(València, 1914 – 28 desembre 1981)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres.
A part edicions crítiques publicà Los límites del Modernismo, El cancionero antequerano (en col·laboració amb Dámaso Alonso) i Eduardo Escalante. El hombre y la obra (1967).
(València, 1825 – 1895)
Polític conservador. Cursà estudis de dret a la Universitat de València i, llicenciat, col·laborà amb el marquès del Campo en el traçat dels primers ferrocarrils valencians.
Fou membre de diverses entitats públiques valencianes (Societat d’Amics del País, Ateneu Literari, Acadèmia de Sant Carles) i diputat a corts (1865).
(València, segle XVI – Chiapas, Mèxic, 1557)
Religiós dominicà. Professà a Sant Esteve de Salamanca (1537), d’on partí amb el grup reclutat per Bartolomé de las Casas (1544) cap a l’Amèrica Central.
Fou prior del convent de Chiapas i promotor de la presència dominica.
S’oposà als colons espanyols i defensà els drets dels indis.
(València, vers 1850 – 8 setembre 1926)
Arquitecte. L’any 1872 rebé el títol professional a l’escola de San Fernando de Madrid. Va ésser arquitecte de la diòcesi de València i, més tard, arquitecte major de la ciutat.
El conjunt de la seva obra (església de Moixent, torre d’Ontinyent, cúpula de la col·legiata de Xàtiva, etc) se situa dins el corrent romàntic propi de l’època.
(València, 1643 – Sogorb, Alt Palància, 1707)
Eclesiàstic. Bisbe de Sogorb (1692-1707). Sacerdot de l’Oratori, doctorat en dret civil i en dret canònic i catedràtic de la Universitat de València.
Fou nomenat bisbe titular d’Heliòpolis i auxiliar de València (1686).
A Sogorb reparà el palau episcopal, dirigí la canongia de penitència, fundà el seminari i un mont de pietat.
(València, 1568 – 1641)
Poeta. Fou governador de València (1621) i ocupà dues vegades el càrrec de lloctinent del Regne de València. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns.
Conreà la poesia en castellà. Excel·lí com a mecenes de l’activitat literària.
Hom l’identificà, erròniament, amb l’autor dramàtic conegut amb el nom de Ricardo del Turia.
(València, abans 1783 – 1818)
Pintora. Excel·lí en les obres al pastell.
Fou nomenada acadèmica de mèrit de pintura de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de València.
(València, 31 octubre 1694 – 12 abril 1748)
Prelat. Era doctor en ambdós drets. Fou canonge de València.
Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Lugo el 1745. Després li fou conferit el bisbat de Calahorra, però morí abans de prendre’n possessió.
És autor d’alguns escrits de dret canònic.
(València, 1 gener 1860 – 7 abril 1944)
Pintor i acadèmic. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, i fou deixeble d’Antoni Cortina.
Excel·lí sobretot com a pintor de marines, flors i retrats, i sentí predilecció pels tons blaus.
Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica (1897). Des del 1919 dirigí l’Acadèmia de Belles Arts de València. Obtingué premis en nombroses exposicions nacionals i internacionals.
Entre les seves obres cal citar Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb (Museu de Belles Arts de València).
Dades dels Països Catalans 