Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Font de Móra i Llorens, Rafael

(València, 1893 – 1978)

Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot. Dirigí, fins al 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser (1927), dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers (1933).

El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (SOIVRE) de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general.

Ha estat magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, i és autor de nombroses obres tècniques: El naranjo, su cultivo, explotación y comercio, Viaje a Italia y su producción arrocera, El arroz, su cultivo y comercio, etc.

Folc i Cardona, Francesc

(València, 1737 – després 1792)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. El 1787 era director de l’Academia de Bellas Artes de Múrcia. Destacà com a retratista.

Pintà al fresc les voltes de l’església de Jumella (Múrcia).

Folc de Cardona, Antoni -noble i escriptor-

(València, 1623 – Madrid, 1694)

Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavés, Paranxet i Prades.

Fou gentilhome de cambra de Joan d’Àustria, el fill de Felip IV. Més tard ocupà el càrrec de majordom a la cort de Carles II. També fou membre del Consell d’Aragó. Tingué una participació molt destacada a les Corts de Saragossa de 1677.

Ja d’edat i havent restat vidu, s’ordenà sacerdot, encara que tenia fills.

És autor de les comèdies Lo mejor es lo mejor, Vencer al fuego es vencer, El más heroico silencio i d’altres.

Flores i Vela, Josep

(València, 21 febrer 1817 – 15 desembre 1878)

Pintor. Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus (com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte de l’Alcúdia); també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l’asil i la casa de la vila de Carcaixent.

Conreà també l’escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d’altres, també de València.

Fletcher i Valls, Domènec

(València, 19 agost 1912 – 31 agost 1995)

Prehistoriador. Director del Servei d’Investigacions Prehistòriques de la diputació de València des del 1950 fins al 1982. Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, ha dirigit o ha participat en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei.

Entre els seus nombrosos treballs, cal destacar El arte prehistórico valenciano y sus orígenes (1949), Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana (en col·laboració amb E. Pla i Ballester, des del 1951), Algunas consideraciones sobre los valencianos prerromanos (1952), Inscripciones ibéricas del Museo de Prehistoria de Valencia (1953), Els valencians preromans (1954), La edad del hierro en el levante español (1954), El poblado de la edad de bronce de la Muntanyeta de Cabrera, Vedat de Torrente (1956), Problemes de la cultura ibèrica (1960), La necrópolis ibérica de Solivella, Alcalá de Chivert (1961), La Ereta del Pedregal, Navarrés (1965), El poblado ibérico de la Bastida de Mogente (1965 i 1969), El plomo ibérico de Mogente (1982), Els ibers. Descobrim el País Valencià (1983), Textos ibéricos del Museo de Prehistoria de Valencia (1985) i Recerques del Museu d’Alcoi (1992).

També fou consultor de diverses obres sobre arqueologia i prehistòria del País Valencià.

Fita, Pasqual

(València, 1752 – 1826)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de dret a Madrid.

Tingué bon prestigi per la seva cultura jurídica i artística.

Fira, Genís

(València, vers 1450 – 1514)

Poeta. Autor d’un Resposta poètica a Narcís Vinyoles en Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).

Familiar d’Alexandre VI, serví com a secretari Joan de Borja i Cattanei, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb María Enríquez y de Luna, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats (1494-96).

Fou canonge de València i de Cartagena i beneficiat de Saragossa i d’Oriola.

Fillol i Granell, Antoni

(València, 3 gener 1870 – Castellnou de Sogorb, Alt Palància, 15 agost 1930)

Pintor. Deixeble d’Ignasi Pinazo i Camarlench. Fou catedràtic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Participà, amb èxit, en nombroses exposicions nacionals i internacionals.

Conreà el retrat i els quadres de gènere, inspirats, la majoria, en temes folklòrics valencians: Els amics de Jesús, El primer fill, A ese…!, La glòria del poble, Mister May, La comare de Foios, La núvia, La bèstia humana, La robavellaire i Cap de moro.

Figuerola i Espècies, Francesc

(València, 1654 – 1694)

Poeta. És autor de poesies en castellà i d’alguns altres escrits.

Ferrús, Jaume

(València, 1517 – 20 desembre 1594)

Teòleg i dramaturg. Estudiant i doctor en teologia per París (1534), passà a València (1541), on, després d’ensenyar hebreu i sagrada escriptura, ocupà una de les càtedres de teologia.

Com a teòleg del bisbe de Sogorb, Gaspar Jofré de Borja, assistí a la segona etapa del concili tridentí, i li fou encomanat el sermó de la festa de l’Assumpció, que fou imprès.

Paborde de la catedral de València (1590), consultor del Sant Ofici i examinador sinodal (1584), col·laborà amb l’arquebisbe Joan de Ribera en la implantació de la reforma. Exercí una influència capital sobre la vida intel·lectual i religiosa de València.

A part d’obres teològiques, com un acte sacramental en castellà (Auto de Caín y Abel), imprès el 1901, és autor de poesies en llatí i en castellà.