hernández i Couquet, Vicent Lluís

Deixa un comentari

(València, 1837 – Sevilla, Andalusia, 9 setembre 1868)

Escultor. Després d’estudiar a l’Acadèmia de Sant Carles de València fou professor de la de Santa Isabel de Sevilla (1854) i formà part de la comissió de monuments històrics i artístics d’aquesta província.

Dirigí la restauració de la façana plateresca de l’ajuntament de Sevilla (1858) i esculpí tres estàtues al·legòriques per a la façana del Teatre Principal de València.

Hernández i Casajuana, Faust

2 Respostes

(València, 13 novembre 1888 – 29 juliol 1972)

Dramaturg i poeta. Un dels fundadors de “Nostra Novel·la” (1930).

Destacat autor de sainets, va ésser redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” (1914-19), on va publicar narracions breus.

Herèdia, Pere Alfons

Deixa un comentari

(València, segle XVI – Oriola, Baix Segura, 1630)

Frare dominicà. Fou deixeble de sant Lluís Bertran, al qual assistí durant els seus darrers temps. Sobresortí com a orador sagrat.

Fou nomenat predicador de la cort espanyola. Ocupà alts càrrecs a les institucions del seu orde.

Guix i Lozano, Joan

1 Resposta

(València, 1832 – 11 octubre 1904)

Impressor. Edità el setmanari satíric “El Tio Nelo” (1862). Entre les obres d’autors valencians que publicà destaquen les d’Eduard Escalante.

Fundà, amb el seu gendre, F. Peris i Mencheta, “La Correspondencia Valenciana”.

Guimerà, Felip

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1617)

Eclesiàstic i historiador. Mercenari, fou mestre general de l’orde en els anys 1609-17. Intervingué en l’expulsió dels moriscs de València l’any 1610.

Consagrat bisbe de Jaca (1616), morí abans de prendre possessió de la diòcesi.

Com a historiador escriví Historia de la orden de la Merced (1591) i Vida y muerte de Pedro Nolasco (1610).

Guillot i Almonacid, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1842 – ? , segle XIX)

Periodista i polític. Propugnador de la Renaixença a València.

Publicà els setmanaris festius, en català i castellà, “El Gall” (1868) i “La Bomba” (1870-73), i el diari “Carracuca” (1877).

Col·laborà en altres publicacions, com “Valencia Ilustrada” (1877) i “El Bou Solt” (1877).

Guilló -pintors-

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors, iniciada per Agustí Guilló (País Valencià, segle XVII)  Pintor. Treballà en la decoració mural de la capella del Sant Crist de la Llum, al convent de Sant Domènec de València. Fou el pare de:

  • Eugeni Guilló  (València, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Junt amb el seu germà Vicent decorà la nau de l’església dels Sants Joans de València, la volta de la qual fou pintada per Palomino.
  • Florenci Guilló  (País Valencià, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Hom li atribueix les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, carmelitans descalços i de Sant Josep de València.
  • Vicent Guilló  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1660 – València, 1698)  Pintor. Fou el membre més destacat d’aquesta família de pintors. També fou gravador. Obres seves són: L’Adoració dels Reis (1690), a l’hospital de Santa Tecla de Tarragona, i un gravat que reprodueix el Jesucrist ressuscitat de Claudio Coello. Amb la col·laboració del seu germà Eugeni decorà la nau de l’església dels Sants Joans de València.

Guillem i Marco, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1853 – 1913)

Metge. Destacà pels seus estudis sobre botànica.

Fou jardiner major del Jardí Botànic de València (1892).