Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

López-Chávarri i Marco, Eduard

3 Respostes

(València, 29 gener 1871 – 28 octubre 1970)

Compositor, musicòleg i escriptor. La seva formació musical fou autodidàctica. El 1903 fundà l’Orquestra Valenciana de Cambra i fou professor del Conservatori de València.

És autor dels contes, d’estètica romàntica, Armònica i dels Cuentos líricos (1907), i publicà Música popular española (1927), Historia de la música (1929) i Folklore musical español (1955).

Vinculat amb Felip Pedrell, Enric Granados i Manuel de Falla, la seva producció té un llenguatge harmònic impressionista i una instrumentació molt elaborada.

Les seves obres més notables són les tres composicions simfòniques Valenciana, Abanicos antiguos i Acuarelas, així com Rapsodia valenciana, per a piano i orquestra, Concierto breve, per a piano i corda, i Llegenda, per a cor i orquestra.

Fou el pare d’Eduard López-Chávarri i Andújar (València, 1931 – 1993)  Crític musical de “Las Provincias”.

López i Puigcerver, Vicent

1 Resposta

(València, 15 agost 1844 – 21 març 1911)

Militar. Germà de Joaquim. Des del 1905 era general. El féu remarcar pels seus estudis topogràfics. Dirigí l’Instituto Geográfico y Estadístico de Madrid.

Fou en diverses ocasions diputat i governador civil d’algunes províncies.

López i Puigcerver, Joaquim

1 Resposta

(València, 18 novembre 1841 – 28 juny 1906)

Polític. Germà de Vicent. Afiliat al partit democràtic, prengué part en la Revolució del 1868; fou diputat en diverses ocasions i ocupà la sots-secretaria de Finances (1873 i 1883). Va ingressar al partit liberal i figurà entre els elements lliurecanvistes.

Fou nomenat ministre d’Hisenda (1886 i 1887) i després, successivament, de Governació (1893) i de Gràcia i Justícia (1890, 1902 i 1905).

López i Portaña, Vicent

8 Respostes

(València, 19 setembre 1772 – Madrid, 22 juliol 1850)

Pintor. El 1790 li fou concedit el màxim premi de l’Academia de San Fernando madrilenya pel quadre Els Reis Catòlics rebent els ambaixadors de Fes. El 1802 pintà La família de Carles IV. El 1814, Ferran VII de Borbó el nomenà primer pintor de cambra.

Com a pintor de frescos, seguí la tradició del divuit (sostre del saló de Carles III de Borbó, al palau Reial, 1828; casino de la Reina, palau de Vista Alegre, etc). Estilísticament la seva producció és mou dins el neoclassicisme, si bé al final de la seva carrera assumí algunes innovacions del nou estil romàntic.

Practicà tots els gèneres, però preferí el retrat; dibuixant segur i detallista, allisa el color fins a conferir-li una sensació d’esmalt, a la manera de Mengs. La seva obra descriu la societat de l’època aristocràtica i burgesa; retratà no solament la família reial, sinó també els principals polítics i militars de l’època.

Entre les seves obres més notables cal esmentar els retrats de Goya (1826), El príncep Max de Saxónia (1826), Ferran VII (1831) i del Marquès de Remisa (1844).

Fou el pare dels també pintors Bernat i de Lluís López i Piquer.

López i Piquer, Lluís

2 Respostes

(València, 21 octubre 1802 – Madrid, 5 juny 1865)

Pintor. Fill de Vicent López i Portaña i germà de Bernat. Anà pensionat a Roma (1830-33) i, després, visqué molts anys a París.

Conreà amb encert la pintura històrica i col·laborà en la decoració de les voltes del palau Reial de Madrid.

López i Piquer, Bernat

2 Respostes

(València, 20 agost 1799 – Madrid, 1 agost 1874)

Pintor. Fill de Vicent López i Portaña i germà de Lluís. Estudià a l’Academia de San Fernando, de la qual més tard fou acadèmic de mèrit.

Són ben conegudes les seves obres, la majoria retrats al pastel: Fernando Varela, Els alabarders Díez i Touran, etc.

López i Pellicer, Francesc

Deixa un comentari

(València ?, 1756 – València, segle XVIII) 

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i fou deixeble de Francesc Bru. El 1781 es traslladà a Madrid, on obtingué diversos premis a l’Academia de San Fernando. El 1790 tornà a València, on fou nomenat acadèmic supernumerari (1798) i tinent director (1803) de l’Acadèmia de Sant Carles.

Entre la seva producció destaquen els baixos relleus de Sant Pere i Sant Pau, per a les Escuelas Pías de San Fernando (Madrid), i els de Sant Carles Barromeu i Santa Teresa rebent la comunió (Museu Provincial de Saragossa).

López i Ferrer, Llucià

Deixa un comentari

(València, 22 agost 1869 – Madrid, 1945)

Diplomàtic. Estudià dret a la Universitat de València i el 1898 ingressà per oposició al cos consular. Del 1913 al 1915 fou cònsol d’Espanya a l’Havana i, en tornar-ne, fou elegit diputat a corts per Alacant.

En cessar el general Berenguer com a alt comissari d’Espanya al Marroc el substituí interinament, i ocupà el càrrec l’any 1931. Dos anys després marxà a Cuba com a ambaixador, fins que dimití en iniciar-se la guerra civil.

Durant la guerra, al servei del govern de Burgos, fou destinat a Centre-américa, amb missions de propaganda, i a Gibraltar. Des del 1939 fins a pocs mesos abans de la seva mort treballà com a professor de dret internacional, a l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers.

López i Enguídanos, Tomàs

1 Resposta

(València, 21 desembre 1773 – Madrid, 5 octubre 1814)

Gravador. Germà de Josep. Deixeble de les acadèmies de San Fernando de Madrid i de Sant Carles de València, esdevingué acadèmic de mèrit de totes dues institucions i gravador de cambra del rei (1806).

És autor de nombrosos retrats i paisatges de ciutats espanyoles (Godoy, Ferran VII, El Dos de Maig a Madrid, etc) i il·lustrà diversos llibres.

López i Enguídanos, Josep

1 Resposta

(València, 21 novembre 1751 – Madrid, 7 agost 1812)

Pintor i gravador. Germà de Tomàs. Format a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual fou acadèmic de mèrit, i pintor de cambra del rei.

És autor de dues Natures mortes, de les làmines de l’edició del Quixot del 1797 i de les il·lustracions per a diverses obres didàctiques.