(València, 1818 – 1850)
Escriptor i advocat. És autor de treballs històrics i de quadres de costums valencians, a més d’abundants col·laboracions periodístiques.
Arolas i Arís, Francesc de Paula
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (morts a)
Arnau, Josep -metge-
(València, segle XVII – 1737)
Metge. Estudià teologia a la universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar. Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient. Introduí als Països Catalans les doctrines de l’escola iatromecànica.
A més d’una obra d’interès secundari Certament pharmaceutico-galenicum (València, 1727) en publicà una altra en dos volums titulada: Opus neotericum medicum, editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort.
Armengol i de Folch, Bernat
(València, segle XVII – 1726)
Teòleg i predicador de l’orde de la Mercè, al qual ingressà el 1680. Doctor en teologia a la universitat de València, es dedicà a l’ensenyament i a la predicació. Fou elegit provincial (1720) i definidor general de l’orde.
És autor d’Evangelio, tesoro de perfecciones varias en cuatro virtudes solas ponderado (1718), i deixà inèdits una col·lecció de Sermones panegíricos y morales.
Armengol, Ramon
(País Valencià, segle XVIII – València, 1817)
(dit el Vidrier) Polític liberal. Membre del grup liberal que organitzà la conspiració anomenada la Conspiració del Vidrier (1817).
Descoberta a València pel general Elío i fracassada la revolta, fou executat. El seu cap fou penjat a la porta de la Trinitat.
Ardit i Lucas, Manuel
(València, 2 desembre 1941 – 8 desembre 2013)
Historiador. Es doctorà el 1975 i fou professor titular d’història moderna a la Universitat de València, d’on fou director del Servei de Publicacions. Especialista en l’antic règim i la revolució liberal al País Valencià, ha publicat diversos articles i llibres sobre aquesta qüestió, entre els quals Revolución liberal y revuelta campesina (1977).
Ha treballat, també, l’erasmisme valencià, el comerç amb l’Amèrica colonial o la demografia històrica: La Inquisició al País Valencià (1970), Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna (1992) i Els Homes i la terra del País Valencià: segles XVI-XVIII (1993, 2 vol).
Ha col·laborat o ha estat editor d’algunes obres de síntesi: Història dels Països Catalans (1980), Història del País Valencià (1990), Crisi i modernització al País Valencià (1975) i Familia y estructuras familiares en Cataluña y en el País Valenciano (1995).
Fou director de la revista “Afers” des del 1987.
Arbuixec, Gaspar Blai
(Agullent, Vall d’Albaida, 5 octubre 1624 – València, 20 juliol 1670)
Predicador i poeta. Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri.
Autor del Sermó de la conquista de la molt insigne… ciutat de València (1666), de poesies en llatí i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció, deixà inèdits dos volums de sermons.
El 1671 la universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb composicions en llatí, castellà i català.
Arboreda i Torres, Alexandre
Aparici i Solanich, Antoni
(València, vers 1855 – després 1916)
Pintor. Dedicat gairebé exclusivament a la pintura de flors, arribà a ésser un dels principals representants del gènere a València.
Participà a les exposicions de belles arts de Madrid dels anys 1884, 1887, 1890 i 1897 i a la de Barcelona del 1888.
És representat al Museu de Belles Arts de València.
Aparici i Pascual, Juli
(Russafa, València, 1 novembre 1865 – València, 30 maig 1897)
Torero. Havia treballat d’obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per això fou conegut pel sobrenom de Fabrilo. Prengué l’alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l’any següent.
Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una notable popularitat, sobretot al País Valencià. Morí a conseqüència d’una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d’executar una suerte difícil.
Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899.
Aparici i Gilart, Isidor
(Benifaraig, València, febrer 1633 – València, 1 gener 1711)
Jurista i eclesiàstic. Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat. Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València (1660-66), fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania militar, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó.
Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Joan Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi. Fou consagrat el 1692. El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V de Borbó, victorioses d’Almansa, a València.
Escriví uns elogis al lloctinent de València Vespasiano Gonzaga i a l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí.
Dades dels Països Catalans 